L'Interior de la Terra: Capes i Dinàmica

L'interior de la Terra: Característiques

• Densitat: augmenta amb la profunditat.
• Calor interna: augmenta amb la profunditat.
• Magnetisme terrestre.
• Estructura en capes concèntriques.

Composició química

• Escorça
• Discontinuïtat de Mohorovičić
• Mantell
• Discontinuïtat de Gutenberg
• Nucli

Composició física

• Litosfera (sòlida)
• Astenosfera (magma)
• Mesosfera (rígida)
• Nucli extern (líquid)
• Nucli intern (sòlid)

Discontinuïtat de Conrad = Escorça continental, Escorça oceànica
Discontinuïtat de Repeti = Mantell superior / inferior
Discontinuïtat de Lehman: Nucli superior / inferior

Litosfera

Capa sòlida (roques). Escorça i part superior del mantell. Formada per plaques.

Astenosfera

Capa de magmes (semifosa) -> 60-300 km -> Corrents de convecció que desplacen les plaques litosfèriques.

Transformació del relleu

• Orogènesi: formació de muntanyes (relleu).
• Gliptogènesi: desgast del relleu (erosió) -> Cicle geològic intern.
• Roques metamòrfiques: formació de noves roques.
• Roques sedimentàries: cicle geològic extern.
• Roques magmàtiques: cicle geològic intern.
• Roques metamòrfiques: pressió i temperatura.

Deformació de l'escorça

• Elàstica: es deforma en ser sotmesa a un esforç.
• Plàstica: es deforma en ser sotmesa a un esforç i no recupera la forma.
• Per ruptura: l'esforç fa perdre la cohesió interna del material i es fractura.

Terratrèmols

Vibracions de la litosfera.

• Focus o hipocentre: punt interior on s'origina.
• Epicentre: punt exterior més proper a l'hipocentre.

Ones sísmiques

• P-Primàries: són longitudinals i es transmeten a tots els medis. Són les més ràpides.
• S-Secundàries: són transversals i no es propaguen en medi líquid.
• L-Superficials: són transversals i es produeixen a l'epicentre. Només es transmeten a les superfícies de separació entre medis de diferent densitat (aire-terra, terra-aigua). Destrosses dels terratrèmols.

• Magnitud: quantitat d'energia alliberada (escala Richter).
• Intensitat: mesura els efectes destructius (escala MSK).

Volcans

En un punt de la superfície es fa una esquerda, el magma ascendeix arrossegat pels gasos que conté i surt a l'exterior (hawaianes, estrombolianes, peleanes).

Deriva continental (Wegener)

Els continents s'han desplaçat al llarg del temps a la deriva.

Proves

1. Geogràfiques: la forma dels continents de l'hemisferi sud.
2. Geològiques: estructures geològiques semblants en continents diferents.
3. Paleontològiques: estudi dels fòssils.
4. Paleoclimàtiques: la distribució dels climes en diferents continents.

Causes

1. La força centrífuga causada per la rotació terrestre.
2. L'atracció del Sol i la Lluna.

Àfrica i Amèrica del Sud continuen separant-se. La península Aràbiga se separa d'Àfrica pel mar Roig.

Plaques

• Oceàniques: placa pacífica.
• Continentals: africana, euroasiàtica.
• Mixtes: africana.

Moviments

• Separació = Dorsals (serralades submergides) = Atlàntic.
• Convergència = Subducció (fosses oceàniques) = Placa de Nazca, Placa Sud-americana.
• Lliscament lateral = Falles de transformació = Falla de San Andrés (Califòrnia).

Causes

Corrents de convecció de l'astenosfera (magmes).
- A les dorsals, els materials emergents desplacen les plaques.
- A les fosses oceàniques de subducció, es destrueixen els límits de plaques i se submergeixen cap a l'interior.

Moviments isostàtics

Moviments de reajustament vertical de les plaques que suren sobre l'astenosfera (magmes). Equilibri isostàtic (diferents densitats).

Dorsals

Serralades submarines.

Fossa tectònica o rift

Recorre longitudinalment la dorsal. Si es formen esquerdes per on surt material magmàtic (la vall del Rift està en expansió, 8000 km, des del Líban fins a Moçambic).

Falla de transformació

Es forma quan una placa tectònica es desplaça lateralment respecte a la que té al costat.

La Falla de San Andrés

1000 km de longitud. Al límit de les plaques Nord-americana i Pacífica a Califòrnia.

Quan dues plaques tectòniques convergeixen pot passar:

• Col·lisió entre una placa oceànica i una de continental.
• Col·lisió entre dues plaques oceàniques.
• Col·lisió entre dues plaques continentals.

Formacions geològiques típiques de les zones de subducció

• La fossa abissal o fossa oceànica (és un solc estret).
• Els terratrèmols (salts en el desplaçament d'una placa per sobre d'una altra).
• Volcans: (calor alliberada pel fregament entre dues plaques).

Orogènesi

Procés de formació de noves serralades muntanyoses o orògens. Dos tipus:

• Els pericontinentals: es formen per subducció d'una placa oceànica sota un continent.
• Els intercontinentals: es formen per col·lisió de dos continents en tancar-se un oceà.

Formació de l'Himàlaia

Fa 200 milions d'anys, a una velocitat d'11 cm per any, l'Índia es desplaça cap al nord i va anar tancant l'oceà que la separava d'Euràsia. El subcontinent indi va desaparèixer sota la placa Eurasiàtica i les dues masses continentals van encaixar l'una contra l'altra; amb el xoc es va crear l'Himàlaia.

Distribució de terratrèmols i volcans

• Els volcans i terratrèmols no es distribueixen homogèniament.
• A molts llocs coincideixen les activitats sísmica i volcànica.

Conclusions

• Hi ha zones geològicament molt actives i d'altres més estables.
• Hi ha llocs en què grans masses de materials s'han de moure respecte d'altres.

El cicle de les roques

Estadi de sedimentació

Agents erosius, es transporten a zones enfonsades: Roques sedimentàries: contenen fòssils.

Estadi de metamorfisme

Efecte d'elevades pressions i temperatures. Roques metamòrfiques.

Estadi d'anatexia

Roques a l'astenosfera es fonen i es converteixen en magma. Roques magmàtiques:

• Plutòniques (interior a molta profunditat, textura granuda). Sòlids, cristal·lins, inorgànics.
• Roques filonianes: interior a prop de la superfície (textura porfírica).
• Pòrfirs: pegmatita, groemita.
• Roques volcàniques: exterior, textura vítrica. Andesita i basalt.

Minerals petrogenètics

• Fonamentals: sempre es troben a les roques: quars, feldespats, miques, piroxens, amfíbols, olivina (quars i olivina incompatibles).
• Accessoris.