Intel·ligència Humana: Teories, Avaluació i Desenvolupament Cognitiu
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,25 KB
La Intel·ligència: Definició i Dimensions Constitutives
La intel·ligència és la capacitat que ens permet raonar, comprendre idees i adaptar-nos a l’entorn. Tradicionalment, s'han identificat quatre dimensions constitutives:
Dimensions de la Intel·ligència
- Capacitat o competència: Determinada per la genètica i l’estructura del cervell.
- Procediment o estratègia: La manera d'actuar per assolir uns objectius.
- Coneixement: Implica l'anàlisi, la síntesi i l'avaluació de la informació.
- (Nota: El text original només n'esmenta tres explícitament, tot i indicar-ne quatre).
Enfocaments en l'Estudi de la Intel·ligència
L'estudi de la intel·ligència s'aborda des de diverses perspectives:
- Enfocament diferencial: Analitza si la intel·ligència es compon de diverses aptituds o d'una sola capacitat general.
- Enfocament cognitiu: Busca entendre la forma com es processa la informació.
- Enfocament evolutiu: Investiga la gènesi i el desenvolupament de la intel·ligència al llarg de la vida.
- Enfocament biològic: Estudi del substrat anatòmic i fisiològic (neurociència).
Teories Clàssiques de la Intel·ligència
- Capacitat innata (Galton): Debat sobre si la intel·ligència es deu principalment a l'herència o a ambients diferents.
- Teoria dels dos factors: (Referència implícita a Spearman).
- Les set aptituds mentals primàries: Inclouen la comprensió verbal, la fluïdesa verbal, l'aptitud numèrica, la memòria, etc.
- L'estructura de l'intel·lecte: Distingeix entre dos tipus de pensament: convergent (lògic) i divergent (creatiu).
Avaluació de la Intel·ligència
Els Tests d'Intel·ligència
Els tests són eines estandarditzades per mesurar les capacitats cognitives:
- Escala de Binet: Dissenyada per mesurar les quatre capacitats intel·lectuals principals.
- Escala d'Intel·ligència Wechsler per a Adults (WAIS): Proves basades en criteris rigorosos de fiabilitat i validesa.
Limitacions dels Tests de QI
- No hi ha un acord unànime sobre la millor manera de mesurar la intel·ligència.
- El Quocient Intel·lectual (QI) s'ha utilitzat històricament per justificar l'exclusió o la discriminació de determinats grups socials.
Teories Actuals de la Intel·ligència
Teoria del Processament de la Informació
Aquesta teoria se centra en com la ment humana codifica, emmagatzema i recupera la informació.
La Intel·ligència Emocional (Goleman)
Es defineix per cinc habilitats clau:
- Consciència d'un mateix: Reconeixement de les pròpies emocions.
- Autocontrol emocional: Gestió de les emocions i impulsos.
- Automotivació: Ús de les emocions per assolir objectius.
- Reconeixement de les emocions alienes (Empatia): Capacitat de percebre els sentiments dels altres.
- Control de les relacions (Habilitats socials): Gestió de les interaccions amb els altres.
Intel·ligències Múltiples (H. Gardner)
Howard Gardner proposa que la intel·ligència no és una entitat única, sinó un conjunt d'aptituds independents:
- Intel·ligència Lingüística.
- Intel·ligència Lògica i Matemàtica.
- Intel·ligència Espacial.
- Intel·ligència Musical.
- Intel·ligència Corporal-Cinestèsica.
- Intel·ligència Intrapersonal (autoconeixement).
- Intel·ligència Interpersonal (relació amb els altres).
- Intel·ligència Naturalista (reconeixement de l'entorn).
El Desenvolupament de la Intel·ligència (Piaget)
El desenvolupament cognitiu es basa en processos clau:
- Esquemes.
- Adaptació (Assimilació i Acomodació).
- Equilibri.
- Organització.
- Estadis.
Etapes del Desenvolupament Cognitiu
- Intel·ligència sensoriomotriu (0-2 anys).
- Intel·ligència preoperativa (2 a 6-7 anys).
- Operacions concretes (7-11 anys).
- Operacions formals (12-16 anys).
Debats Fonamentals sobre la Intel·ligència
Un dels principals problemes és el debat entre Genetistes i Ambientalistes (la influència de la natura versus la criança).
Intel·ligència Animal
Les espècies disposen de dos mecanismes d'adaptació: la programació genètica, que permet desencadenar pautes de conducta complexes inadaptables a noves condicions, i l’aprenentatge, que permet modificar la conducta.
La intel·ligència no és específica de l'ésser humà, ja que animals com els ximpanzés i els dofins han demostrat aptituds cognitives notables davant diferents proves.
La Intel·ligència Artificial (IA)
La IA és una branca de la informàtica dedicada a la creació de programes i eines. La IA pretén abordar problemes i tasques inspirats en el funcionament mental humà. Estructura el comportament humà en diverses àrees d'estudi:
- Raonament simbòlic.
- Simulació del funcionament neuronal.
- Tractament del llenguatge natural.
- Visió artificial.
- Robòtica.
La Intel·ligència Col·lectiva en la Societat Digital
La cibercultura exigeix noves formes de fer política, valors socials i presa de decisions. Aquest concepte es basa en tres pilars:
- Interactivitat: La relació dinàmica entre la persona i l'entorn digital.
- Hipertextualitat: L'accés interactiu i no lineal a qualsevol text o informació.
- Connectivitat: La capacitat d'ajuntar i relacionar el que està separat.