Instruments d'assimilació del nou ordre mundial

I quins instruments té la globalització perquè la població assimili aquest nou ordre mundial? En aquest procés d’adaptació, la socialització juga un paper clau. El procés de socialització: és un procés mitjançant el qual les persones aprenen i assumeixen la cultura d’una societat, grup o classe social. És un procés incomplert, ja que dura tota la vida.

Com a agents socialitzadors s’entenen: família, grups d’edat, institucions, sindicats, etc. Tots aquests operen en una societat amb una jerarquització cultural important.En la socialització distingim l’enculturació, l’aculturació i transulturació:

→ Enculturació: És el procés d’aprenentatge de la pròpia cultura. En les societats modernes, és la lluita per fer‐se un lloc en la jerarquització cultural.

→ Aculturació: És en procés pel qual una cultura externa entra a un grup i s’imposa a la pròpia i provoca la seva extinció progressiva. L’aculturació pot produir‐se a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, els mitjans de comunicació es poden entendre com el quart poder, ja que influeixen en la formació del nostre sistema de valors. Juguen el paper que abans desenvolupava l’Esglèsia.

→ Transculturació: És l’aculturació en un àmbit general i des d’un punt de vista d’assimilació de cultura global. Els EE.UU tenen una gran influència en aquest aspecte i duen a terme un imperialisme cultural. Per exemple Hollywood transmet els valors americans. 

Hi ha una interrelació entre el local i el global : la globalització penetra en la cultura i pràctiques locals i aquestes exerceixen un efecte sobre la condició global. Així, sembla que avancem cap a un món sense fronteres. Ara bé, també han sorgit forces contraposades que donen origen a nous límits i fronteres. 

Tipus de socialització:

Hi ha tres tipus de socialització:→ Socialització primària: es la que es desenvolupa en els primers estadis de la vida. Té relació directa amb l’enculturació.

→ Socialització secundària: Es dóna mitjançant la interacció amb els grups d’iguals i les institucions (escola, treball, etc.). Es pot relacionar amb l’aculturació.

→ Socialització terciària: suposa la integració en sistemes de referència totalment diferents als de la cultura d’origen. Està relacionada amb la transulturació.

També cal distingir entre socialització funcional (informal) i socialització metòdica(formal o institucional). 

Noves tecnologies i mitjans de comunicació:

Les noves tecnologies són una eina de control, ja que influeixen en la nostra capacitat de pensament i decisió. A més, les noves tecnologies i els mitjans de comunicació connecten el món contribuint així a la unificació de mercats, societats i cultures. Per exemple, moltes modes arriben dels EEUU a través dels mitjans de comunicació. Així, els mitjans de comunicació potencien la cultura de masses.Per altra banda, els mitjans de comunicació fonamenten l’individualisme. Per exemple, mitjançant la TV guarderia. Aquest fenomen es dóna perquè els pares tenen activitats que no els permeten estar pendents dels nins. Així, la televisió té una gran influència en l’educació dels nens.

 Macdonalització:

Aconseguir una societat cohesionada és una de les funcions de la socialització, per a la qual cosa s’utilitza l’educació com a control social per a facilitar l’equilibri social i disminució de la conflictivitat social.El problema es planteja quan les influències venen de grups de l’exterior i tenen un caràcter de dominància. Aquest és el cas de la McDonalització cultural. La McDonalització és com la aplicació del model de negoci dels restaurants McDonald’s cada vegada a més àmbits de la nostra vida. Tenir alguna cosa ràpid, idèntic, a qualsevol hora, de la mateixa manera en la que ho vares aprendre la darrera vegada i sense sorpreses.

Està compost per 4 elements:

→ Eficàcia: Tot està realitzat de manera eficaç, sense errors.

→ Calculabilitat: En dos sentits, quantitat i temps. En quant a la quantitat, associam la major quantitat; molta quantitat és sinònim de qualitat, encara que el menjar no sigui bo. En quant al temps, tardarem menys a realitzar alguna cosa de forma McDonalitzada a realitzar‐lo nosaltres mateixos de manera tradicional.

→ Predecibilitat: el producte idèntic.

→ Control: Tot està controlat, cada vegada amb major mesura. No només controlen el personal, sinó també els consumidors d’una manera més sutil. Per exemple: les cadires més còmodes.

Escola:

Estam davant d’un sistema educatiu burocràtic que ofereix una formació bàsica, polivalent i versàtil. No importa el que l’alumne vulgui, sinó el que la societat vol d’ell. Així, s’instrumentalitzen els alumnes i desapareixen estudis considerats no útils. D’aquesta manera, l’escola pot esdevenir un agent socialitzador cap a aquest nou ordre mundial. Hi ha hagut una internacionalització de les problemàtiques educatives i existeix un procés d’estandardització educatiu (tothom ha de saber utilitzar les TIC i parlar anglès). A més, les llengües minoritàries o minoritzades com el català estan perdent importància.

Per altra banda, hi ha indicis de privatització del sistema educatiu detriment de la qualitat de l’educació pública. Això posa traves a la classe mitja per a ascendir de classe social i fins i tot les pot fer davallar a les capes baixes de població. Així s’accentua l’estratificació social.En conclusió, si continua imperant el discurs ideològic dominant, ens arribarem a trobar en un món homogeneïtzat, controlat per les empreses i les institucions financeres transnacionals i articulat a través de la xarxa.