Integració Regional i Regionalisme: Conceptes Clau i Evolució

Concepte d'Integració: Regió i Regionalisme

Des de l’àmbit del dret internacional, el terme d’integració regional s'entén com el producte de la dinàmica de la construcció de l’ordre internacional. Ho assimilen al concepte d’OIG’s.

Organització internacional =/= Organitzacions Internacionals

Dinàmica de generar ordre. Generació d’asp.formals en la construcció

Tan antic com l'existència de l'home de l’ordre. Productes molt nous.

El Dret Internacional estudia la integració regional des de la concepció de les Organitzacions Internacionals. Des de quan es va assentar la disciplina nova.

En canvi, des de les RRII estudiem tant els aspectes formals com l’existència de cooperació abans que estiguessin formalitzats.

Quan en RRII parlem de regionalisme és sinònim de procés dinàmic.

Regió: Comparteix valor, principis, objectius comuns sense necessitat d’estar en un mateix espai geogràfic.

Procés d’espai de cooperació: En l’àmbit del sistema internacional els processos econòmics són els que més dominen, però sense VOLUNTAT POLÍTICA no proliferen!

En l’àmbit d’integració regional també els processos eco primen. Procés regional i eco:

• • 1r fase: ÀREA DE LLIURE COMERÇ: Espai on una sèrie d’estats intercanvien béns i productes amb reducció aranzelària entre ells, però amb tercers països cada país segueix mantenint un aranzel propi.
  • 2n fase: UNIÓ DUANERA:(ex: Benelux) Serveix per consolidar més la cooperació entre els països que la formen i tenir un aranzel extern comú (abans cada país tenia el que volia).
  • 3r fase: MERCAT COMÚ: UE abans de ser el que UE era unitat eco CEE. El mercat comú implica la lliure circulació de mercaderies, béns i persones.
  • 4t fase: UNIÓ POLÍTICA: Crear institucions comuns, moneda comuna, seguretat interior comuna, justícia comuna, pol. ext. Comuna...

Regionalisme durant la GF i post GF

3 factors significatius per impulsar la creació d'espais regionals:

• 1r factor: Necessitat de recuperar l’economia. Deixar enrere situacions de conflicte. Després II GM bancarrota a tot Eu. Crear espais de cooperació. (comunitat europ)
• 2n factor: Necessitat de crear seguretat. Després II GM es crea Nacions Unides. No obstant, es partirà per l’antagonisme GF entre URSS i EUA, sorgirà la OTAN i el Tractat de Varsòvia. ONU ja no té potestat màxima.
• 3r factor: Any 60/70 final del colonialisme. Sorgeixen molts estats nous. En conseqüència Àfrica i Àsia brindaran a l’agenda internacional nous temes, com el concepte de desenvolupament econòmic, DDHH, culturals...

Regionalisme GF: ALTAMENT BUROCRATITZAT

·HOMOGENI: S’agrupen estats iguals. Aliança Atlàntica: Estats lliures i demo

·TANCAT i EXCLOENT: Es consoliden cap a dins. No RR amb altres blocs.

·DEFENSIU: Perceben altres blocs com a rivals.

Regionalisme Post GF: ESCASSAMENT BUROCRATITZAT I MOLT FLEXIBLE (ex: APEC no te institucions)

·HETEROGENI: No cal que els estats que s’agrupin siguin iguals.

·OBERT I INCLOENT: Obert a totes les eco. Costos de no cooperació més elevats que els de cooperar. Mantenen RR amb altres blocs. No exclouen a ningú. Volen anar creixent, no només cap a dins, sinó expandir-se.

·OFENSIU: En el sentit que rivalitzen

22/2/08

• • Regionalisme europeu: Es caracteritza per la fragmentació del continent en dos regions durant GF creant espais de cooperació propis. Europa occidental i Europa oriental. Després que caigui el mur de Berlín, hi ha una homogeneïtzació del regionalisme, fonamentalment en una economia de mercat comuna i política i ideològica. A diferència d’altres regions, hi haurà pocs espais nous de cooperació. Hi haurà un “reciclatge” dels vells espais de cooperació. A excepció de la comunitat d’estats independents que subroga l’antic espai de la URSS, és l’únic significatiu i nou en el regionalisme europeu des de GF.
  • Regionalisme americà: Té una vella experiència en l’àmbit del regionalisme. OEA (Org. Estats Americans) és una org. de després de la GF que vincula a tots els estats americans. El reg. Americà estarà pautat x la política de l’existència d’una súper potència, els EUA. La convivència serà condicionada x la presència d’EUA. EUA durant GF ha mantingut una política bastant aïllacionista en el regionalisme americà. Només controlaven. Es caracteritza x l’homogeneïtat dels estats en matèria històric – cultural. La majoria dels estats foren administracions culturals de colònies espanyola.
  • Regionalisme a Àfrica: És un reg. Tardà o nou, en referència a Europa o Amèrica respectivament. Apareix anys 60. Es pot parlar més d’una Unió Africana. Característica fonamentals és enfront de l’homogeneïtat del reg americà, l’Africà és heterogeni. Els estats que el conformen són molt diferents, producte de diferents imperis colonitzadors. En el cas d’Àfrica trobem que no tenen una mateixa tradició històrica – cultural. El reg a Àfrica es crea més com a africanització d’Àfrica cap a l’exterior, una defensa d’Àfrica cap a l’exterior, que no pas entre ells. Les diferències que hi ha entre els estats d’Àfrica fa molt difícil ponts d’ajuda entre ells, la creació d’espais de cooperació no funciona. Es basen més amb l’ajuda exterior. Es caracteritza tb x una presència de líders que no han contribuït a ajudar.
  • Regionalisme a Àsia: Regió fragmentada. No té una organització que aglutini a tots els països d’Àsia (=/= OEA o Àfrica). Hi ha organitzacions subregionals. Una caract. fonamental és que és una reg. relativament nou i que serà impulsat des de fora la regió x certs actors del sist. internacional.

ASEAN és la gran organització que neix com a substitució de la retirada d’EUA del Vietnam, i en la post GF hi haurà uns altres estats com Japó i Xina que seran actors destacats en la promoció econòmica de la zona.

26/2/08

Sociedad internacional de GF à Aquella que se extiende cronològicamente entre 1945 y 1991, aunque algunos autores creen que acaba en noviembre de 1989 cuando cae el muro de Berlín. Para otros es el 25 de diciembre de 1991 cuando se disuelve la URSS, que permite el cambio del sistema internacional. 1945 año en que se celebra la última de una serie de conferencias a raíz de la 2aGM (1939-1945) serán conferencias que determinarán la estructura política i económica de la sociedad internacional de la GF. En 1945 se produce el fina de la 2aGM y en agosto de 1945 se inicia la concepción de una sociedad internacional en base a la lógica de grupos de estados antagónicos. Todo lo que sucede en RRII entre 1945-1991 lo englobamos como sistema internacional de guerra fría, compuesto por guerra, actores etc. GF también se va a entender dos periodos estrictos dentro del sistema de GF. Este sistema tiene una serie de etapas, periodos.

Prima etapa 1945-1947 periodo de preguerra fría: se produce en este periodo la separación entre bloques que se articulan entorno a dos estados EEUU y URSS, las superpotencias con grandes atributos el más importante de ellos la capacidad nuclear. En 1945-1947 es la época llamada República Imperial, ya que EEUU es el primer estado que tiene la capacidad nuclear total que le concede un poder muy grande, hasta que en 1947 la URSS adquiere este poder y con ello se acaba este primer periodo.

Segunda etapa 1947-1953 Primera Guerra fría: 1947 marcado por la capacidad nuclear de URSS conseguida en este año y EEUU es el estado que sale más bien parado de la 2aGM, es el único estado con capacidad económica para financiar la reconstrucción mundial, lo que le lleva a intentar organizar de manera unilateral su espacio a través de una lógica de aliados, los mismo hace la URSS. No hay nada de diálogo o comunicación entre los dos bloques no se reconocen. República alemana 1949 República democrática alemana i República federal alemana, se confirma así la división europea será la confirmación de la división del mundo en dos bloques. Hasta 1970 no habrá reconocimiento por parte de las Alemanias ninguna reconocerá las zonas de influencia.

Desde 1947 hasta 1970 cuando se firman nuevos acuerdos no se reconocerán las influencias de cada uno y de lo que pasa en cada bloque. Hasta 1970 las RDA i RFA no entran en Naciones Unidas. En 1953 se produce la gran crisis de la GF i la primera guerra iniciada en 1950, la guerra de Corea el primer enfrentamiento no directo entre los intereses del bloque oriental y occidental que se lleva a cabo en Corea y se firma un impas un congelamiento de la guerra que consolida la división de Corea en Corea del Norte y del Sur. División vigente en la actualidad, ya que es el gran conflicto de la GF que sigue vigente, en esa época no hay reconocimiento de los dos países que no entran en las Naciones Unidas hasta 1990. En 1953 se termina ese periodo porque sucede la muerte de Stalin que era el único político que está en todas las conferencias de paz de la 2aGM, es el único que fija las pautas i en algunos casos la agenda de las conferencias. La muerte de Stalin y los cambios dentro de la URSS permiten aminorar el sistema de GF dura.

Tercera etapa 1953-1962 coexistencia pacífica: el sistema de GF entra en otra etapa caracterizada por el reconocimiento de los enemigos i cierta relajación de las tensiones etc. Se entra en una etapa de coexistencia pacífica i se aparta la primera etapa de conflicto. Las superpotencias no tienen contacto, no se ignoran, pero no establecen ningún vinculo, se crea un espacio de paz pero en 1962 se esta a punto de producir la mayor amenaza desde la 2aGM. Algo pasa en América latina que pone en jaque la relación de los bloques, es la Crisis de los Misiles. Cuba servirá de territorio para establecer misiles hacia EEUU es la gran crisis del sistema de la GF. En 1962 los dos bloques deciden establecer un sistema de comunicación por primera vez se reconocen a nivel de superpotencias estableciendo entre ellos una línea de telex (teléfono rojo).

Cuarta etapa 1962-1975,1979 Periodo de distensión: 1975 acta de Helsinki reconocimiento de las fronteras heredadas de la 2aGM. Se firma el 2 de octubre de 1990 se llama tratado de Moscú o tratado 4+2, es el tratado que pone formalmente fin a la 2aGM. La elección del lugar no es porque si se firma en la URSS. Se llama 4 (aliados que ocupan Alemania; EEUU, URSS, GB y Francia)+ 2 (las dos alemanias) y se sitúan a primera serie de estados que vayan a la firma como Polonia o República Txeca. No hay tratado de paz en 1945 pero el fin de la 2aGM. En la conferencia de Helsinki se reconocen las fronteras de forma formal de 1945. En 1979 se producen una serie de hechos que congelan las RRII. La invasión soviética en Afganistán i como producto de esto se inicia el enfriamiento de las relaciones además se pone en el tablero de RRII el estado de Irán que en la actualidad sigue teniendo un papel vital en las RRII. Con la invasión de Afganistán la URSS incluye repúblicas como Uzbekistán o Kazajstán etc, todas con fronteras a Afganistán para intentar poner un cordón de seguridad hacia Asia central. Si controla Afganistán tendrá buenas relaciones con los demás países como India enemiga de Afganistán i tendrá cierto control de Asia central, además también les sitúa a cierta distancia del golfo pérsico. En 1979 se produce la revolución, un cambio de régimen político en el estado de Irán, se derroca el gobierno del Ayatolá Jomeini txa de Persia y aliado de occidente. La instalación de una república islámica que quiere controlar sus recursos y Jomeini que además sobretodo quiere una república de carácter islámico y Chiítas que controle las regiones vecinas o tenga cierta influencia. Jomeini tendrá acercamiento a la URSS. Cambo en esa zona y enfriamiento relaciones y se produce la 2aGF caracterizada en occidente de líderes conservadores con política dura y de confrontación hacia Asia. Hablamos de Reagan i Teacher dos duros y de política clara hacia el bloque oriental. Los dos hacen de la política exterior una pieza clave. La 2aGF se inicia en 1979

Quinta etapa 1979/80 – 1985/86 Inicio de la 2aGF: en 1979 producto de la crisis de los años 70 se produce el fin de esta etapa como resultado del acceso al poder de Gorbachov.

Sexta etapa 1985/86 hasta 1991 Segunda distensión: En 1991 fin de la GF. Época de cambios y se llega a acuerdos y tratados que pretenden disminuir la tensión en ese sistema internacional. Para muchos teóricos el siglo XX se extiende de 1917 a 1991 el más corto de la historia mundial. En 1917 la revolución rusa hasta 1991 fin de la URSS. La guerra fría se estructurará entorno a dos pilares la política y la economía.

Sociedad de GF 1945-1991 articulada en torno a dos ejes:

Fractura este/oeste: división de la sociedad internacional a nivel político y ideológico lo que provoca la fractura este/oeste. Será la gran fractura que articulará las relaciones de GF. En función de la fractura al margen de esta nace una serie de estados al margen del bloque occidental y oriental, los países no alineados. La lógica fractura este/oeste es lo dominante en base a nivel político-ideológico.

Fractura norte/sur o también denominada centro/periferia: ordenada en términos económicos i de desarrollo de los estados dos maneras de denominar la misma fractura. Nosotros hemos elegido la denominación centro/periferia porque en el centro hay periferias y en las periferias hay centros. Lo llamamos así porque el centro hay una serie de estados que gozan de periferias, esos países son homogéneos en términos de ideología y desarrollo. Es un centro más homogéneo los estados se parecen y están al mismo nivel. Esto favorece al centro porque está más compactado y les da más poder porque no hay grandes fracturas. En cambio la periferia agrupa estados heterogéneos en términos políticos, de ideología y de desarrollo por ejemplo encontramos a Brasil, Arabia Saudita, Nigeria, Indonesia. No se parecen tienen muchas diferencias al ser heterogénea esta menos cohesionada y la hace débil o con menos capacidad de acción en el sistema internacional.

Estos dos ejes han estructurado la GF y durante esta predomina el eje político ideológico en la posguerra fría gana una importancia vital el segundo eje cuando se dimensionará.

