Institucions Europees: Consell, Parlament i Comissió - Funcionament i Poder

Les institucions europees i la presa de decisions

La presa de decisions a la Unió Europea correspon a:

Consell Europeu

Representa els Estats Membres (que ocupen la Presidència del Consell cada 6 mesos). És el principal òrgan decisori de la Unió, format pels caps d'estat dels països. Comparteix el poder legislatiu amb el Parlament en el marc del procés de codecisió i la responsabilitat de l'adopció del pressupost.

Els acords han de ser presos per majoria qualificada: 55% de suport dels estats membres, que han de representar el 65% de la població per evitar injustícies. El total de vots és de 345. Per assolir la majoria qualificada, es necessita un mínim de 255 vots (o dos terços). Qualsevol Estat membre pot sol·licitar una comprovació del percentatge dels vots.

Consell de la Unió Europea (ministres)

Està format per les cimeres dels Caps d'Estat i de Govern, els ministres d'Exteriors de cada país i el president de la Comissió. La seva funció és dotar la UE d'impuls polític en qüestions fonamentals.

Parlament Europeu

Representa els ciutadans i comparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell Europeu. Els diputats del Parlament són escollits per sufragi universal cada 5 anys. Les sessions plenàries són a Estrasburg (un cop al mes). Comparteix amb el Consell l'adopció del pressupost comunitari. És l'òrgan democràtic de la Unió. Pot destituir la Comissió aprovant una moció de censura per majoria de 2/3. Supervisa la gestió de la Comissió i el Consell formulant preguntes. Els eurodiputats no seuen per blocs nacionals, sinó pels 7 partits representats al Parlament.

Comissió Europea

Representa l'interès comú de la UE. És el principal òrgan executiu, té dret a proposar legislació i es preocupa perquè les polítiques de la UE s'apliquin adequadament. També gestiona i dirigeix la UE. La seva seu és a Brussel·les. Els membres són escollits pels Estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) està sotmès a l'aprovació del Parlament Europeu. Des de 2004, hi ha un comissari per cada Estat membre. Actua amb plena independència, no pot sotmetre's a cap govern nacional i vetlla per l'aplicació dels tractats, directives i reglaments als Estats membres. La no aplicació pot portar el país al Tribunal de Justícia per incompliment. És el braç executiu de la UE, amb un ampli poder sobre la gestió de polítiques comunes (gestiona el seu pressupost).

LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA

Per vertebrar el territori, la UE ha seguit un doble camí:

1. Eliminar fronteres i crear macroestructures per sobre dels vells estats.
2. Organitzar el territori en estructures més petites i properes, seguint el principi de subsidiarietat (les competències que assumeixin les administracions més properes als ciutadans i ciutadanes no les assumiran les més allunyades).

El 1993 neix el Comitè de les Regions, que vetlla per aquest compliment.