Institucions Socials: Teories, Tipologies i Evolució en Sociologia

Institució Social: Concepte i Funcions

Les institucions existeixen per suplir determinades necessitats dels membres de la societat i compleixen funcions socials. Les institucions són aquells aspectes culturals d'ordre normatiu, estructurat i propositiu (normes, valors, significats, identitats, objectius) que s'expressen a través de formes recurrents d'organització de l'acció social.

Émile Durkheim: Evolució Institucional

• Durkheim: Són grups definits i organitzats racionalment que sorgeixen en un procés d’evolució. Les noves institucions se superposen a les antigues, però no les eliminen. Persisteixen en el temps perquè encara compleixen els propòsits pels quals van ser creades.

Heinz Maus: Regles Públiques d'Acció

• Maus: Són regles públiques d’acció i pensament que es fan implícites perquè les imposa la societat sota pressió i es posen en pràctica amb l‘activitat quotidiana.

Max Weber: Institució i Organització

• Weber: Institució i organització és el mateix: és una organització de persones prèviament admeses que treballen de forma contínua i racional. Exemple: l'Estat o l’Església.

La Institucionalització: Procés i Formes

La institucionalització és el procés i la forma d’organització de normes i tradicions no establertes per l’individu i que no es poden modificar unilateralment. Són producte de l’acció humana en algun moment de la història, a través d'institucions que tenen vida pròpia. Exemple: les escoles existeixen amb independència de nosaltres i tenen vida pròpia; són productes històrics de l’acció humana (estudiem allà, fa molt que hi són i acatem les normes establertes).

Aproximacions a la Creació de l'Ordre Social

1. Ordre Simbòlic (Berger i Luckmann)

   Sociologia capaç d'explicar la construcció social de la realitat a partir del que les persones “coneixen” com a “realitat” en el dia a dia. La realitat és un producte social i la societat té caràcter dual: subjectiu (orienta la conducta) i objectiu (que porten als fets socials). S’accepten realitats conegudes com a vàlides independentment de la nostra voluntat. Procés: Externalització-Objectivació-Internalització-Legitimació.

2. Evolució Organitzacional i Protesta

   Progressiu creixement, enfortiment i formalització dels grups dedicats a la protesta i la transformació social (en la mesura en què el moviment obté reconeixement públic, les bases creixen i algunes elits comencen a donar-hi suport). Quan els activistes i els seus col·lectius tenen accés a més recursos humans (treball de nous activistes i simpatitzants) i monetaris (afiliacions, subvencions públiques, patrocinis, etc.), es veuen en la necessitat de constituir organitzacions formals capaces de gestionar-los eficientment. Fenòmens: Formalització-Professionalització-Diferenciació interna-Integració-Canvi d’objectius.

Dinàmica Instituït/Instituent (Castoriadis)

La institucionalització dona origen a l'ordre social instituït mitjançant la naturalització gradual de la norma.

Acció Instituent: Crisi i Regeneració

• Acció instituent: acció que pren la forma de crisis socials i esdeveniments revolucionaris que regeneren les institucions. Emergeix com a novetat transitòria, a la qual segueix una activitat restauradora de la vida social instituïda, enfortida i renovada.

La Societat Instituïda: Estabilitat i Conservació

• La societat instituïda està conformada per les institucions que, un cop creades, s'estabilitzen i s'autoperpetuen. Aquestes institucions procuren la seva pròpia conservació. Distingeix entre les institucions transhistòriques, compartides per totes les societats (com el llenguatge, la religió, la família o el mateix individu), i les institucions específiques, pròpies de determinades societats (com la polis grega o l’empresa capitalista).

La Societat Instituent: Creació Contínua

• La societat instituent fa referència a aquelles pràctiques autònomes que fan possible la creació permanent de la societat per la pròpia societat. Producció contínua de noves formes de ser i noves institucions.

L’instituït és l’aparentment sòlid i estable, mitjançant una naturalització gradual de la norma. L’instituent és quan esdevenen les crisis socials i revolucions que regeneren les institucions, restaurant la vida social instituïda. L’instituït no són les institucions; les institucions són el producte d’una societat instituent.

De les Institucions a les Extitucions

Institucions enteses com a establiments, llocs geogràficament delimitats.

1. Erving Goffman: Les Institucions Totals

La institució total és una organització tancada, un sistema social que estableix poques relacions amb el seu entorn. Funciona en un lloc on resideixen i treballen un conjunt d'individus aïllats de la societat per un llarg període de temps. També és una organització fortament reglamentada. Mentre dura l'internament, s’imposen regles als seus interns en pràcticament totes les esferes de la seva vida, exigint-los compromís amb els procediments i objectius institucionals. Psiquiàtrics, presons, casernes, convents, internats... on determinats grups són segregats i sotmesos a càstig, tractament o procediment que pretén la seva reforma o millora. Tanquen els interns amb murs tancats i reixes, pavellons aïllats, patis tancats i cel·les. Les activitats diàries tenen caràcter rutinari i són organitzades pel personal de la institució.