Los ejes nacen fundamentalmente durante el desarrollo de la 2aGM durante las conferencias “de paz” (1939-1945) pondrán los pilares de la sociedad de la GF. Hay dos grandes grupos de conferencias, las de carácter político tendrán lugar en una Europa ampliada en la conferencia de Teherán, Yalta, Moscú y Postdam, son conferencias en territorio europeo o colindante con Europa. Sus reglas, lugar, parte de la agenda la fija Moscú la US i Josep Stalin donde todo se cuida al detalle igual que en del debate ZP, Rajoy. Yalta territorio de la US. Todo se produce en lugares donde Stalin está a un día de Moscú. Las conferencias que darán lugar a los sistemas económicos tendrán lugar en EEUU que fijará el orden económico y orden político. Se dibuja en las conferencias el nuevo orden y aparecen temas recurrentes que evolucionan deacuerdo a la evolución de la 2aGM. Los temas significativos de estas conferencias son: La cuestión Alemana, la Polaca, la creación de una organización de ámbito internacional que nos permite controlar la paz y seguridad internacional y las fronteras de Europa.

Primera conferencia: La conferencia de Teherán: de finales de 1943 reúne a los tres aliados, EEUU, Rússia y GB, que forman el bloque anglosajón (EEUU y GB) al que se le agregará en periodos posteriores la Unión Soviética. En septiembre de 1939 el único estado beligerante era GB. EEUU entra en la guerra por el ataque de la aviación japonesa en Pearl Harbor. La que no es beligerante es la URSS como lo fue Italia porque firman tratados con Alemania. En 1943 US está con los aliados porque EEUU necesita tener a la URSS como aliada en contra del frente oriental Japón y Alemania etc. Los aliados han de tener tranquila a US para que controle Asia etc. En Teherán se negocia diferentes coses:

• Que hacer con Alemania, las propuestas claves se piensa desmantelación del estado y su desmilitarización, castigo duro hacia Alemania para que pague los costes de la guerra y sea penalizada. Los tres se ponen deacuerdo en esa rigurosidad.
• Polonia tendrá un único y gran valedor, GB que habla por ella en Teherán al solicitar se respeten sus fronteras y pueda convocar elecciones libres. Reconocimiento de Polonia como un estado libre, el gobierno de Polonia estaba en GB durante la guerra, se mantenía en el exilio. EEUU no está deacuerdo y no es taxativo como los rivales porque le interesa dar ciertas concesiones para organizar el sistema internacional y para eso deberá hacer concesiones a la Unión Soviética y Polonia será el talón de Aquiles de esta. EEUU se pone del lado de GB en esta conferencia porque la comunidad polaca es muy numerosa en EEUU y las elecciones estaban muy próximas lo que suponía que el gobierno americano debía ganarse la simpatía de esa comunidad. Es por esto que EEUU en un primer momento favorece la recuperación de Polonia como estado libre i la convocatoria de elecciones libres una vez acabada la guerra.
• Roosevelt cuenta con grandes consejeros los mismos que Wodrow Wilson. Roosevelt ara aflorar las ideas de los idealistas para crear una organización internacional que evita guerras en el sistema. Organización Universal que se llamará después Naciones Unidas es lo que quiere Roosevelt ara controlar el sistema internacional.
• Cuando acabe la guerra se convocará una conferencia para establecer las fronteras y en esa conferencia se tendrán presente los principios de libre determinación. Roosevelt y Stalin en esta conferencia son aliados bien avenidos de forma conveniente se acercan dejando un poco de lado a Churchill.

Segunda conferencia: La conferencia de Moscú: 1944 muy desconocida o poco citada pero vital para los europeos. Sólo está presente GB y la US porque es la conferencia que organiza Europa y ellos dos se van a discutir las zonas de influencia de cada aliado en Europa. En 1944 se establecen de manera oficiosa las fronteras de Europa en zonas de influencia. Dos zonas, la occidental (Europa occidental) i la zona oriental. La influencia de la US se extiende hasta los Balcanes que son entregados a su bloque con la condición de que el frente occidental conserve Grecia. La conservación de este país era importante porque es la cuna de la cultura judeocristiana. En 1945 se produce el fin del imperio británico. En esta conferencia lo principal es la consolidación de las zonas de influencia.

Tercera conferencia: La conferencia de Yalta: en febrero de 1945 vuelven a reunir EEUU, GB y US. En 1945 los aliados ya están ganando la guerra en el pacífico, el ejército soviético esta presente en la mayoría de Europa del este y en las puertas de Alemania. En 1945 EEUU ya ha aprobado la bomba atómica i se inicia la fractura aliada, el bloque EEUU, GB contra US. En Yalta EEUU i GB no están seguros de que Alemania deba ser tan sancionada, sobretodo EEUU que considera que se debe aminorar el castigo porque una Alemania paralizada en grado sumo es una Alemania difícil de construir. Febrero de 1945 clara posición de EEUU y en la medida de GB, de no cometer los mismos errores con Alemania de después de la primera guerra mundial. A Alemania se la castigará pero siempre siendo consciente que puede generar los recursos para pagar la penalización y sobrevivir.

Polonia divide EEUU y GB Roosevelt ha sido elegido y Polonia no es tan vital, ya que interesa a la US no está nada claro en 1945 el objetivo de las elecciones libres y Polonia será la moneda de cambio de occidente hacia US para que EEUU lleve a cabo el plan de Naciones Unidas. Además en 1945 la US reconoce y de el visto bueno a la conferencia planeadas por EEUU que se deben realizar en el mismo país, son las conferencias que reorganizarán el sistema internacional. En Yalta las fronteras no se hablan ya son oficiosas y son generadas con la presencia de US en medio de Europa.

29/2/08

A partir 1945 hi ha un ordre de fet (de facto) no xq sigui teòric (es farà posteriorment). D’entrada no hi ha un tractat de pau. Posteriorment es fan conferències de pau x assegurar la pau i seguretat internacional.

Conferència de Ialta à Ja se sap com acabarà la 2GM i els aliats defineixen la seva política.

Ja no hi haurà cohesió entre EUA i GB sobre Polònia.

EUA marcarà les pautes de la creació de la ONU:

· Tenir parcel·les de poder i control per part d’EUA i Rússia

· El tema de les fronteres queda obert perquè no hi ha consens i es proposa una nova conferència x tractar aquest tema (Es deixa obert perquè el centre del Pacífic, el Japó, encara no està decidit)

Conferència de Postdam à EUA / URSS / GB. A EUA i GB hi ha canvi de líders: Churchill à Attlee /// Roosevelt à Truman. Truman encapçala l’organització de Postdam. És poc experimentat i menys conciliador que Roosevelt enfront la URSS.

EUA decideix atacar el Japó durant Conferència de Postdam. Es tiren les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. A Postdam es prenen decisions fonamentals, com la qüestió alemanya q serà tema de fractura entre soviètics i anglosaxons. Decideixen aplicar la política de les “3 D”:

- Desmilitarització

- Desnazificació

- Democratització

Per a portar a terme política de les 3 D’s a Postdam decideixen dividir Alemanya en zones d’influència: la d GB, Alemanya, EUA i soviètica.

França no participa fins a posteriori ja q està ocupada. Se la divideixen entre els que han guanyat la guerra.

Pel que fa a Polònia, a Postdam es confirmen els canvis de frontera. Polònia perd territori a favor de la URSS. Per compensar Polònia en guanya per part d’Alemanya. En aquesta Conferència s’accepta que la frontera entre Polònia i Alemanya s’estableixi x una línia conformada per rius: Oder – Neisse. Serà també la frontera de la GF. Famosa línia de Oder – Neisse. També diuen que quan acabi guerra i hauran eleccions a Polònia.

ONU: Ple apogeu. Negociacions avancen substancialment. Fet consumat: Octubre es crea carta de les Nacions Unides (26 Oct 1945)

Fronteres Europa es torna a aplaçar per una conferència futura (mai tindrà lloc)

· Es confirma oficialment la ruptura entre aliats / URSS

· Es confirma oficialment zones d’influència

POSTDAMà

· Es proposa conferència futura x temes fronteres europees.

· Ppi de la divisió en el sí dels aliats

Capacitat nuclear EUA sobretot!

4/3/08

(Referent al full Doctrina Truman i Pla Marshall)

Política exterior per part d’EUA:

• La dimensió política – ideològica serà la q marcarà les pautes d’actuació de la Doctrina Truman.
• La dimensió político – militar. Com executaran la política ideològica, com la plasmaran en polítiques concretes. (A)
• La dimensió político – econòmica (B)

(A): La política pactista à Anar creant aliances militars dins sistema internacional q permeti als EUA i als seus aliats impulsar mesures per controlar el possible avanç soviètic i xinès. Es dóna a Europa (a través de l’aliança atlàntica) a Amèrica, a Àsia.

(B): Programa de reconstrucció per Europa conegut popularment com el Pla Marshall.

Document de “Las fuentes de la conducta soviètica” que es dóna a conèixer a través d’un informe d’un ser anònim “Mr. X” i defineix la URSS com la gran enemiga d’occident i dóna a conèixer la política URSS a nivell internacional.

Aquest Mr X es va saber que era el Sr. Kennan, embaixador d’EUA a la URSS.

El q servirà x armar a EUA i els seus aliats serà el Pla Marshall. Es dóna a conèixer al ’47 i te 2 finalitats molt precises:

· Una de caràcter econòmic que serà: La reconstrucció econòmica en els països europeus x possibilitar q Europa es reincorpori en el sist. econòmic internacional. Garantir les exportacions d’EUA x el consum d’Europa. Garantir compra per part d’Eu per mitjà de préstecs. Volen q EUA sigui competitiva econòmicament x q EUA tingui més mercat.

·Enfortir Europa occidental enfront el perill comunista, enfortir eco i pol.

Pla d’ajuda a Europa xò que EUA condicionarà. Serà un pla quinquennal del ’48 al ‘53

Pacte militar q aglutina nacions aliades a EUA, 1r gran pacte de defensa à TIAR (Tractat Interamerica d’Assistència Recíproca). Conegut com a Tractat del Rio

EUA comença a fomentar pactes a nivell mundial. El ’49 i en funció de la Doctrina Truman i Marshall proposa la creació d’una aliança amb Canadà i Europa i el Tractat de Washington q donarà lloc a l’Aliança Atlàntica i més tard l’OTAN.

Pacte de SEATO 1955/77 à Famós pacte del Surest Asiàtic vincula països com Australia, Nova Zelanda, França, Filipines i EUA

La idea és anar conformant aliances de seguretat defensiva que impedeixin l’avanç comunista.  

7/3/08

EUA imposa unes regles molt precises i dures als europeus: q s’organitzin en un gran mercat únic, q no es fragmentin... tb crea instruments de consens entre els europeus xq el pla comú tiri endavant.

La URSS tb crearà institucions i blocs pels seus aliats. Tb tractats militars: el Tactat de Varsòvia q aglutinarà en un pacte de defensa mútua els països de la URSS: Polònia / Romania /  Albània (va firmar tractat xò es retira dp) / Hongria / Checoslovàquia (Forma part del tractat xò no de la URSS!!) / Bulgària / URSS / la RDA Alemana

(Al bloc occidental hi ha l’AA, encara no OTAN ß a l’any 53 sí)

CAME o COMECON: Consell d’ajuda mútua econòmica

Organització que ajuntarà a tots els països comunistes del món. Vincularà als països amb la idea de consolidar posicionsà KOMINFORM

GF comença formalment el ‘47, i es considera la fractura, aquestes lògiques de blocs al ’48.

                                                 El cop de Praga 1948: A Checoslovàquia guanyen els

2 fets fonamentals                   països comunistes i passa a ser membre del bloc oriental 

q consoliden fractura

                                                 Crisi de Berlin: Consisteix en oficialitzar la divisió.

Postdam és l’última conferència de pau q havia establert l’ocupació d’Alemanya. EUA i GB volen q els contribuents no paguin x si sols la reconstrucció d’Alemannya, que els alemanys tb ho han de fer. I els soviètic tenen una altra visió.

Xò el que marcarà la diferència és que GB i EUA decideixen crear a la seva zona d’ocupació una xona conjunta econòmica. Una eco capitalista amb una mateixa moneda de circulació. La zona de GB i EUA comença a autogestionar-se en temes econòmics.Els soviètics decideixen bloquejar Berlin. L’actual Berlin queda sota control soviètic durant GF. Els soviètics acusen als occidentals d’haver fet una política unilateral amb Alemanya. Així q les zones dels aliats quedaran aïllades del territori soviètic.   

11/3/08

Paper central de l’ordre econòmic serà d’EEUU, q seran els grans triomfadors II GM.

EUA amb el 7% de la població mundial controla els grans recursos energètics de l’època, controla 75% petroli, 50% carbó, i produeix el 50% d’energia elèctrica que es consumeix al món en aquell moment.

L’ordre econòmic respon a un ppi d’universalitat de les institucions que es creen. Per primera vegada es pensa en organitzacions obertes a tot sistema d’estat. Volen q siguin organitzacions q assegurin la Llibertat econòmica  

                                               Llibertat comercial

Des del marc anglosaxó es pensa que això donarà estabilitat econòmica. A diferència del q passa amb l’ordre polític – q es dissenya a Europa – l’ordre eco es dissenya a EEUU entorn l’any 1944, abans q acabi II GM i a través de la Conferència Bretton Woods.

Característiques ordre econòmic:

• Crear en 1r lloc institucions q respongui a uns patrons:
  • Ppi de liberalisme econòmic
  • Ppi d’organització i d’institucions disciplinades q tenen com a ppal objectiu controlar finances a nivell internacional.
  • Llibertat econòmica disciplinada

• 

  Tot el sistema girarà entorn una eco, sist. centralitzat i estructurat q gira al voltant d’EUA

La primera institució que es pensa és una q ajudi a recuperar economies x mitjà de l’activitat financera. Un Banc Internacional de Reconstrucció i Foment à BIRF

La segona institució serà controlar moneda a nivell internacionalà FMI

La tercera institució serà per gestionar RR comercialsà OIC (xò mai s’acabarà creant)

Aquestes 3 institucions construiran el 1r pas cap al sistema financer, q es coneix amb el nom del sistema de Bretton Woods.

Dp als anys 60 el BIRF es diu BIRD, de Desenvolupament.

A GB es crea una institució pel gran problema de l’Europa destruïdaà FAO (Organització mundial per l’agricultura i l’alimentació).

Quan es posen en marxa les 3 institucions abans esmenades es quan es comencen a fragmentar els poders, quan s’entra en lògica de GF i en conseqüència de xoc, de 2 blocs, 2 sistemes polítics i eco totalment diferents.

