La Insurrecció Cantonal: Causes, Fets i Conseqüències a la Primera República Espanyola
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,87 KB
La Insurrecció Cantonal: Un Fenomen Complex
El cantonalisme va ser un fenomen complex que va barrejar aspiracions autonomistes dels republicans federals intransigents amb les aspiracions de revolució social promogudes per l'internacionalisme. La proclamació de cantons independents, amb governs autònoms i legislació particular, va representar una aplicació radical i directa de l'estructura federal des de baix, unida al desig de reformes socials.
Desenvolupament i Participants
A les zones amb una forta implantació republicana, la població amb aspiracions revolucionàries, influenciada per nuclis anarquistes i la Primera Internacional, va protagonitzar revoltes i la formació de cantons independents. Van participar artesans, petits comerciants i assalariats, dirigits per federals intransigents decebuts per la política del govern republicà.
Reaccions Polítiques i Militars
La dimissió de Pi i Margall com a President es va produir per la seva negativa a sufocar la revolta per les armes. Posteriorment, Nicolás Salmerón va emprendre una acció militar contra el cantonalisme, posant el poder en mans dels generals i l'exèrcit com a solució per acabar amb la revolució social. La intervenció contra la insurrecció va ser ràpida, excepte a Cartagena, que va resistir durant sis mesos.
La dimissió de Salmerón va arribar per la seva negativa a signar les penes de mort imposades per l'exèrcit als cantonalistes. La República va quedar en mans dels conservadors unitaris, liderats per Emilio Castelar, qui va imposar una política d'autoritat i posició de força. Va obtenir plens poders per reorganitzar l'exèrcit i governar amb el Parlament tancat fins al 1874.
Altres Conflictes Armats durant la Primera República
Guerra a Cuba
La guerra a Cuba, iniciada el 1868, va continuar amb una extensió i radicalització creixents, portant a un descontrol de la situació a l'illa. Els funcionaris partidaris de l'opció monàrquica alfonsina van actuar al marge de la República. Es va buscar una solució dins de l'estructura federal d'Estat, considerant Cuba i Puerto Rico com a part integral.
Insurrecció Carlina
L'extensió de la insurrecció carlina va generar noves esperances en contra de la República. Es va reclutar un exèrcit carlí que va controlar els territoris tradicionals, estenent-se per gran part de Catalunya, Terol, Conca, les províncies basques i el Maestrat. A les zones sublevades, es va articular un embrió d'Estat, impulsant l'organització foral, els ajuntaments i les diputacions, així com la llengua pròpia i les institucions regionals.
L'exèrcit governamental va aconseguir controlar el conflicte fora de les ciutats, però la guerra es va perllongar fins al 1876.