Instruments de política econòmica contra la contaminació

Instruments de política econòmica basats en preus

Impostos anticontaminants

Una de les solucions per evitar que es produeixi més contaminació és la utilització d'impostos per obligar el contaminador a tenir en compte l'externalitat que produeix. Perquè es produeixi la quantitat socialment eficient d'un bé, el cost marginal privat ha de ser igual al cost marginal social. Els efectes que provoquen aquests impostos són:

• Efecte eficiència: En desplaçar-se la corba de costos marginals privats, s'assegura que l'empresa internalitza els costos de la contaminació a través de l'efecte que té l'impost sobre els preus.
• Efecte equitat: L'impost fa que el contaminador pagui per contaminar. Els ingressos són iguals a Qs* · Impost (on Qs* és la quantitat de contaminació socialment acceptada).

Existeixen moltes dificultats per calcular el valor del mal produït, ja que per a això hauríem de saber quines activitats produeixen contaminació i com calcular-ne el valor monetari. A més, es necessita tenir informació sobre la corba de costos marginals de les empreses contaminadores.

Subvencions anticontaminació

Les subvencions anticontaminació tenen com a objectiu incentivar comportaments sostenibles, proporcionant suport financer a aquells que adoptin pràctiques més netes. En el cas de la subvenció, necessitem conèixer el nivell de producció (quantitat) de l'empresa abans de la subvenció, ja que aquesta es concedeix per cadascuna de les unitats que es deixin de produir. Si comparem els impostos i les subvencions, veiem que tots dos són eficients (ambdós porten l'empresa a produir en Qs*). Però els efectes sobre l'equitat són oposats: en el cas de l'impost, és l'empresa la que paga i l'Estat qui augmenta els seus ingressos; en el cas de la subvenció, és l'Estat qui paga i l'empresa la que augmenta els seus ingressos.

Dipòsits reemborsables

Un altre dels instruments de les polítiques mediambientals que actua a través dels preus són els dipòsits reemborsables. Els consumidors paguen un sobrepreu quan compren un producte contaminant i, en el moment en què retornen el producte o l'envàs als centres autoritzats per a la seva recollida o reciclatge, se'ls retorna el dipòsit o sobrepreu pagat en comprar-lo.

• Aquest mètode està limitat a productes contaminants susceptibles de ser emmagatzemats i/o reciclats.
• S'ha observat que alguns d'aquests programes funcionen com una fórmula de proteccionisme encobert dels productors nacionals enfront de possibles importacions, la qual cosa significa que podrien beneficiar principalment els productors locals i dificultar la competència de productes importats.