El 1995 es crea l’OMC q regula el comerç a nivell internacional. Durant GF el comerç no es regula a través d’una org. internacional, sinó a través d’EUA amb l’OIC ß l’OIC no acabarà creixent perquè no hi ha quòrum. Fins q no acabi GF i entrem amb normalitat (l’any 1995) no es crearà l’OMC. Durant GF no es volia cedir sobirania a una org. internacional de comerç. Per tant, no tindrem res q reguli comerç fins el ´95.

El Banc Mundial està integrat pel Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament (BIRD), x l’IDA (Associació Internacional pel Desenvolupament), x CFI (la Corporació Financera Internacional). Una altra institució és AMGI (Agència Multilateral de Garanties i Inversions. Tb es crea l’IDE (un institut d desenvolupamnt econòmic) l’any 1955.

A mesura q avança descolonització, hi ha una demanda x part dels països en vies de desenvolupament. Reben ajuts per part BM.

La CFI té com objectiu el desenvolupament, estímul i promoció de capitals privats al marc dels països q formen part del BM xò específicament aquells països menys desenvolupats. Inversió privada d grans empreses en aquells països.

AMGI Garantir les inversions privades en aquells estats davant crisis o conflictes q posin en parell allò invertit.

IDE Espai per la formació econòmica i financera de les classes divergents dels països del Banc Mundial. En aquest institut es formaran les elits tancant així el cercle.

El BM presta amb garanties suficients x part del pais, x la seva devolució. El BM s’ha dedicat, per petició dels països, a realitzar informes dels països membres del BM amb la finalitat d’analitzar situació econòmica de cada Estat i suggerir polítiques assistencials del BM. Els crèdits són fonamentalment destinats aquells països capaços de devolució. A països del sistema internacional amb economies desenvolupades. Fan un índex de risc x saber si han de prestar o no. Per saber la capacitat real de pagament d’aquests països. Com més alt és l’índex de risc, més alt són els interessos q el banc demana.

El BM té una estructura institucional q asseguren el control d’aquestes institucions a les economies més desenvolupades del sistema internacional. Els països amb les majors economies controlen institucions BM i el mecanisme d’adopció de decisions del BM. El BM i FMI tenen la mateixa estructura x funcionar i fonamentalment treballen x un òrgan deliberat q es coneix com el Consell o Junta de Governadors, on estan presents tots els estats membres del BM. Hi ha una altra institució de Director Executius q és un òrgan restringit, no hi són tots, on hi ha un nombre determinat de directors q representen al resta dels Estats del BM, són els estats en major capacitat econòmica: EEUU / Japó / Alemanya/ GB / FRA ßdecideixen a qui presten i a qui no.

14/3/08

FMIà Neix ’44 Objectiu fonamental: Vigilar sistema monetari internacional. L’idea de crear un fons obeeix a 3 raons ppals:

• Idea que aquest fons estableixi les normes del sistema monetari internacional.
• Es crea per prestar assistència, per ajudar financerament als estats membres del sist. internacional en circumstàncies de crisi econòmica. A través de l’arribada de capital, o en casos especials, a determinats països els eximeix del compliment de les normes del sistema monetari(ex: devaluació de la moneda)
• Actuar com a institució consultiva. Compleix una funció d’assessor dels Estats membres del FMI. Recomanarà a certs estats l’aplicació de polítiques econòmiques que els permeti sortir de la crisis econòmica.

Actuen fonamentalment com a reserva de diners. Estructura institucional q fonamentalment la crítica que se’ls hi fa és el paper tan important que tenen les grans economies mundials i en particular EUA q les utilitzen com un instrument polític.

• Ex: des de BM i FMI s’estableixen quins països necessiten ajudes, no només des de la vessant econòmica, sinó tb des de les aliances polítiques.

1r críticaà Estructura institucional i ús polític d’aquestes

2n críticaà Allà al BM i FMI hi són els q més diners tenen en el món, i enfront als crèdits que donen als estats membres als països q necessiten ajuda són molt poc significatius. Fan arribar pocs diners. Arriben més diners de forma bilateral (entre 2 estats) q multilateral.

                                                                                 Es presta amb la condició q comprin els seus productes.                                     

L’ajuda bilateral és sempre sospitosa. Molts dels crèdits q es presten a un interès menor q es els q presta al banc.

3r críticaà Les polítiques de prestació, d’assistència econòmica, sempre van lligades a la privació de polítiques econòmiques determinades en aquell país: Reducció aranzels, lliure comerç... I també la liberalització de la sanitat, sistema de pensions...

28/3/08

Lo que se decide en el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas es de obligado cumplimiento, no sucede lo mismo con la Asamblea. Esto sucede porque el Consejo de Seguridad puede usar la fuerza para hacer cumplir sus resoluciones y la Asamblea no. El Consejo de Administración Fiduciaria administra los territorios o estados hasta que se conviertan en un estado independiente, es el encargado de tutelar estos estados, por otra parte el CAF está controlado por organismos encargados de vigilar la tutelación de estos país. El CAF está formado por los miembros del Consejo de Seguridad, donde hay dos categorias de estados, los permanentes que tienen derecho de veto (son cinco) y los no permanentes que se renuevan cada año y permanecen dos dentro del Consejo. Estos países deben representar siempre a todos los miembros de las Naciones Unidas. El CAF se ha transformado en un órgano poco dinámico porque tiene pocos estados a tutelar, pierde papel después del final de la GF por la incorporación a las Naciones Unidas de los estados microondas como son San Marino, Liechestein o Andorra. La zona de Asia pacífico será la que dará más estados microestados, es el caso de Palau, el Reino de Tonga, que adquiriran territorios administrados en fideicomiso, alcanzaran la calidad de estado en los años 90 convirtiéndose en estados autoónomos, hecho que modifica de forma cuantitativa las Naciones Unidas. El CAF se va vaciando de sentido i de trabajo pero permanece los estados permanentes del Consejo de Seguridad porque en esta organización no estan sujetos a ninguna ley a diferencia del Consejo de Seguridad, este CAF ejerce como un espacio cómodo para vincular estos miembros permanentes. Se quería modificar la carta de Naciones Unidas, pero para su modificación hace falta (sólo ha sido modificada dos veces para adaptar dos órganos, el Consejo de Seguridad de 11 a 15 i el ECOSOC que pasa de 36 a 54, a la realidad de los nuevos estados, cada vez hay más estados i por lo tanto deben ser representados) el visto bueno de los 5 miembros del Consejo de Seguridad. Han vetado la reforma cualitativa dos veces en 2000 i 2005. En términos de ejercicio del poder es igual que en 1945. El Secretario general de Naciones Unidas es el encargado de la comunicación horizontal. Comercio y Derechos humanos han sido los principales temas tabú de las Naciones Unidas, han evolucionado fura de Naciones Unidas no hay ningún tratado de derechos humanos en Nacions Unidas como no hay ninguna carta, sólo una declaración de los derechos humanos, el hecho de declarar no compromete. Naciones Unidas recoge a declaración de los derecho humanos de 1948 pero no hay nada firmado, no existe ningún tratado ni ninguna carta nada firmado. La discusión sobre este tema es muy sensible. Sucede lo mismo con el Comercio este se mantiene a parte, al margen de Naciones Unidas i la OMC creado en 1995 que no forma parte de Naciones Unidas.

En 1945-46 EEUU presenta una propuesta de creación de la Organización Internacional del Comercio OIC al ECOSOC hace llegar a este la propuesta de convocatoria de negociación para la creación de la OIC encargada de regular el comercio y el empleo. Esta propuesta de convocatoria es recogida por el ECOSOC en 1947 se convoca la y única reunión celebrada en La Habana, Cuba. De esa conferencia surge la Carta de La Habana que persigue dos objetivos:

Fijar las pautas, normas, leyes que rigen las políticas comerciales i los acuerdos internacionales de comercio.

El establecimiento de una organización internacional del comercio que formará parte de Naciones Unidas

Se firma en 1948 por una veintena de países y que para entrar en vigor necesita un número mínimo de estados que la ratifiquen en concreto 25, però sólo fue ratificado por Australia y Liberia. Colonias de R.U i EEUU, Liberia es el país de los negros liberados en EEUU que querían volvar a África, EEUU "crea" este país para su retorno. En 1948 la carta de comercio sufrirá los avatares de sufrimiento de la confrontación de los bloques. El senado de EEUU veta la participación de EEUU en una OIC abierta a todos los países incluso los del bloque del este, de economia controlada y que podia suponer trabas a la política liberal que se reunia en la carta de la OIC. Otro hecho es la decisión de EEUU de obtar a políticas unilaterales de reconstrucción de las zonas del mundo dode es necesario activar el comercio. En Europa con el Plan Marshall i también en Asia pacífico con el Programa de ayuda a la reconstrucción y desarrollo centrado en un estado de Japón políticament no muy fuerte pero económicamente muy dominante en su zona. 1947-1952 alianzas que aseguran el comercio y el posicionamiento tácico internacional.

El comercio internacional funcionará a partir del GATT o también conocido como Acuerdo General de Aranceles Comerciales en materia de comercio. El GATT no es un acuerdo ni un tratado pero serviria desde finales de los 40 hasta finales de 1994, es un acuerdo general tampoco es una organización internacional. Es un acuerdo en determinados productos i en determinados aranceles. En enero de 1995 nace la OMC. El GATT es un acuerdo entre partes (estados) que todavía funciona nace en 1949 i hasta 1995 con la creación de la OMC, en la actualidad hay estados que forman parte del GATT y no de la OMCE o al revés. Funcionará por Rondas la más larga fue la de Uruguay. En encuentros que reunian a los miembros y hubo ocho rondas donde negociaban las políticas arancelarias a los productos de los países del GATT. La idea era negociar el otorgamiento que se llamaba la clausula de nación más desfavorecida la reducción arancelaria de productos para circular en determinados países. Sentados para reducir los aranceles mútuos en determinados países. La Uruguay se inicia en los 80 i acaba en 1994 es la más larga. A los inicios se negociaban producto a producto la reducción a un estado se aplicaba a todos no podia ser sólo a un estado esto se aplicaba de forma multilateral.

1/4/08

En la Ronda Uruguay y la Ronda Tokio se negociaba por bloques de productos. El GATT formado por cuatro puntos:

Normas comerciales entre los estados: Se codifica los principios y concesiones comerciales que se establecen en el marco del GATT, se considera como la figura de tratamiento de noción más favorecida que implica si yo reduzco los aranceles aún país también debo darles el mismo trato al resto. Código de conducta de circulación de productos.

Normas de aplicación y funcionamiento de los principios del GATT.

Se incorpora a finales de los 60 y hace referencia a las Normas y principios vinculados al comercio y desarrollo de los países en vias de desarrollo. Se incorpora por petición y presión de los países en vias de desarrollo. Para que tengan un ámbito más beneficioso para la comercialización dentro del GATT.

Las normas tienen una serie d'excepciones que permite la no aplicación de las normas del GATT. Hacen referencia a ámbitos de crisis de los países pero de forma fundamental contempla la excepción siempre que las partes expresen su presencia en ámbitos de cooperación restringida. En las areas económicas reducidas no se aplica las leyes del GATT siempre que los estados hayan conformado areas de libre comercio. Esta excepcionalidad al marco del GATT funcionará hasta la fecha. En 1994 los países en el ámbito del GATT, algunos, deciden crear una organización creada en diciembre de 1994 será la OMC que entrará en vigor el 1/1/95. La OMC es a diferencia del GATT una organización internacional, tiene un tratado marco y por lo tanto genera derechos y deberes para sus miembros que sean de obligado cumplimiento. No forman parte del marco de la OMC de pleno derecho China y Rusia. En la actualidad, nos regimos por el GATT y la OMC.

Tema 22: Aparición de un Tercer Bloque

Un proceso caracterizará la segunda mitad del siglo XX la descolonización, es el proceso de liquidaciñon del sistema colonial en el mundo e implica la creación de estados independientes en aitguos territorios dependientes. La colonización supuso la imposición de un poder, el de Europa sobre pueblos de América, Asia y África. La descolonización implica la lucha de economias pobres para la independencia. El gran centro colonias será Europa a través de los imperios coloniales ejercidos por; España, Portugal, Gran Bretaña, Francia, Bélgica, Holanda, Italia. En el siglo XX nos interesa el proceso de descolonización de Asia y África. Los procesos de descolonización se estructuran en tres por orden temporal:

• El primer proceso se da durante el siglo XVIII i el XIX en América latina y supone la perdida de los imperios coloniales de España y Portugal.
• El segondo proceso de descolonización se produce después de la Segunda Guerra Mundial entre 1945-1955 que afectará a países árabes i también algunos asiáticos como la India.
• La tercera ola de descolonización se produce a partir de 1960 con la fragmentación del imperio Holandes en Asia y Gran Bretaña i Bélgica en África.
• Y finalmente, la cuarta ola en la década de 1970 que abarcará los pequeños países de América Central, en concreto del caribe que estaban bajo la colonización de los imperios Británico, Francés y Holandés.

Estos procesos de descolonización impacten en la sociedad internacional bajo dos dimensiones:

• Cuantitativo: implica el nacimiento de más de 30 estados que se incorporan a las organizaciones internacionales que las adoptan al nuevo número de estados.
• Cualitativo: Los nuevos estados introducen nuevos temas a la agenda internacional. Incorporan el marco de RRII nuevos temas de debate, el gran tema que introducen es el tema del desarrollo como un derecho. Década de los 60 en Naciones Unidas es la década del desarrollo. Otro tema introducido es el de los derechos humanos que no aparece como principio recogido en los principios de la carta de Naciones Unidas.

Hasta los 60 els sistema internacional funciona a dos ejes pasa a la política triangular Este-Oeste y el tercer grupo de estados, su aparición alterna el equilibrio a nivel político i ideológico i también económico. Desde este tercer grupo sale el movimiento de países no alineados, estan al margen de las posiciones de los bloques. Crean el movimiento de no alineados político e ideológico, este será la aportación más significativa de este grupo de estados. En la economia esta movimiento se plasma como este movimiento a nivel económico del grupo de los 77 que se autocualificaba como movimiento económico e intetará implementar el orden económico internacional existente hasta el momento. Tanto el M.N.A como el Grupo de los 77 son ahora actores internacionales i trabajan en torno a principios fundamentales que les dotarán de identidad. Estos nacen de una conferencia a la que asisten aquellos declarados independientes en los años 50. Fue la conferencia de Bandung.

