Interior de la Terra, Ones Sísmiques i Deriva Continental

Interior de la Terra: Geosfera i Capes

La geosfera és la part del planeta formada per material rocós. La Terra té una escorça externa de silicat, un mantell viscós i un nucli amb dues capes: una externa semisòlida, molt més fluida que el mantell, i una interna sòlida. El nucli terrestre està format per entre el 80 i 90% per ferro i el 10% per níquel i altres elements.

Discontinuïtats de l'Interior Terrestre

• Discontinuïtat de Mohorovičić (Moho): És el primer canvi brusc en la velocitat de propagació de les ones sísmiques i és la que separa l'escorça del mantell.
• Discontinuïtat de Wiechert-Gutenberg: Les ones S no es propaguen i les ones P redueixen molt la velocitat. Separa el mantell del nucli extern.
• Discontinuïtat de Lehmann: Les ones P augmenten la seva velocitat. Separa el nucli extern del nucli intern.

Ones Sísmiques: Estudi de l'Interior Terrestre

El mètode sísmic consisteix a estudiar el comportament de les ones sísmiques originades en terratrèmols i que viatgen per l'interior del planeta. Aquestes ones poden ser detectades i registrades per aparells anomenats sismògrafs. El seu comportament varia segons la naturalesa dels materials que travessen.

Tipus d'Ones Sísmiques

• Ones superficials: Responsables del dany, es propaguen per la superfície.
• Ones internes: Travessen l'interior de la Terra i són les que es registren en sortir.
• Ones P o primàries: Són les primeres a ser registrades pels sismògrafs. S'anomenen longitudinals, ja que les partícules vibren en la mateixa direcció en què es propaga la vibració. Això fa que puguin travessar zones sòlides i fluides de la Terra.
• Ones S o secundàries: Es registren en segon lloc, ja que la seva velocitat de propagació és menor que la de les ones P. S'anomenen transversals, ja que les partícules vibren perpendicularment a la direcció en què es propaga la vibració. Només poden travessar zones sòlides; si travessen una zona fluida, es detenen i ja no avancen.

Alfred Wegener i la Teoria de la Deriva Continental

Alfred Lothar Wegener (1880-1930), meteoròleg i geofísic, era un científic de camp, sobretot a Grenlàndia. És recordat per la teoria de la deriva continental.

La Teoria de la Deriva Continental

Sembla que fa uns 200 milions d'anys, la Terra estava formada per un gran continent anomenat Pangea. Aquest es va anar dividint fins a crear els continents actuals. Aquesta teoria es basava en el moviment de l'escorça continental sobre l'escorça oceànica, és a dir, els continents semblaven surar sobre els oceans, però Wegener no va saber explicar per què.