Institucions de la Corona d'Aragó: Segles XIV-XV

La Cancelleria Reial

L’any 1410, el rei Martí l'Humà, fill de Pere el Cerimoniós, va morir sense descendència. En principi, l'havia de succeir Jaume d'Urgell, però van sorgir més aspirants, recolzats per diferents sectors del poder. Finalment, després de l'acord polític sorgit del Compromís de Casp, es va decidir que Ferran d'Antequera es convertiria en rei. Amb això, la dinastia del Casal de Barcelona era substituïda per la dinastia castellana dels Trastàmara.

Pere el Cerimoniós va regnar més de la meitat del segle XIV. Sota el seu mandat, va organitzar amb tot detall el funcionament de la cort, la Cancelleria i altres institucions de la corona. A més a més, en va crear d'altres, com ara la Generalitat, que era la delegació permanent de les Corts a Catalunya, València i Aragó.

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es va impulsar l'activitat de la Cancelleria Reial i s'hi van incorporar com a funcionaris persones d'alta cultura. Això va permetre la creació d'un model de llengua comuna i que la Cancelleria fos un centre de cultura, capaç d'importar les innovacions filosòfiques i artístiques d'arreu d'Europa.

Creació del Regne de València

El rei dotà el regne d'unes lleis, unes institucions, un sistema monetari i un sistema de pesos i mesures propis. La creació del Regne de València com a entitat autònoma dins de la Corona d'Aragó es va deure, per tant, a la voluntat del monarca.

Institucions polítiques

• Furs: Al voltant de 1239-1240 va quedar redactada la legislació de la ciutat de València, anomenada Costum. A partir d'aquesta es va elaborar el conjunt de normes i lleis valencianes, que s'implantaren gradualment en tot el territori. Els Furs eren les "senyes d'identitat" valencianes. Tots els monarques, en accedir al tron, estaven obligats a jurar-los i a complir-los.
• Corts: Les seues funcions principals eren rebre i prestar jurament al rei quan pujava al tron; resolució de greuges; petició i promulgació de lleis; i concessió d'ajudes econòmiques al rei. A aquesta darrera funció s'ha de vincular la creació de la Generalitat.
• Governació General: El càrrec de governador general era ocupat per l'hereu del tron, que actuava com a representant del rei i tenia poders militars.
• Batlia: Era regida pel batlle, que s'ocupava de la gestió del patrimoni reial i del control dels ingressos del regne.
• Institucions municipals:
  • El Consell, que era un consell assessor format per representants dels estaments de la ciutat.
  • Els Jurats, que eren un grup de magistrats representants.
  • Una sèrie d'oficials, entre els quals destacaven el Justícia Criminal, el Justícia Civil i el Mostassaf, que era l'encarregat de verificar els pesos i mesures públics i de la vigilància del mercat.