Principios conferencia de Bandung:

• Respeto a los derechos humanos fundamentales
• Respeto de la soberania y de la integridad territorial
• Reconocimiento de la igualdad de todas las razas y de la igualdad de todas las naciones
• No-intervención y no injerencia en los asuntos internos de los demás países
• Respeto del derecho de toda nación a defenderse individual o colectivamente
• Derecho del recurso a los acuerdos de defensa colectiva destinados a servir los intereses particulares de las grandes potencias. (Derecho de tratado de Washington i de Varsovia, implicitamente los rechazan)
• Abstención de actos o de amenaza de agresión o del empleo de la fuerza contra la integridad territorial o la independencia política de un país.
• Solución de todos los conflictos por medios pacíficos.
• Fomento de los intereses mútuos y de la cooperación
• Respeto de la justicia y de las obligaciones internacionales.

Convocada por: Birmania, Ceilán (actual Siri Lanka), India, Indonesia y Pakistán. Incorpora los derechos de no porcialización de la defensa, principio de cooperación , la no ingerencia (también recogido por N.U). Temas principales: Desarrollo, Neutralismo i Neocolonialismo. Abril de 1955 se reunen una serie de países excoloniales como Egipto, India, Pakistán, Indonesia, en consecuencia hay una serie de características:

• Una reunión que aglutina a estados independientes surgidos de la colonias.
• Es la primera conferencia donde se reunen los líderes de África y Asia sin las potencias coloniales, Se dan a conocer los grandes líderes del tercer mundo encabezados por Nasser de Egipto, Sucarno de Indonesia y Nehru que representaba la India. A través de ella llegaran unos principios fundamentales que son los principios del anticolonialismo del padre del anticolonialismo Gandhi. Movimiento de coexistencia pacífica ----> implica la resistencia activa pacífica.

Establece cuatro grandes objetivos:

• Establecer lazos de entendimiento, crear una red de estados con los mismos problemas.
• Analizar y buscar estrategias comunes frente al colonialismo, el racismo y el neoimperialismo.
• Examinar y proponer políticas para hacer frente a los problemas económicos, sociales y culturales de esos pueblos.
• Diseñar el papel de Asia y África en el ámbito de las organizaciones internacionales.

El comunicado final de Bandung establece una serie de principios:

• Neutralismo en materia de seguridad y defensa que se traduce en el no alineamiento.
• Respeto de derechos humanos y fundamentalmente de derechos de autodeterminación y derechos culturales. Se establece a través de derechos a estudiar en su lengua y cultura y la condena de las prácticas de segregación racial y cultural.
• Principio de desarrollo económico, novedad con respecto a la carta de N.U, se formula en términos de la necesidad y derecho de asistencia, economicotecnica, por parte de las organizaciones internacionales, en este caso Naciones Unidas hacia estos países.

La Asamblea General de Naciones Unidas será la caja de resonancia de estas posiciones de los países recientemente independizados. Producto de los principios de Bandung se crea el M.N.A países que se declaran neutrales con respeto a las posiciones del Este y el Oeste. Es la institucionalización de los principios de Bandung es un movimiento que surge de forma inmediata después de esta conferencia y que quiere actuar de forma internacional fuera de la influencia de los dos bloques, tratado de Washington y Varsovia. El M.N.A hacen suyo el principio de la neutralidad actuando al margen de los bloques pero intentando acercarse a través del principio de la coexistencia pacífica del Este y el Oeste. Surge a raíz de la acción de líderes del tercer mundo, Sucarno, Nessur, Nehru hay que agrupar el pilar del M.N.A que aglutinan a estos estados y que será el cabeza de este movimiento. Joseph Tito gran organizador de los países del M.N.A. Surge como consecuencia de unas conferencias después de Bandung la más importante es la que tiene lugar en 1961 en Belgrado capital de Yugoslavia y que constituye el nacimiento formal del movimiento. También habrá que sumar Bolivia, Brasil y Ecuador que después se añadirá Argentina que deciden entrar en el M.N.A. Sus criterios son los siguientes:

• Política Internacional independiente basado en la coexistencia pacífica
• Apoyo y defensa de los movimientos de liberación nacional.
• No tener alianzas bilaterales, con las grandes potencias en materia de seguridad
• No aceptación en sus territorios de bases militares de los países alineados o de las potencias.

La mayoría de estados Americanos en materia de política exterior pertenecen en la actualidad al M.N.A, sobretodo los grandes estados de América. M.N.A aglutinará a todos estos estados y será un gran actor político en Asamblea General de Naciones Unidas. M.N.A actua a la hora de posicionar los estados en el sistema internacional y actua en el marco de Naciones Unidas y en la agenda de este movimiento ha habido temas de manera casi permanente. Los grandes temas han sido la cuestión en Palestiona, la lucha econtra de Apartheid, la lucha a favor del desarme en materia internacional. Con el fin de la GF pierde peso político pero no desaparece y es utilizado en la postguerra fría como marco de debate y de consenso de políticas. Durante esta portguerra fría a sufrido un mínimo proceso de institucionalización. Existe una secretaria y en el marco M.N.A (Movimiento No Alienado) desde los años 90 un instituto de cooperación científico-tecnico, formentado por países como India, Pakistán, Brasil, Argentina y cuyo objetivo es la cooperación en materia científico-técnica. Características en materia de seguridad de estos países:

• Potencias Regionales y Emergentes
• Tienen capacidad nuclear desarrollada o no.

Els principis que van articular l’actuació dels països de la perifèria foren ppalment els ppis de la Conferència de Bandung: neutralisme, no alineament...

I pel que fa l’eco, Bandung introdueix el tema de la descolonització. Les conseqüències de la descolonització en termes de desenvolupament i progrés... Derivarà amb el Moviment dels no alineats de la perifèria.

Dins dels països de la perifèria sortirà un altre mov: El grup dels 77 que surt en l’àmbit de les NNUU, concretament UNCTAD, de comerç. És una org internacional en el marc de NNUU. L’UNCTAD serà la 1r org d’abordar el tema del comerç i desenvolupament. Serà atípica per la seva metodologia de treball. Neix com a pressió del moviment dels països no alineats.

UNCTAD pretén ser la resposta de la perifèria al control polític que tenen els poders centrals del Bretton Woods, de les grans economies. UNCTAD abordarà el tema:

• De les matèries primers
• Comercialització de les matèries primer
• I el tema significatiu q és la manera de transportar les matèries primes.

A nivell de transport estan distanciats del centre. 1961à Comença a funcionar la UNCTAD a Ginebra.

En ppi la UNCTAD és una org de caràcter universal. Els teòrics q estableixen el model d’aq org són teòrics estructuralistes com per exemple Prebisch. Fan tesis sobre la interdependència, la polarització entre països centrals i perifèrics...

Les grans economies anys 60 – 75, tenen crisis, i estan incitats a participar a la Conferència d’UNCTAD. Hi ha una aproximació de les grans economies amb les emergents. I les grans ecos decideixen participar per ser tb partícips del nou dibuix geopolític i econòmic. Perden hegemonia davant els poders emergents. Surten nous pols de comerç importants enfront les hegemonies. 

UNCTAD: Treball en grups de treball (A,B,C,D) on els estats s’incorporen:

• • Grup Aà El que reuneix els països amb vies de desenvolupament i durant la GF aquestes funcionaven amb una economia diferent com la Rep. de Iugoslàvia.
  • Grup Bà Hi ha els països de l’OCDE, països que tenen ecos desenvolupades.
  • Grup Cà Aglutina països llatinoamericans (menys Mèxic q està al grup B).
  • Grup Dà Països d’ecos centralitzades, els que tenien com a model econòmic una base no capitalista, comunista.  (menys Cuba que està al grup C).

Al grup A i C serveixen per configurar el Grup dels 77

Neix en el sí d’UNCTAD com a producte de l’apropament dels interessos i objectius dels països en vies de desenvolupament dins el marc de la UNCTAD.

Finals 60 sistema fracturat. Es necessita un reciclatge internacional del sistema. Causes ruptura Xina – URSS és a nivell de discurs: El tipus de RR q s’ha de tenir amb l’enemic del sistema (EUA).            XINAà De reconèixer l’enemic i combatre’l.

                                   URRSàHa d’haver-hi reconeixement però no confrontació.

Xina cada cop un paper més important en l’àmbit del sist internacional. Sobretot amb l’arribada de Kruschev a URSS amb la mort de Stalin al 53.

Un tercer element que apareix és l’arribada d’Eisenhower al poder d’EUA. Hi ha una forta bipolarització del sistema a tot el món, i en concret a Europa. 2 element a Europa: Increment armamentístic i el tema de les fronteres; les fronteres s’hereten de la 2GM, són fronteres de facto i no de llei. No estan reconegudes, sinó per ocupació. Ex. Ale, les dues alemanyes no estaran a les NNUU fins als anys 70. Així q el no reconeixemnt és significatiu.

La materialització física de la divisió d’Europa és el mur de Berlin l’any 61.

Època de distensió: 1962 – 1975à Brandt alcalde de l’Alemanya Oest. Dp la Crisis dels Míssils de Cuba el 62, l’única confrontació DIRECTA de EUA i URSS.

1959 instal·lació d’un règim comunista a Cuba, generarà certa preocupació i inquietud a l’Administració d’EUA. EUA intentarà recuperar la instal·lació d’un govern afí a la illa planificant una invasió a Cuba: BAHIA DE LOS COCHINOS

Per acabar la crisis míssils, Kruschev i Kennedy acorden la retirada dels míssils tant de Cuba, com els de Turquia per part d’EUA, i l’establiment per primera vegada d’un diàleg formal entre EUA i URSS.

18/4/08

La coexistència pacífica acaba amb la crisis dels míssils. La crisis significà fonamentalment l’apropament, xò per cada una de les administracions significa la substitució de Kruschev, maten a Kennedy, i pel que fa al món, els grans pols de confrontació (EUA i URSS) s’aguditza una política de recolzar conflictes a les parts de la perifèria del sistema. A Amèrica llatina, Àfrica... EUA recolzarà cops militars a Amèrica llatina, o la guerra del Vietnam... Comença una nova etapa coneguda amb el nom de à ETAPA DE DISTENSIÓ:  Fi de l’enfrontament i començament d’intentar entendre’s entre els dos blocs. “Cohabitació pacífica”, normalització de RR diplomàtiques. Són idees afins a la distensió.

2 grans temes de la GF: Fronters i Militarització d’Europa.

Europa serà el gran escenari de l’inici de la distensió sobretot anys 60. Aquesta distensió vindrà definida per 2 processos:

• Procés de paneuropeïsta à Apropament dels europeus i reconeixament de fronteres no només de facto, tb legítimament.
• Policentrisme à Aparició d’altres actors q comencen a tenir un paper dins les RRII. Nous pols de poder polític com per exemple França a Europa.

El procés paneuropeïsta es cristal·litzarà en un fet significatiu de les RRII: Reunió de tots els europeus, més EUA, més Canadà en la Conferència sobre la Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE). No és només d’europeus, sinó de què passarà a Europa, però no només opinen i ho decideixen europeus, tb altres actors extraeuropeus, com EUA i Canadà que donen seguretat a Europa.

En l’àmbit d’Europa, es mouran pels ppis d’aquesta Conferència (l’any 1975). Aquest mecanisme diplomàtic no és ben bé una conferència, si li dóna aq. nom però en termes polítics no serà una conferència. (Tpc és una OI, ja q aquestes poden fer tractats i tenen institucions i òrgans permanents).

La CSCE serà el primer espai on dialogaran tots els europeus + EUA + Canadà, al marge dels seus posicionaments en matèria de política exterior i seguretat. Països soviètics, capitalistes i països no alienats. Participaran Estats al marge de les seves potencialitats: tant potències hegemòniques com microestats. A nivell de participació serà oberta a tots els europeus.

URSS à voldrà el reconeixement de les seves fronteres per part del bloc occidental, sinó no reconeixerà les fronteres occidentals. Aq. és el gran cavall de batalla del bloc oriental.

EUA i bloc occidentalà El seu gran cavall de batalla serà el tema militar xq en termes objectius el bloc oriental tenia més armament que el bloc occidental.

!!El gran tema és demanar-los q redueixin de forma igualitària les armes, o de forma proporcional o equilibrada. Voldran una reducció proporcional, mútua i equilibrada. NO igualitària.   

El cavall de batalla de la URSS de les fronteres xoca amb la situació de Berlin ja q ha estat ocupada pels aliats, a part del mur. La primera qüestió serà trobar un marc legal, jurídic a la situació de Berlin. Pq se’ls reconeix-hi l’hegemonia als orientals, els occidentals exigiran un contracte referent a Berlin (quan Willy Brandt és l’alcalde) que ell serà el que reconeix-hi per primera vegada l’existència de l’altra alemanya. Abandona la Doctrina Hallstein de no reconeixement; i hi ha una aproximació amb la RDA, de l’acceptació de la divisió entre les 2 alemanyes. Cosa que li comportà moltes crítiques. !!!Però sempre deixa la via oberta per una possible unificació!!!. Aquesta política es coneix amb el nom de OSTPOLITIK q significa obertura cap a l’Est, i serà la política q es durà a terme els anys de distensió amb Willy Brantt.

A partir d’aquest acord entre Berlin. Ale firma tractats amb països que tenia problemes: URSS, Polònia i Txecoslovàquia, a més de la RDA.(any 72, 73, 74)     

25/4/08

URSS i EUA estableixen el diàleg a 2 sobre l’armament a Europa: l’armament convencional i desarmament equilibrat.

Els suissos posaran sobre la taula les solucions per arreglar el problema entre els dos blocs de forma pacífica. Hi haurà dos països q crearan metodologia nova: Holanda i Suïssa, q dividiran els temes en “cistelles temàtiques” :

Es divideix l’agenga en tres grans temes:

• 1r cistella: Cooperació en seguretat política, establir diàleg.
• 2n cistella: Cooperació en temes d’economia, ecologisme, cultura, tecnologia...
• 3r cistella: La dimensió humana: els DDHH...

El 1975 a la CSCE: “La metodologia de les tres cistelles”.

El mecanisme de decisió q tindria la CSCE no serà x majoria xq el bloc oriental ho rebutja ja q sempre perdria; serà el mecanisme del consens (q no significa unanimitat!!)

