Institucionalització i Normes Socials: Comunitat vs. Associació

El Procés d'Institucionalització: Característiques i Normes

Aquest apartat explica les característiques del procés d’institucionalització, el paper del llenguatge i les condicions necessàries. També s'il·lustra amb exemples clars on les institucions es caracteritzen per un sistema de normes.

La Intencionalitat Col·lectiva

La intencionalitat col·lectiva (un «nosaltres intentem»), en el sentit que les creences, desigs, emocions o determinacions d’acció que es refereixen a quelcom diferent del mateix desig, es converteix en quelcom compartit. Això s’explicaria per l’anterioritat de la cooperació com a característica biològica humana.

L'Assignació de Funció i la Normativitat

Tant els humans com els animals superiors poden utilitzar els objectes com a eines. Però només els humans poden atribuir col·lectivament un valor al paper moneda que no té cap mena de relació física amb el valor d’intercanvi atribuït. La moneda té valor perquè se li dóna col·lectivament, en atribuir-li una funció de cara a l’intercanvi. La funció introdueix normativitat: «Val el mateix aquest tros de paper que aquesta quantitat d’aliment.»

Les Normes Constitutives

Es tracta de normes que en establir-se produeixen el mateix fet; per exemple, les regles de joc dels escacs, les quals, en actuar d’acord amb aquestes, es va constituint el mateix joc.

Per tant, les institucions només existeixen dins d’un sistema de normes constitutives. X compta com a Y en el context C. A partir de la repetició d’aquest mecanisme constitutiu, es van creant institucions cada vegada més complexes.

Per exemple:

• Tenir aquest paper signat equival a tenir un dret sobre una casa que un individu vol comprar (1) (confiança);
• Et prometo que demà signarem el paper definitiu davant d’un notari (2);
• Com que ja l’hem signat, tenim un contracte públic (3);
• Com que tenim un contracte públic, els dos l’hem de complir (4) (dret);
• Si un no el compleix, l’altra pot portar-lo davant d’una autoritat legal (5) (sistema jurídic);
• El que perdi el procés serà castigat amb la presó (6) (sistema de càstigs).

A) La Norma Social

Una norma social és una mena de pressió social, que mana fer o no fer alguna cosa; per exemple, «no tinguis relacions sexuals amb un parent pròxim» o «si vas a sopar d’etiqueta, has d’anar ben vestit». En moltes societats el grup social també castiga l’incompliment de les normes de manera informal, per exemple a través de l’ostracisme o la revenja. En totes les societats hi ha normes socials que resolen problemes col·lectius que afecten alguns membres del grup.

Sovint, aquestes normes es converteixen en jurídiques quan els poders públics consideren important regular-les legalment. Un altre tipus són les normes d'etiqueta o de protocol.

B) Les Normes Morals

Les normes morals regulen la conducta dels individus o grups encara que en aquell moment concret no hi hagi present ningú més, ja que la pròpia consciència sanciona el seu incompliment amb el sentiment de culpa. Per tant, el tret distintiu d’aquest tipus de normes és que no cal la presència dels iguals ni de l’autoritat per tal que l’agent sigui internament castigat amb emocions negatives com la culpa.

C) Les Normes Legals

Les normes legals regulen la vida social a partir de lleis o reglaments dictats per una autoritat, més o menys acceptada per la col·lectivitat, amb capacitat per fer-les complir i de castigar els incompliments amb diferents tipus de sancions, ja sigui directament, ja sigui a través de cossos de funcionaris especialitzats (la policia, els jutges...). Aquestes normes, com que són codificades en textos escrits, assoleixen el grau més elevat d’institucionalització.

Comunitat i Associació segons F. Tönnies

Ferdinand Tönnies va distingir dos tipus de grups socials: la Comunitat i l'Associació. El criteri que va utilitzar fou el de «la relació que s'estableix entre els seus membres».

Aquest criteri es fonamenta en la psicologia de les relacions socials en una col·lectivitat. Per Tönnies, tota acció està orientada i motivada per un conjunt de mecanismes. Als primers mecanismes els anomena «voluntat orgànica» i als segons «voluntat reflexiva».

La voluntat orgànica inspira les accions passionals (amor, odi, amistat, etc.). En canvi, la voluntat reflexiva és la font de les accions racionals, calculades i interessades (egoisme, ambició, etc.). Les relacions basades en la voluntat orgànica formen la Comunitat. Les relacions basades en la voluntat reflexiva formen l'Associació.

La Comunitat

• Està integrada per persones unides per vincles naturals o espontanis, les quals tenen objectius comuns que transcendeixen els interessos particulars de cada individu.
• El sentiment de pertinença domina sobre les accions de les persones, garantint la cooperació de cada membre i la unitat del grup.
• Cada individu considera els altres com un fi en si mateix.
• Els individus es coneixen i participen de les seves vides privades.
• Dins del grup es comparteixen vivències.

Per exemple, una família, una tribu, el veïnatge, un llogaret, un poble, un grup religiós, etc., són comunitats.

L'Associació

• Les relacions entre les persones s'estableixen sobre la base dels interessos dels individus.
• S'estableixen relacions de competència, de rivalitat, d'indiferència.
• Les relacions són fredes i es guien pels interessos i el càlcul (utilitat).
• Els individus no es consideren com a fins en si mateixos, sinó com a mitjans per aconseguir els seus propis fins.
• Els membres es coneixen impersonalment, i sovint les seves relacions es regeixen per contractes.
• El que és decisiu per l'existència del grup és la divisió funcional del treball i la col·laboració complexa i impersonal.

Poden ser considerades associacions:

• Una gran ciutat (indret privilegiat per a l'activitat comercial).
• L'Estat, la burocràcia, els partits polítics.
• Una relació contractual (de dret).
• Un grup de científics (laboratori, etc.).
• Etc.