Objectius i Efectes de les Institucions Totals

• L'orientació d'aquestes activitats té com a finalitat la resocialització dels interns. El principal efecte és l'eliminació de les identitats prèvies dels interns; el sentit que té de si mateix es deteriora. Conformitat cínica: és una forma d'adaptar-se a la institució total, en la qual es mostra docilitat de manera estratègica i un comportament esperat per tal d'accelerar l'alliberament.

Etapes de l'Experiència de l'Intern

• 3 etapes de l’individu:
  1. Preinternament (reacció de la societat davant la desviació: etiquetament i planificació de futur);
  2. Internament (mortificació del self, humiliació i degradació, la vida privada de l’intern es torna pública a la institució);
  3. Postinternament (estigma o seqüeles).

2. Michel Foucault: Panoptisme i Societat Disciplinària

Defensa que el poder està distribuït socialment més que centralitzat en una figura d’autoritat. Les persones poden influenciar-se i canvien els procediments de càstigs per formes més racionals.

Institucions de Segrest i Control

• Les institucions de segrest tenen pràctiques que recullen informació dels interns, estudien les característiques i ho comparen per a recollir més informació. El tancament és una forma de reinserció i proveeix a l’Estat força de treball per cobrir els costos. Dins els murs, es posa en pràctica el poder de vigilància, control i correcció de l’intern.

El Panòptic de Bentham: Un Model de Vigilància

• Foucault il·lustra un model de presó dissenyat pel filòsof i jurista Jeremy Bentham (1748-1832): el panòptic. Es tracta d’un conjunt arquitectònic que té un edifici circular i una torre central. El primer edifici està compost per una sèrie de cel·les per les quals la llum entra tant des de l’exterior com des de l’interior, de manera que fa plenament visibles les persones que hi habiten. A la torre central un vigilant pot veure, sense ser vist, tot el que s’esdevé en cada cubicle. Dissenyat per a generar la sensació que la mirada d’un vigilant està sempre damunt d’ells, cosa que els obliga a comportar-se com cal. Això porta al fet que els presos internalitzin la vigilància i es converteixin en observadors constants del seu propi comportament. No solament és un model útil per a les presons, sinó també per a les escoles, hospitals, reformatoris, fàbriques, etc., on es despleguen relacions de poder basades en la distribució dels individus a l’espai i en la instauració d’un règim de vigilància centralitzada (on sempre hi ha algú que observa i registra el comportament).

El tancament seria un exemple d’institució i la presó seria el lloc on aquest sistema de coacció s’ha instituït.

Tècniques Disciplinàries i Control del Cos

• Les tècniques disciplinàries per a l’èmfasi en la disciplina:
  1. Subdivisió i categorització (grup classe, unitats mèdiques, etc.);
  2. Control del temps (calendaris i horaris que els delimiten);
  3. Control del cos (se’l tracta com un material que pot ser format, reformat, corregit, que pot adquirir aptituds i habilitats).

3. Susie Scott: Institucions de Reinvenció

Les institucions de reinvenció: les persones s’hi reclouen de forma voluntària, buscant un canvi de vida. La institució els ofereix l’ajuda que reclamen, per exemple: grups religiosos, entrenament esportiu, militar… Les organitzacions aquí són obertes, no hi ha murs i manté les persones per compromisos simbòlics. El seu èxit rau en la interrelació d’altres membres amb un mateix objectiu. Els membres marxen quan volen. El poder que s’exerceix és democràtic i de vigilància recíproca; els membres observen, valoren i sancionen conductes. Busquen ser membres modèlics.

4. De les Institucions Disciplinàries a les Extitucions

Equival a noves formes d’institucionalitzar orientades al control. Organitzacions obertes i sense murs, amb multiplicitat d’espais interconnectats, on circulen persones, informació, materials… El prefix –ex: de fora a dins. Exemple: educació virtual, plataformes informatives, etc.

Vigilància Algorítmica i Extitucions

• Vigilància: discreta, oberta i contínua.

Pràctiques i Adaptabilitat en les Extitucions

• Pràctiques: Incentiven la connexió permanent per oci o feina. Ofereixen llibertat de moviment; com més es mou la persona, més fàcil de rastrejar. Accentuen les transformacions i requereixen adaptabilitat; la persona ha d'estar en formació permanent. Les institucions observen amb vigilància algorítmica: tecnologia digital, recopilen i analitzen dades, saben quins són els nostres hàbits i què consumim. Les tecnologies silencioses s’integren en artefactes d’ús diari com ordinadors, telèfons, etc., i ens poden vigilar sense el nostre consentiment i sense que ens adonem. Es prenen decisions amb efectes econòmics, polítics i socials.