                                        Estats no manifesten                                     es manifesta

                                        públicament la seva opinió                       públicament si s’està 

                                                                                                          a favor o en contra

El consens és més còmode. Aq. marc on els estats consensuen una sèrie de temes que es coneix com a ACTE FINAL DE HELSINKI (q no és un instrument jurídic, sinó polític).

Tenen el ppi d’actuar amb codi de conducta amb els demés estats, tots els estats hi estan d’acord. Ppis com per exemple d’integritat territorial tot i q les fronteres es podran modificar pacíficament. I utilitzant aquest ppi es faran els canvis fronterers del final de la GF: separació de Txecoslovàquia...

Tb apareixerà un ppi significatiu q és la llibertat de circulació de persones. Estats es comprometen a facilitar la circulació de persones entre estats europeus. Circulació de persones, d’idees i de informació ß Serà el principi novadors de l’Acta Final de Helsinki... I el reconeixement de drets bàsics. 

29/4/08

El acta final de Helsinki no es un tratado. Las crisis serán conflicto interestatales durante la postguerra fría se crearán mecanismos ad hoc creados a propósito del conflicto. La comunidad internacional llevará a cabo políticas reactivas. En 1975 Acta final de Helsinki es un compromiso político, no un tratado jurídico, se lleva a cabo acuerdos compromisos que no constituyen vinculaciones jurñidicas. Los estados son reacios a los compromisos jurídicos que los obligan a tener derechos y deberes en determinados temas internacionales, además estos suponen ceder soberanía. En el acta de Helsinki por primera vez se introducen los derechos humanos. Incluirá la cooperación pero sus dos grandes pilares serán, la legalidad política y la dimensión humana, serán dos pilares principales del acta. Esta conferencia tendrá continuidad, el objetivo de convocar esta nueva conferencia será ver si se han analizado por igual en los temas de las dos canastas, el logro de objetivos tiene que darse en igualdad entre las dos canastas. Las nuevas conferencias seán en Belgrado 1979, Madrid 1980-1983 y la última de guerra fría será de la Viene de 1989. Estas conferencias de continuidad se realizarán para revisar el cumplimiento de los objetivos o de los compromisos de la conferencia de Helsinki. A partir de 1979 segunda guerra fría, nueva etapa, para algunos se inicia en 1975 son hechos como la invasión US a Afganistán, la adquisición de poder del Ayatolá Jomeini. Se extenderán hasta 1985 será el periodo conocido como segunda guerra fría (1aGF 1945-53). Sucede revolución en sur américa, el posicionamiento de las dos potencias, la invasión de US a Afganistán. El único contacto de las superpotencias serán sus conferencias, es el único espacio para dialogar entre las dos potencias. Estas tres conferencias se trabajan a través de delegados de cada país. Acta final de Helsinki = Gran producto de la distensión.

El otro gran tema de la distensión será el poder de los estados para tener una posición independiente en su bloque. Intentan surgir sino nuevos actores, Francia en el bloque occidental i en menor medida i menor margen de acción Rumania en el bloque oriental. Rumania intenta tener una política autónoma al tratado de Varsovia i mano lobre para la política exterior, lo intentaban i hablan con EEUU i China.

El caso de Francia será el inicio de la frontera el bloque occidental acabo del presidente De Gaulle para que Francia se desmarque de las políticas de EEUU independiete en materia de política exterior a partir de la distensión. En materia de relaciones intereuropeos se inicia fracturas en materia se seguridad i posición de como va el mundo. Francia hasta hoy tiene posición más europeista que atlantista en materia de seguridad. Quiere ejercito europeo y fuerza la influencia de EEUU, GB y Portugal serán los aliados EEUU GB es el introductor de Francia en la esfera internacional, al final de la segunda guerra mundial, Francia recibe acuerdos de GB.

• La primera tesis que tiene De Gaulle diferente es: Francia desenvolupar poder nuclear que EEUU i GB. Quiere ser potencia nuclear.
• Segunda tesis de la Francia de De Gaulle: Estado Europeo que se acerque a Alemania, durante la presidencia de De Gaulle. En los años 60 De Gaulle visita Alemania.
• Tercera tesis disidencias en Política exterior: Política de acercamiento al bloque oriental. Acercamiento del bloque soviético i visitando De Gaulle Moscú. Francia se acerca a Europa y sobretodo al este de europa. Después la idea de la Francia de De Gaulle es clara, España para los europeos, este es el leitmotif de Francia i de Europa. Vincula a la idea de la casa europea de Gorbachov. De Gaulle quiere europa continental desde Portugal a los Urales, lo soviético es Europa para De Gaulle hay que reconocer el bloque oriental. EEUU no debe estar presente las cosas europeas las decidimos nosotros. El posicionamiento de GB hacia europa será tratado por el apoyo a EEUU GB no estará en las sociedades europeas hasta 1970 cuando De Gaulle ya no esta.

Francia miembro fundador de la OTAN en 1960 abandonará su estructura militar porque no tiene poder marítimo ni nuclear en la OTAN. GB i EEUU la separarán de este poder i Francia se marcha. La sede de la OTAN en París debe canviar a Bruselas. Francia heroina la política bipartidista internacional. Estos son los dos grandes hechos de la distensión.

La región de Alsacia y Lorena ha sido la frontera más cambiante de europa. Quien controla el poder controla los recursos de europa, por lo tanto Alemania i Francia deben solucionar sus conflictos. La RFA 1949 controlada por el bloque occidental y en materia de seguirdad Francia esta dividida entre colaboracionistas y no colaboracionistas, GB va a asegurar a Francia. La RFA esta en la OTAN en el mismo año. GB controla el crecimiento económico i militar de Francia, los Franceses quieren seguridad respeto Alemania. GB da seguridad a Francia frente Alemania creando pactos militares. GB defenserá cualquier ataque frente Alemania i Belgica también se añade. Grandes problemas seguridad i economía. Como los reunimos para comprobar los recursos. Robert Shuman, Jana Monet crearán un plan para convertir todo esto se repetirá el carbón y el Acero serán los dos entidades que pacificarán europa. Francia esta ocupada por un gobierno proalemán.

6/5/08

Tema 25: (el ppi d’aquest tema el va donar en Guerrero)

La dècada dels 80 serà la crisi de la perifèria del sistema, q tindrà un nom propi àDeute Extern.

La crisi econòmica consolida la pèrdua de protagonisme dels països perifèrics. Els anys 90 tb seran anys de crisis per la perifèria del sistema, sobretot pel que fa a la pobresa q afectarà als països menys desenvolupats dels sistema. Cosa q farà incrementar la crisis econòmica. Agreuja les desigualtats i el desenvolupament. A més a més, aquesta pobresa es magnificarà amb el fenomen de la globalització.

Any 71à Primer crisisà CRISIS DEL PATRÓ DOLAR-OR: Es produeix de forma unilateral la primera transgressió del Bretton Woods, serà protagonitzada per EUA.q trencarà les regles econòmiques devaluant la seva moneda i això afectarà als països de la perifèria q viuen de l’exportació de matèries primes i energètiques, sobretot els països explotadors de petroli. Tanmateix, el ppals estats vulnerables energèticament són Europa i Japó,q no tenen recursos energètics, q tenen dependència del petroli exterior. En canvi EUA té reserves de petroli a Alaska, tot i que la qualitat d’aquest és inferior q el dels països perifèrics exportadors de petroli. EUA tb surt una mica vulnerada de la crisi, xò en grau molt més inferior q Europa.

L’any 73à degut a la crisis els únics països de la perifèria no perjudicats seran els q ostenten petroli. Podran sortir endavant mitjanament amb el petroli, mentre que els altres països perifèrics ho tindran més malament, se’ls hi agreujarà la situació.

ANYS 70 SERÀ LA ÚNICA DÈCADA DEL SIST. INTERNACIONAL ON ELS PAÏSOS PERIFÈRICS TINDRAN UNA PREPONDERÀNCIA, UN PAPER POLÍTIC EN EL SIST. INTERNACIONAL. (ja q la crisis tb afecta mlt al centre).

Hi haurà un intent de reformular el conjunt de normes i regles de les RR econòmiques i internacionals, on la perifèria tindrà un paper mlt important x aquesta reformulacióà NOEI és l’intent de reformulació: Nuevo Orden Econòmico Internacional (enfront a l’antic OEI: Orden Econòmico Internacional).

A través de la gestió del Grup del 77 i la UNCTAD en el sí de l’Assamble General de la NNUU s’adaptarà la Declaració sobre el Nou Ordre Internacional. La UNCTAD engloba països perifèric no alienats. En aquesta Declaració se assentaran les bases del comerç i de les matèries energètiques. Aq. nou marc de les RR internacionals serà de caràcter conflictiu al anys 70, sobretot al 74. Perquè països centrals com Europa occidental i Japó percebran aquest Nou Ordre Internacional com una amenaça de la perifèria; Però per altra banda, els hi servirà per repensar les RR conflictives entre els mateixos països del centre: Europa – Japó – EUA.

No obstant, la perifèria fracassa estrepitosament en la seva reformulació de les RR econòmiques, mercantils i internacionals, ja q els anys 70 sortiran afectats econòmicament. ß Tot i aprovar-se per les NNUU, mai va tirar endavant, va fracassar.

Els anys 74-75 es donarà lloc a l’adopció d’una Carta de drets i deures en matèria econòmica, q ve acompanyada d’un programa d’acció per posar en pràctica aquests drets i deures q emanen de la Carta.

Intenten reformar el sistema monetari internacional. Volen treure predomini als països centrals, sobretot als EUA: El segon objectiu q persegueix, és millorar les condicions dels països en via de desenvolupament, o sigui, propiciar la Industrialització. El tercer objectiu és l’accés de la tecnologia per part dels països perifèrics. I el quart objectiu serà incrementar la cooperació econòmica i comercial en l’àmbit de les NNUU.  

El tema fonamental és sobretot: LA INDUSTRIALITZACIÓ I LA TECNOLOGIA ß Sense ambdues no pot haver-hi desenvolupament. 

S’iniciarà per primera vegada el Diàleg Nord – Sud, l’únic producte palpable d’aquestes RR sortides del Nou Ordre Internacional.

En aquest diàleg es fa menció a dos coses:

• Es fa referència a un sist de RR en termes econòmics i de desenvolupament entre països industrialitzats i països en vies de desenvolupament.
• La segona connotació és d’un fet concret: Les conversacions q tindran lloc a mitjans anys 70, el 74-75, fins a 1981 de les negociacions concretes entre aquests dos grups de països (industrialitzats i en vies de desenvolupament) per reformular les RR econòmico-comercial.

(Aquest diàleg està en vigència fins ppis anys 90, dp hi ha una reformulació i envès de Diàleg Nord – Sud es parla de RR Centre – Perifèria)

Tot això culminarà el ’81 amb la primera Conferència de Cancun per tractar 2 qüestions fonamentals: COMERÇ i DESENVOLUPAMENT.

A Cancun acaba oficialment el diàleg Nord – Sud amb el fracàs més estrepitós. No s’aconseguiran compromisos, i la perifèria serà un actor en baixa, perquè sofrirà una sèrie de crisis, es fracturarà la perifèria i ja no serà una força unida.

Els grans elements del diàleg entre Nord i Sud serà:

• El Comerç: Les mesures proteccionistes i l’intercanvi desigual o asimètric
• Les migracions: Del desplaçament de persones. A partir finals 70 el Nord ho veu com un problema. Sobretot perquè l’Estat del Benestar atreu a molt immigrants de la perifèria.

Un altre tema significatiu de l’agenda Nord – Sud, és l’ajuda al desenvolupament. A finals ’78, NNUU, en el marc del nou ordre econòmic internacional, realitzen un informe sobre el comerç i el desenvolupament creant una comissió per Willy Brandt, q ja no era l’alcalde d Berlinà “Comissió Brandt”. Aquest xifren com a xifra òptima d’ajuda al desenvolupament el 0,7% del PIB.

L’informa Brandt situa q per l’any 2000 el PIB serà de l’1% pel desenvolupament ß Per primera vegada parla de la “pauperització” de les RRII, o sigui de la pobresa, del creixement accelerat de la pobresa.

(País paupèrrim = país empobrit) 

Crisis de la perifèria a la fi del diàleg: Les crisis econòmiques es gestionaran x grups o instruments fora del sistema convencional, a través de la TRILATERAL, q és una organització d’empreses internacionals dels països perifèrics, i el G7 dels països centrals. És resolen amb uns mecanismes molt atípics, on només tindran cabuda els països més importants. Tot això es fa fora de la oficialitat.

Cada vegada comença a tenir un paper més rellevant la transmissió d’informació i els mitjans de comunicació. La UNESCO intentarà adoptar un nou ordre mundial de la informació i la comunicacií (NOMIC), q serà el gran tema de conflicte entre el Nord i Sud en l’àmbit de les NNUU i l’UNESCO. La perifèria proposa la no dependència i la ingerència a través dels mitjans de comunicació. En l’àmbit de la UNESCO s’intenta reglar la presència i el control d’aquests en els països perifèrics. I això farà que EUA i GB abandonin la UNESCO, q és una associació extremadament igualitària, i quan els països perifèric hi entren, l’acaben controlant.

A partir conferència de Cancun, el comerç internacional experimenta importants canvis q afavoriran els països centrals en detriment dels perifèrics. 5 grans àmbits en la dinàmica de les RR de comerç q van donant preponderància al centre:

• Importacions
• Comerç intra – regióà Entre països industrialitzats.
• Inversió internacional à Les inversions es faran entre els països industrialitzats. El 90% de les inversions es fa al Nord, les RR Nord – Nord es van consolidant.
• Aparició nous actorsà A finals anys 80 apareixen noves economies industrialitzades com Corea de Sud, Taiwan... diferent al model dels altres països de la perifèria. Passaran del model ISI (Industrialització per Substitució d’Importacions) x reduir la dependència en matèria exterior des de la vessant estructuralista; passaran al model IOE (Industrialització Orientada a l’Exportació) dels liberals. Aquesta última triomfarà als països de: mà d’obra barata, règims autoritaris o semi autoritaris, i on s’incrementen polítiques q afavoriran a la inversió estrangera: polítiques de reducció de fiscalitat i abolició de mesures proteccionistes. ß Es coneixerà pel nom de zones franques AQUEST PAÏSOS ES TORNARAN UNS COMPETIDORS DESLLEIALS AMB ELS ALTRES PROPIS PAÏSOS DE LA PERIFÈRIA
• Crisis matèries primesà Perden protagonisme enfront a nous materials, ex: fibra òptica  

Al igual q l’Europa del 90-91, s’aplica als països perifèrics la Doctrina Sinatra: “On my way” = cadascú a la seva manera. Cada país negociarà de forma unilateral.

9/5/08

Primavera de Praga à L’intent de resposta enfront al comunisme ortodox, enfront la invasió militar.

’70: També hi haurà revoltes obreres en contra del comunisme de Polònia.

Zones de conflicte: Amèrica Llatina / Orient Mitjà: Per les guerres q enfronten a àrabs i israelís.

A cada un d’aquests conflictes, les superpotències (EUA i URSS) es posicionen en un dels dos bàndols. EUA à Israel // URSS à Àrabs. FORMA D’ENFRONTAR-SE INDIRECTAMENT.

La URSS i la Xina, el 1969 – 70 tindran conflicte. Van trencar anys abans ideològicament de forma d’entendre la Revolució.

1966à Revolució cultural Xina. Es purga els insurgents. Serà una radicalització de les postures anticapitalistes.

Aquesta radicalització implicarà una radicalització de les seves postures respecte la URSS, q adoptarà un caire de conflicte ideològic, i més endavant armat. 2 motius q enfrontaran els 2: Xina s’alinearà amb xecs i criticaran la repressió soviètica. També la delimitació de les fronteres. La no delimitació dels territoris serà un tema candent en l’agenda tan de Xina com de la URSS. Tb els intents de separatisme de regions de Xina. El 1969 hi haurà enfronts bèl·lics entre els 2. Sobretot pel control de les fronteres, q són territoris estratègics.

El “Síndrome de Vietnam” à És un qualificatiu q adopta Nixon per explicar el q succeeix en el Sud asiàtic, q serà el mal somni de 3 presidents d’EUA: Kennedy, Johnson, Nixon. És un conflicte que tindrà arrels colonials. El conflicte s’inicia perquè el vietnamites volen la independència sobre França. Comencen a lluitar per la seva indepe contra la colonització francesa.

El 1964 els francesos demanen ajuda a EUA per la lluita. Tb és una lluita ideològica, en contra de l’avenç del comunisme. GUERRA D’ANTECEDENTS COLONIALS I IDEOLÒGICS.

Nord Vietnamà Comunista (Ho Chi Minh) // Sud à Règim occidental

Partició de facto en dos estats: Vietcom i Vietnam del Sud.

EUA acabarà reemplaçant a FRA progressivament. L’administració Kennedy és la que decideix la intervenció a Vietnam. La guerra acaba amb la derrota d’EUA al 73.

Kissinger canvia l’estratègia de la Guerra, la vietnamitzarà: la deixarà en mans dels vietnamites. El Vietnam Nord i Sud s’ajuntaran, Cambotja tb comunista...

En aquesta guerra hi haurà una posició clara de la URRS, tindrà una doble política d’apropament amb EUA, i seguirà funcionant a la perifèria amb lògiques enemigues: venen armes a Vietnam Nord, Però poc a poc es va trencant la bipolarització del sistema. EUA tb utilitzarà de forma estratègica el seu apropament a Xina per contrapesar la influència de la URSS. Implicarà un canvi de posicions de les grans potències.

Distanciament entre URSS i EUA: EL TEMA D’AFGANISTAN

A partir ’79 es propiciarà el distanciament entre les 2 potències. El 1r fet és la invasió de la URSSa Afganistan al ’79. La instal·lació d’Afganistan d’un règim comunista que implica una laïcitat en el territori s’oposa a altres països àrabs que no ho volen. Per tant, EUA donen ajuda als àrabs en aquest cas perquè lluitin contra els comunistes.

L’erupció per primera vegada d’un règim islàmic q és fonamental en geopolítica à Iran. El 1979 comença la Revolució Islàmica. Derroten el govern pro occidental i instal·len un règim teocràtic en una zona on es controla el petroli. Hi ha un assalt a l’ambaixada d’EUA, i trenca les RR amb el bloc d’EUA. També a Amèrica Llatina comencen a produir-se una zona de revolució en mig d’una zona estratègica, la Rev. de Nicaragua, q implica un cop pels interessos d’EUA, ja que per primera vegada, a terra ferma, no a Cuba, que s’instal·la un govern comunista.

13/5/08

’77 - ’79: Període de fi de la distensió: Sobretot al ’79 que és quan es produeixen fenòmens de forma abrupta que acaba amb la fi de la distensió: 3 fenòmens:

• Presència soviètica a Afganistan
• L’arribada al Gener ’79 per primera vegada de la Rep. Teocràtica islàmica. Derroten a un règim democràtic i instauren una Rep. Islàmica. Política en contra EUA.
• El que passa a Amèrica Llatina, es produeix la Rev. Nicaragüenca. Derrocament d’un govern aliat als interessos d’EUA a la zona. Comença tb a Amèrica conflicte internacional, q tot i ser de caràcter local, agafa una dimensió ideològica internacional.

’79 – ’85: El Període q es coneix com a 2n Guerra Freda: Entra a l’escena política Gorbachov q marcarà pautes. Aquesta 2n GF es caracteritza per una sèrie d’elements.

Primerament, la interrupció de tot tipus de diàleg entre les 2 superpotències. Fonamentalment, sobre armament. S’interromp el diàleg bilateral sobre limitació armamentística. La segona característica és una tornada a la militarització d’Europa. A través de la instal·lació a Europa occidental d’una sèrie d’armament estratègic (= euromíssils) q apunten directament cap el boc oriental. El tercer element es caracteritza pel desenvolupament de noves estratègies de defensa i la investigació i disseny de nous sistemes defensius que impliquen: alta tecnologia i important inversió econòmica. Surt en aquesta època el sistema de defensa més conegut q s’anomena La guerra de les galàxies, amb Reagan i l’escut antimíssils. Un altre element significatiu serà la reactivació de conflictes en la perifèria del sistema, q implica l’enfrontament inditecta de les superpotències. Sent els camps de batalla: Àfrica i Centre Amèrica. Un últim element serà la tornada a una reideologització dels discursos i exercici de la política exterior. Sobretot des de l’àmbit d’una potència, EUA. Es mouran en base a “l’imperi del mal”.

Durant aquesta 2n GF, la URSS no tindrà tant un discurs ideològic perquè estarà més immers en els canvis interns estructurals (perestroika i glasnot).

En l’àmbit de la URSS, aquesta surt reforçada de la distensió en matèria de política exterior. Guanyarà cert prestigi a l’àmbit internacional. Aconseguirà fer una sèrie d’aliats que fonamentalment li venen donats, no els busca estratègicament. Aquests països seran sobretot per la oposició de la URSS a EUA, q farà q guanyin aliats a Àfrica i Amèrica Llatina. Començaran una dinàmica de desgast. En el cas d’Afganistan: mantenir-los i fer la guerra contra les milícies islàmiques, significarà una quantitat de diners exagerada. Tan és així que Afganistan es convertirà amb el Vietnam d’EUA. En el cas de la URSS, començarà un procés de canvis que vindran donats pels canvis successius del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS): Breznev ocuparà el càrrec després de Kruschov, i acompanyat de Gromiko, que serà el gran diplomàtic de la URSS i qui aplicarà la política exterior. Arrel de la mort de Breznev, tot canviarà i haurà lluites per la seva successió.

L’acabarà substituïnt Chernenko. Es mort molt aviat. Posaran a Andropov, q tb es mort. I dp ja ve Gorbachov. En el cas d’EUA, el discurs sobre el mal tindrà ressò a Europa, a través d’un país, Regne Unit, que serà el màxim aliat. Sobretot perquè arriba al poder Margaret Tatcher. EUA tindrà una política dissenyada clarament en base a ppis i agenda. La política exterior serà exercida per l’administració Carter (1975 – 1981). Tindrà uns ppis de política exterior molt clars. Ppis d’idealisme wilsonià heretats, en el sentit de la ètica i la moral aplicada a les RRII. Carter decideix la resolució de conflictes per mètodes pacífics i no amb la guerra.

77 – 79 JIMMY CARTER:     

• Idealisme wilsonià.
• Reactivar distensió, intent.
• Agenda DDHH, no només teòric, tb a la praxis.
• Intent de gestionar d forma pacífica conflictes perifèria.

79 – 81: FINAL MANDAT CARTER:

• Tornada a lo clàssic, arrel d’un règim islàmic d’Iran, li costarà a Carter no tornar a ser reelegit. La opinió pública se li gira en contra amb el segrest de persones nordamericanes a l’Iran.
• Defensa.
• Ús de la força militar.

El mal comandament de Carter en política exterior farà que Ronald Reagan guanyi les eleccions ’81.

• Ideologització del discurs
• Combatir el comunisme

La ideologia en les RRII serà Kirk Patrick, embaixadora EUA a NNUU, q va ser molt dura amb els règims comunistes:

            Règims autoritaris aliats a EUA, q amb el temps es poden reconvertir amb règims democràtics: Xile, Brasil, Uruguay, Paraguay, Argentina...

            Règims autoritaris marxistes: A diferència dels anteriors, no tenen possibilitat de reciclatge a no sé que se’ls combati.

La doctrina Patrick serà de no intervenció directa, però si recolzant a governs afins amb armes, etc. Disseny de pol de defensa nova coneguda com a Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), q implicarà l’augment de la conflictivitat de les RRII. L’armament en les RRII.

Carrera armamentística:

L’arma nuclear, el descobriment més significatiu en termes de capacitat de destrucció de la pròpia humanitat. Es denomina nuclear perke la potència destructiva d’aq està directament associada a la energia q produeix x la manipulació del nucli dels àtoms de certs productes o substàncies. 2 models de productes d’energia nuclear i q han donat lloc armes nuclears de l’actualitat.

• Sistema de ruptura o fisió
• Sistema d’unió d’àtoms

Aquesta segona permet que EUA guanyi 2GM. La possessió de l’arma atòmica significa políticament en el sist internacional acceleren les investigacions d’altres països x tenir capacitat nuclear.

Fonamentalment a GB, FRA, ISREAL, INDIA i PAKISTAN, donant lloc el q es coneix com a fenomen de la proliferació nuclear. En termes econòmics, significa el retardament de l’energia nuclear per ús civil: sanitat, central elèctriques...

Des de 1945 a 49 EUA té monopoli nuclear. Dp tb la URSS: El 1960 aquesta partició de la potència nuclear entre EUA i URSS es fracturarà, FRA i xina entren tb a la categoria de potencies nuclears. En el cas de FRA, la decisió de desenvolupar una força nuclear està relacionada a la pèrdua de les seves colònies, de la seva reputació internacional. I l’ostentació de potència nuclear el situa de nou al capdavant de les RRII. Serà el general de Gaulle. La primera experimentació a Àfrica.

La capacitat nuclear generarà diferents tipus d’arma.

16/5/08

Firma 1968 Tratado de no prolifaración EEUU y US proponen limitar la prolifaración de la energia nuclear con fines nucleares. Pero, la gran paradoja es que quienes inicitan a los estados a firmar no accederán ha hacerlo, es decir, EEUU y la US harán firmar al resto de países pero ellos no firmarán. Este tratado es para aquellos estados que inician la carrera para la obtención del poder nuclear. EEUU y US no se van a quedar al margen. En los 60 y los 70 habrá más de 30 países dentro del sistema internacional que accederán total o parcialmente a la tecnología nuclear, siempre con el objetivo de ser usada con fines civiles. Sólo limita (el tratado) la proliferación de la capacidad nuclear en base al armamento, este no prohibe el desarrollo de la energía nuclear para fines civiles. Argentina y Brasil tienen desarrollada en la actualidad la energía nuclear acceden a la capacidad nuclear, además estos dos son muy importantes en la producción de armamento de alta tecnología.

El desarrollo de la tecnología no está prohibido por nadie. Así la cooperación para el desarrollo tecnológico será un hecho real entre los países. Habrá una serie de países que estarán fuera del marco del Tratado de no proliferación, són la India y el Pakistán. Su capacidad nuclear no está regulada por ningún tratado. Los firmantes del Tratado de no proliferación se comprometen a no utilizar las armas nucleares para atacas o en conflictos. Los países no firmantes no se han comprometido a no usarla. De otro modo, esta firma no imposibilita a los países para crear una industria de energía nuclear para uso civil. El TNP es un tratado para tener controlados a los países pequeños y a su vez es el único tratado multilateral. El tratado no prohibe el desarrollo de energía nuclear, prohibe el uso de esta para fines no pacíficos.

Características del armamento: Características técnicas y militares: Postguerra fría fuerza de EEUU monopolio nuclear 1945. El gran edificio sobre el que se contruye la capacidad nuclear de EEUU. El pilar estratégico es la fuerza aerea. Hasta mediados de los 50 las únicas armas nucleares eran en base a la fuerza aerea de EEUU, através del aire y por medio de aviones. En 1954 EEUU desarrolla los primeros misiles, que se convertirán en el arma estrella. En 1954 crean (EEUU) el primer misil de alcance intercontinental los llamados "Titán", loc cuales tienen mayor capacidad de manejo y son de alcance medio.

Tenemos tres grandes tipus de misiles en función del alcance:

• Misil de alcance corto: arma estratégica de certeza 100%. Situa su alcance en 1000 km y son los más efectivos. Llamados misiles Tácticos.
• Misil de teatro o de alcance o rango medio: alcance entre 1000 y 5500 km de alcance. Pueden ser lanzados hacia atrás y hacia delante, reraguardia o avantguardia. 5500 km porque es la distancia entre EEUU y US.
• Misil de largo alcance o intercontinentales: denominados estratégicos, por encima de 5500 km

Los misiles de rango intermedio son los que se instalan en Europa y los que crean el debate mayor. EEUU se pone a la cabeza en la producción de misiles Titán (de rango medio) que se lanzan a través de aviones. Pero en esta época también desarrollarán nueva tecnología de lanzamiento, creando los misiles "Jupiter" también lanzados através de aviones. A finales de los 50 inicios de los 60 EEUU dará un paso mayor, el armamento pasará a ser la base del desarrollo de EEUU. Crearán los misiles "Polaris" que revolucionarán el mundo del armamento. Su principal característica era que podían ser lanzados desde los submarinos, que pasan a ser submarinos nucleares. En los 60 la US también desarrollará tecnología en base a misiles nucleares. La mayoría de los misiles rusos serán denominados SS y su respectivo número. En los años 50, 60 y 70 EEUU llevará la delantera en el armamento aplicado a la energía nuclear.

Segunda categoría de armas nucleares en base a las lanzaderas o transporte:

• Terrestres: los más eficaces y certeros, llamados Lance y Tomahawks
• Aereos: denominados "misiles moviles". Los Pershing son los grandes misiles aereos.
• Marítimos: conocidos como Poseidón y Triden. En el ámbito soviético estos son llamados SS20 Y SS23

Tercera categoría de armas nucleares: son aquellos que tienen capacidad de transportar una caeza nuclear o "ogibas". Al inicio los vehículos estaban limitados al transporte de una ogiba en la actualidad existen los multiogibas.

El arma nuclear en el ámbito de RRII genera diferentes doctrinas. Estas doctrinas sólo fueron teorías nunca se produjeron. Las doctrinas sobre estrategias, capacidades y posibilidades del armamento no se han compromado sólo son teorías porque son posteriores al único uso de la capacidad nuclear. Hiroshima y Nagasaki.

Doctrina de la represalia masiva: se genera en los años 50 en plena guerra fría. Creada por John Foster Dolles creador de la doctrina de guerra fría y secretario de estado. En caso de ataque soviético a EEUU, este y sus aliados responderán con todas las armas a su alcance incluso con las nucleares. Clima de terror. Durante la primera guerra fría y la distensión EEUU es el gran triunfador en materia nuclear y eso le posiciona a utilizar el arma nuclear para disuadir ataques soviéticos.

Doctrina de la respuesta flexible: Época de distensión. Utilizarán en caso de ataque soviético una respuesta flexible y gradual. Diseñado durante la administración Kennedy por Robert Mc. Namara. Las autoridades EEUU en caso de ataque y en función de la dimensión de este responderán. Nos atacan a saco pues bomba nuclear.

Doctrina de destrucción mútua asegurada: inicios 1970. En el marco de la distensión por el hecho que en 1970 los soviéticos han alcanzado los EEUU en materia tecnológica. Tienen misiles que dan paridad a los de EEUU ya no estan atemorizados porque tienen la capacidad de destrucción masiva. Los dos países han llegado a la paridad, los dos pueden destruirse y ninguno se salvará. Esta doctrina disuade y equilibra la política del terror en armas nucleares. Esta paridad se desequilibra en los 80.

Doctrina de iniciativa de defensa estratégica: administración Reagan 1980. Escudos militares, la mejor defensa es un buen ataque. Neutralizar los ataques por medio de escudos de defensa. La guerra pasa de la tierra al espacio. Todo puede ser un campo de batalla. Crear un escudo un sistema de misiles antibalísticos misiles que intercepten a otros misiles. Idea que se retoma en la actualidad con la administración Bush en materia de energía nuclear.

Doctrina de la defensa ofensiva: Frente a la respuesta flexible los soviéticos dirán que su energía nuclear serán en base a la defensa. Que se abandona en 1985 cuando Gorbachov adquiera el poder del PCUS.

20/5/08

Acord de Salt I 1972à Implica la limitació d’armament estratègic per part de les superpotències (míssils).

En realitat són dos acords: 1) Un específic sobre document.getElementById("MsgContainer").innerHTML='\x3cdiv\x3eei guapa\x21\x21\x21aqu\u00ed tens els apunts de RRII del divendres 16 de maig. Petons fins dm\u00e0\x21\x21\x21\x3c\x2fdiv\x3e\x0d\x0a\x3cdiv\x3e\u00a0\x3c\x2fdiv\x3e\x0d\x0a\x3cdiv\x3e\u00a0\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e16\x2f5\x2f08\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e \x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cspan lang\x3des-ES\x3e\x3cspan style\x3d\x22font-style\x3anormal\x22\x3e\x3cspan style\x3d\x22text-decoration\x3anone\x22\x3eFirma 1968 Tratado de no prolifaraci\u00f3n EEUU y US proponen limitar la prolifaraci\u00f3n de la energia nuclear con fines nucleares. Pero, la gran paradoja es que quienes inicitan a los estados a firmar no acceder\u00e1n ha hacerlo, es decir, EEUU y la US har\u00e1n firmar al resto de pa\u00edses pero ellos no firmar\u00e1n. Este tratado es para aquellos estados que inician la carrera para la obtenci\u00f3n del poder nuclear. EEUU y US no se van a quedar al margen. En los 60 y los 70 habr\u00e1 m\u00e1s de 30 pa\u00edses dentro del sistema internacional que acceder\u00e1n total o parcialmente a la tecnolog\u00eda nuclear, siempre con el objetivo de ser usada con fines civiles. S\u00f3lo limita \x28el tratado\x29 la proliferaci\u00f3n de la capacidad nuclear en base al armamento, este no prohibe el desarrollo de la energ\u00eda nuclear para fines civiles. Argentina y Brasil tienen desarrollada en la actualidad la energ\u00eda nuclear acceden a la capacidad nuclear, adem\u00e1s estos dos son muy importantes en la producci\u00f3n de \x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3earmamento de alta tecnolog\u00eda.\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3eEl desarrollo de la tecnolog\u00eda no est\u00e1 prohibido por nadie. As\u00ed la cooperaci\u00f3n para el desarrollo tecnol\u00f3gico ser\u00e1 un hecho real entre los pa\u00edses. Habr\u00e1 una serie de pa\u00edses que estar\u00e1n fuera del marco del Tratado de no proliferaci\u00f3n, s\u00f3n la India y el Pakist\u00e1n. Su capacidad nuclear no est\u00e1 regulada por ning\u00fan tratado. Los firmantes del Tratado de no proliferaci\u00f3n se comprometen a no utilizar las armas nucleares para atacas o en conflictos. Los pa\u00edses no firmantes no se han comprometido a no usarla. De otro modo, esta firma no imposibilita a los pa\u00edses para crear una industria de energ\u00eda nuclear para uso civil. El TNP es un tratado para tener controlados a los pa\u00edses peque\u00f1os y a su vez es el \u00fanico tratado multilateral. El tratado no prohibe el desarrollo de energ\u00eda nuclear, prohibe el uso de esta para fines no pac\u00edficos.\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3eCaracter\u00edsticas del armamento\x3a Caracter\u00edsticas t\u00e9cnicas y militares\x3a Postguerra fr\u00eda fuerza de EEUU monopolio nuclear 1945. El gran edificio sobre el que se contruye la capacidad nuclear de EEUU. El pilar estrat\u00e9gico es la fuerza aerea. Hasta mediados de los 50 las \u00fanicas armas nucleares eran en base a la fuerza aerea de EEUU, atrav\u00e9s del aire y por medio de aviones. En 1954 EEUU desarrolla los primeros misiles, que se convertir\u00e1n en el arma estrella. En 1954 crean \x28EEUU\x29 el primer misil de alcance intercontinental los llamados \x26quot\x3bTit\u00e1n\x26quot\x3b, loc cuales tienen mayor capacidad de manejo y son de alcance medio. \x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eTenemos tres grandes tipus de misiles en funci\u00f3n del alcance\x3a\x3c\x2fb\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x3cul\x3e\x0d\x0a\x3cli\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eMisil de alcance corto\x3a\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e arma estrat\u00e9gica de certeza 100\x25. Situa su alcance en 1000 km y son los m\u00e1s efectivos. Llamados misiles T\u00e1cticos.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cli\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eMisil de teatro o de alcance o rango medio\x3a\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e alcance entre 1000 y 5500 km de alcance. Pueden ser lanzados hacia atr\u00e1s y hacia delante, reraguardia o avantguardia. 5500 km porque es la distancia entre EEUU y US.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cli\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eMisil de largo alcance o intercontinentales\x3a\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e denominados estrat\u00e9gicos, por encima de 5500 km\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x3c\x2fli\x3e\x3c\x2fli\x3e\x3c\x2fli\x3e\x3c\x2ful\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cspan\x3eLos misiles de rango intermedio son los que se instalan en Europa y los que crean el debate mayor. EEUU se pone a la cabeza en la producci\u00f3n de misiles Tit\u00e1n \x28de rango medio\x29 que se lanzan a trav\u00e9s de aviones. Pero en esta \u00e9poca tambi\u00e9n desarrollar\u00e1n nueva tecnolog\u00eda de lanzamiento, creando los misiles \x26quot\x3bJupiter\x26quot\x3b tambi\u00e9n lanzados atrav\u00e9s de aviones. A finales de los 50 inicios de los 60 EEUU dar\u00e1 un paso mayor, el armamento pasar\u00e1 a ser la base del desarrollo de EEUU. Crear\u00e1n los misiles \x26quot\x3bPolaris\x26quot\x3b que revolucionar\u00e1n el mundo del armamento. Su principal caracter\u00edstica era que pod\u00edan ser lanzados desde los submarinos, que pasan a ser submarinos nucleares. En los 60 la US tambi\u00e9n desarrollar\u00e1 tecnolog\u00eda en base a misiles nucleares. La mayor\u00eda de los misiles rusos ser\u00e1n denominados SS y su respectivo n\u00famero. En los a\u00f1os 50, 60 y 70 EEUU llevar\u00e1 la delantera en el armamento aplicado a la energ\u00eda nuclear.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eSegunda categor\u00eda de armas nucleares en base a las lanzaderas o transporte\x3a\x3c\x2fb\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cul\x3e\x0d\x0a\x3cli\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eTerrestres\x3a \x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3elos m\u00e1s eficaces y certeros, llamados Lance y Tomahawks\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cli\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eAereos\x3a \x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3edenominados \x26quot\x3bmisiles moviles\x26quot\x3b. Los Pershing son los grandes misiles aereos.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cli\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eMar\u00edtimos\x3a \x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3econocidos como Poseid\u00f3n y Triden. En el \u00e1mbito sovi\u00e9tico estos son llamados SS20 Y SS23\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x3c\x2fli\x3e\x3c\x2fli\x3e\x3c\x2fli\x3e\x3c\x2ful\x3e\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3eTercera categor\u00eda de armas nucleares\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e\x3a son aquellos que tienen capacidad de transportar una caeza nuclear o \x26quot\x3bogibas\x26quot\x3b. Al inicio los veh\u00edculos estaban limitados al transporte de una ogiba en la actualidad existen los multiogibas.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cspan\x3eEl arma nuclear en el \u00e1mbito de RRII genera diferentes doctrinas. Estas doctrinas s\u00f3lo fueron teor\u00edas nunca se produjeron. Las doctrinas sobre estrategias, capacidades y posibilidades del armamento no se han compromado s\u00f3lo son teor\u00edas porque son posteriores al \u00fanico uso de la capacidad nuclear. Hiroshima y Nagasaki.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3e\x3cu\x3eDoctrina de la represalia masiva\x3a\x3c\x2fu\x3e\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e se genera en los a\u00f1os 50 en plena guerra fr\u00eda. Creada por John Foster Dolles creador de la doctrina de guerra fr\u00eda y secretario de estado. En caso de ataque sovi\u00e9tico a EEUU, este y sus aliados responder\u00e1n con todas las armas a su alcance incluso con las nucleares. Clima de terror. Durante la primera guerra fr\u00eda y la distensi\u00f3n EEUU es el gran triunfador en materia nuclear y eso le posiciona a utilizar el arma nuclear para disuadir ataques sovi\u00e9ticos.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3e\x3cu\x3eDoctrina de la respuesta flexible\x3a\x3c\x2fu\x3e\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e \u00c9poca de distensi\u00f3n. Utilizar\u00e1n en caso de ataque sovi\u00e9tico una respuesta flexible y gradual. Dise\u00f1ado durante la administraci\u00f3n Kennedy por Robert Mc. Namara. Las autoridades EEUU en caso de ataque y en funci\u00f3n de la dimensi\u00f3n de este responder\u00e1n. Nos atacan a saco pues bomba nuclear.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3e\x3cu\x3eDoctrina de destrucci\u00f3n m\u00fatua asegurada\x3a\x3c\x2fu\x3e\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e inicios 1970. En el marco de la distensi\u00f3n por el hecho que en 1970 los sovi\u00e9ticos han alcanzado los EEUU en materia tecnol\u00f3gica. Tienen misiles que dan paridad a los de EEUU ya no estan atemorizados porque tienen la capacidad de destrucci\u00f3n masiva. Los dos pa\u00edses han llegado a la paridad, los dos pueden destruirse y ninguno se salvar\u00e1. Esta doctrina disuade y equilibra la pol\u00edtica del terror en armas nucleares. Esta paridad se desequilibra en los 80.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3e\x3cu\x3eDoctrina de iniciativa de defensa estrat\u00e9gica\x3a\x3c\x2fu\x3e\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e administraci\u00f3n Reagan 1980. Escudos militares, la mejor defensa es un buen ataque. Neutralizar los ataques por medio de escudos de defensa. La guerra pasa de la tierra al espacio. Todo puede ser un campo de batalla. Crear un escudo un sistema de misiles antibal\u00edsticos misiles que intercepten a otros misiles. Idea que se retoma en la actualidad con la administraci\u00f3n Bush en materia de energ\u00eda nuclear. \x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x0d\x0a\x3cp lang\x3des-ES style\x3d\x22margin-bottom\x3a0cm\x3bfont-style\x3anormal\x3btext-decoration\x3anone\x22\x3e\x3cfont color\x3d\x22\x23000000\x22\x3e\x3cfont size\x3d3\x3e\x3cb\x3e\x3cu\x3eDoctrina de la defensa ofensiva\x3a\x3c\x2fu\x3e\x3c\x2fb\x3e\x3cspan\x3e Frente a la respuesta flexible los sovi\u00e9ticos dir\u00e1n que su energ\u00eda nuclear ser\u00e1n en base a la defensa. Que se abandona en 1985 cuando Gorbachov adquiera el poder del PSUC.\x3c\x2fspan\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2ffont\x3e\x3c\x2fp\x3e\x0d\x0a\x3c\x2fdiv\x3e\x0d\x0a'; míssils, la seva limitació i la ubicació dels míssils. 2) Acord sobre míssils balístics o els antimíssils. Allò per defensar-nos dels míssils. Crear mecanismes de defensa contra els míssils (ABM).

Donarà lloc al Salt II 1979à Una renegociació sobre la limitació. Es firma però és molt difícil de posar-ho en pràctica perquè al ’79 comença el segon període de la Guerra Freda.

El Salt II es passarà a dir START, hi haurà START I i START II. Fan referència a la reducció d’armament estratègic.

Acordà1987àINF (Reducció de Forces Nuclears Intermèdies).

La URSS (la Federació Russa) tenen més armament convencional que EUA, tot i que EUA té preponderància en tecnologia. URSS tindrà una superioritat sobre Occident i proposarà a EUA la reducció proporcional d’exèrcits a Europa: MBFR (Reducció Mútua i Equilibrada de Forces). Actualment els tractats de MBFR desapareixen i es passa a dir FCE (Tractat de Forces Convencionals d’Europa).

(El 2007 abandona l’acord ABM. Abandona a negociar sobre míssils antibalístics.)

Últim període GFà Període de la segona distensió (1985 – 1991)

1985à Arribada Gorbatxov al PCUS

1981à Caiguda Mur Berlin

1991à Quan desapareix de forma oficial l’antiga URSS

Gorbatxov haurà de fer front a una sèrie de situacions i un gran problema: la situació interna de la Unió Soviètica. Els règims comunistes de la URSS es caracteritzen per l’existència d’una economia centralitzada on l’Estat és propietari dels mitjans de producció. L’altra gran element dels elements règims comunistes és l’assimilació entre els termes d’Estat, Partit i direcció econòmica. Qui controla l’Estat és el Partit, que dirigeix l’economia.

Quan Gorbatxov arriba al poder es troba la URSS amb crisis econòmica, q es manifesta amb una economia de baix rendiment, tb hi ha una industria tecnològica retardada respecte món occidental, hi ha un sector militar sobre - dimensionat i tb obsolet. A més, és dels països amb un creixement demogràfic més baix del món.

Aquests problemes es multiplicaran a través del ’86 a partir de l’accident de la central nuclear d’Ucraïna a Txernòbil. Fuga radioactiva a Txernòbil. Això afectarà tb la producció de cereals i en conseqüència a l’economia de la URSS.

Gorbatxov per gestionar la mala situació interna aplicarà la política de la Perestroika (reestructuració). Sobretot de caràcter econòmic, reconduir les estructures econòmiques. Això anirà de la mà d’una política de transparència (Glasnot). Serà tb els dos principis per enfocar la política exterior.

Etapes i característiques de la Perestroika:

• Primera etapa: 1985 – 1987
  • Segona etapa: 1987 – 1990
  • Tercera etapa: 1990 – 1991

1)Amb l’arribada de Gorbatxov, per primera vegada en GF la URSS tindrà un nou corpus teòric, grup d’idees per a dissenyar l’actuació de la URSS en el món. Es coneix com a “nou pensament”. Hi ha una tornada de la URSS cap a Europa, ja no veuen a Europa com el seu enemic. Personatge polític q serveix com a amfitrió q parla del canvi de la URSSà Thatcher. Persona q presenta al Sr. Gorbatxov i percep q hi ha quelcom canviat a la URSS.

Aquest nou pensament polític s’estructura en diferents principis. En primer lloc, la concepció sobre la seguretat de Gorbatxov, fa un discurs sobre seguretat a Europa en el sí del Consell d’Europa (1987). La URSS abandona els seus postulats clàssics sobre política exterior, queda clar en el seu cèlebre discurs de Gorbatxov. Planteja els europeus deixar la rivalitat, q tinguin RR de cooperació. Seguretat vista més com a acte de cooperació q de conflicte. Gorbatxov introdueix la noció de seguretat col·lectiva i seguretat de caràcter multidimensional. Per primera vegada, des d’una superpotència es diu que la seguretat no només s’han de d’entendre amb termes militars, sinó q tb implica seguretat en termes econòmics, medi ambientals i tb en matèria de DDHH.

El segon aspecte del discurs és quan dóna a conèixer el fi de la doctrina de la sobirania limitada = Breznev à És el tipus de RR q ha imposat la URSS als seus aliats del bloc oriental. La URSS dictava els eixos en política exterior dels demés estats. Per 1a vegada els països començaran a ser lliures en política de matèria exterior, la qual cosa implica q puguin adherir-se a tractats pels DDHH, etc... Hi ha una obertura econòmica. Tb negociar acords amb USA.

ETAPA CARACTERITZADA X LA OBERTURA A CERTES SITUACIONS EN EL MARC DE L’ANTIGA URSS. INDICIS D’AQUESTA OBERTURA:

• Comencen a obrir-se parcel·les de llibertat d’expressió (noves publicacions...)
• Apareix per primera veg crítiques i informes relatius a la situació econòmica del país. Consciència de la situació econòmica. En matèria de política exterior és el inici de negociacions soviètica – estadunidenca respecte el control d’armament.

2)Etapa més viva dins el procés de canvi i reestructuració. S’inicien els processos de discussió sobre el programa econòmic. Hi haurà la llei d’empresesà per primera vegada permetrà a les empreses tenir marge d’autonomia en matèria de planificació. S’obre tb una porta a l’iniciativa privada. Comencen a gestionar-se una sèrie de canvis a nivell polític. Major llibertat tb a la dirigència del partit. Comença una certa flexibilitat de les repúbliques, autonomia i llibertat. El final d’aquestes segona etapa començaran a produir-se els primers moviments de caràcter nacionalista i independentista dins de la URSS. Per exemple, repúbliques bàltiques.

A nivell de política internacional es caracteritza per una reactivació dels organismes internacionals a on hi ha present la URSS. Fonamentalment NNUU. Acords i cooperació antre EUA i URSS per gestionar tots els conflictes de la perifèria. És l’època on la URSS abandona l’Afganistan.

3)Etapa combulsa. A nivell intern es produeix la major obertura econòmica amb una profundització de reformes. Privatització i obrir-se a occident. Major conflictivitat a nivell polític intern a URSS. Es concretitza la fi de la URSS amb el moviment d’independència d’algunes de les repúbliques de la URSS. Setembre de 1991 la independència de la pràctica totalitat de les repúbliques de la URSS. A l’agost de 1991 es produeix cop d’Estat per part del sector més conservador q no veuen en bons ulls les reformes de Gorbatxov. Aquesta última etapa es produeix la gran Perestroika, la URSS acabarà desapareixent.

Guerra Golf àInvasió iraquí a Kuwait

23/5/08

Sorgiment de moviments nacionalistes en el context de la Perestroika, q són reprimits pel govern. Hi ha un bagatge del coneixement de l’Estat com a tal dels països que es volen independitzar: Estònia, Letònia, Lituània, Georgia... Ja tenien tradició històrica pròpia. =/= Tb però, hi haurà regions que mai han tingut un Estat, xò a partir de la     Perestroika tb es volen independitzar de la URSS. Per exemple, les repúbliques centre asiàtiques.

La desintegració URSS com a conseqüència de la política de la Perestroika donarà lloc a la fragmentació del territori.

El gran ciment on s’intentarà recrear el gran imperi rus serà en territori de la federació russa i una perifèria amb regions. Es donaran conflictes a la perifèria.

Comunitat d’Estats Independents (CEI) à Aglutinació de totes les antigues repúbliques de la URSS menys les bàltiques. 12 repúbliques que formen aquesta comunitat (les 3 repúbliques bàltiques no entren. URSS: 15 / CEI: 12

Les 3 rep. Bàltiques s’adhereixen a les organitzacions d’Europa occidental. La Federació Russa té el problema q no té sortides en aigües calentes, per tant es reserva un tros en el Bàltic à Calingrad. Q està en territori lituà xò és part de la URSS: Esdevindrà una zona molt calenta al estar al mig de repúbliques independents i ser part de la federació russa.

CONFLICTES DE LA PERIFÈRIA:

• El centre Vs. Algunes repúbliques de la perifèria: La federació russa contra Estònia, Letònia i Lituània. El problema rau sobretot de les minories russes en territori d’aquestes 3 repúbliques.
  • Enfronta Repúbliques de la perifèria entre elles: Moscou (= la Federació russa) tindrà un paper d’àrbitre o de gestor. Per ex: Adzerbajan i Armènia. El paper de la Federació Russa serà en alguns casos defensar a uns, i en altres casos, defensar els altres.
  • Centre Vs. Txetxènia:  Desestabilitza tot el Caucas. A partir dels ’90 vol ser independent.

Poc a poc el pol de l’antiga Unió Soviètica es va erosionant, contrasta amb el poder real que sí que tindrà EUA:

Tb hi ha un auge de la religió en territori ex soviètic. Moviment islàmic radical comença a emergir.

(tot això escrit anteriorment forma part de la última etapa Guerra Freda)

L’Economia en els últims anys de Guerra Freda

Aparició de noves economies que dinamitzen les relacions econòmiques. Amèrica llatina pateix el llast del deute extern en la dècada dels anys 80. És una època perduda per la perifèria del sistema.

Aquest deute exterior començarà a Mèxic i s’anirà expandint. No obstant, començaran a sortir regions amb economies noves que esdevindran l’epicentre de les RR globalsà Serà l’Àsia Suboriental: Corea del Sud, Singapur, Filipines... Són països q es coneixeran com a noves economies industrialitzadesà NIES. Aquestes noves economies a partir finals 70 xò sobretot anys 80 utilitzaran un model d’indústria nou i diferent el que hi havia des de llavors. Aquest nou model voldrà acabar amb el deute extern respecte els grans centres econòmics; i el segon objectiu serà la creació d’estructures industrials q afavoreixen el desenvolupament dels països i q facilitin l’existència d’oferta per evitar la dependència amb l’exterior à Model ISI

Aquest nou model quedarà obsolet en la mesura q la majoria dels països no aconseguiran deixar de ser dependents del centre. Només uns pocs països perifèrics ho aconseguiran. Hi haurà llavors països q revertiran aquest model i el convertiran en l’OEI (Indústria Orientada a l’Exportació). Model de desenvolupament q mira cap a l’exportació i aquest model requereix pel seu èxit unes condicions polítiques, econòmiques i socials bàsiques que en Amèrica Llatina no es donaven per exemple.

Els països on tindran èxit serà Corea del Sud, Taiwan, Singapur, països de règims polítics totalitaris o semi autoritaris. Aquest països es coneixeran com “Pequeños dragones”, i el “Gran Dragón” serà Xina.

També hi haurà els “Pequeños tigres” à Filipines, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia.

I el Gran Tigre que seràà Japó

27/5/08

Aquests països (Corea, Singapur...) tenen unes condicions econòmiques que afavoreix a les polítiques d’orientació a l’exportació que duen a terme. El primer element que tenen aquests països que afavoreix aquest nou model de l’IOE que són les poques mesures proteccionistes, és a dir, són països oberts a l’intercanvi amb països estrangers. Es fonamenta la inversió estrangera, la presència d’empreses transnacionals als seus territoris, i tb la inversió de capital. Aquests països tindran una metodologia econòmica q en l’àmbit econòmic internacional s’ha anomenat “El vuelo de las ocas”à Les oques volen en sentit de fletxa totes juntes i una oca marca el rumb mentre les altres les segueixen, i tenen un sistema de relleu, van canviant de posició. ß Significa que aquests països tenen economies interrelacionades, han anat fent intercanvis entre ells i han anat tirant endavant. A més a més, de l’arribada de capital estranger, l’existència de grans mercats consumidors, sobretot EUA i Japó.

Aquests països exportaran el model IOE a altres regions del sistema internacional: Mèxic i Brasil. Però no s’aplicarà igual que en els països asiàtics atès a conjuntures político-socials diferents. En el cas de Brasil hi haurà la dictadura militar, i ho aplicarà juntament amb receptes liberals i no funcionarà. En el cas de Mèxic hi haurà zones franques on s’aplicarà el model IOE. Una altra diferència és q els asiàtics són països dependents del petroli, q no es dona ni a Mèxic ni a Brasil.  

ASEANà Associació que en un primer moment té finalitat polítiques però que acabarà tenint finalitats econòmiques. En la Post Guerra Freda, i esdevindrà un dels blocs comercials més importants del sistema internacional.

Hi haurà un espai comú producte de la Post Guerra Freda que avui dia és el major espai de cooperació política i econòmica del món à APEC (Foro de Cooperació Asiàtica i Pacífic). La virtut d’aquest fòrum és que per primera vegada s’asseuen a debatre  situacions econòmiques i polítiques, que en la Guerra Freda hagués estat impossible veure junts Xina, URSS o EUA.

L’APEC comença formalment el ’92, important per:

• 1r fòrum de cooperació regional on trobem EUA, q per primera vegada surt de la seva regió.
  • S’ha convertit en l’espai de debat polític i econòmic més important. Post Guerra Freda.

L’altre dinàmica que estructura les RR internacionals de post guerra freda és la globalització. La base de la globalització és de caràcter econòmic, però amb el pas del temps la globalització és un fenomen a part de l’economia tb afecta a la: Política

                                                                                                                     Societat

                                                                                                                     Cultura

                                                                                                                     Tecnologia

La globalització ha provocat que el planeta sigui un espai confinat en contraposició a l’aldea global. L’home ja no es pot expandir més. Els primers indicis del procés de globalització es manifesta als anys 70 amb la crisi de les institucions financeres. Aquest procés d’expansió té el seu origen a finals s.XV a Europa, els imperis colonials, comencen a buscar noves rutes internacionals per trobar matèries primes més abaratides.

La globalització constitueix un procés de llarga duració.

3 grans processos globalització:

• El procés de la integració comercial
• El procés de la transnacionalització de la producció
• El procés de la integració dels mercats financers

1)És un procés q està vinculat a la integració i internacionalització del comerç internacionals. El creixement de les relacions comercials en el sistema internacional. Un punt significatiu és el ’45 quan per primera vegada s’intenta reglar les RR comercials. El major tràfic comercials es donarà al centre del sistema, encara que la perifèria tb és important.

2)El paper que realitza les empreses transnacionals en el marc comercial. La mobilització del capital per sobre les fronteres estatals i controlar mitjans de producció i el capital. Deslocalització.... Amb el poder de les empreses transnacionals ha fet que els Estats hagin anat perdent pes à Els estats són les grans víctimes dels processos de transnacionalització de la producció.

3)Té a veure amb la interpretació dels mercats financers en un mateix sistema de comerç obert. A través del sistema d’institucions q es posa en marxa el ’45 de control de la moneda, etc... poc a poc es va integrant el mercat financer internacional.