Interpretació de la normativa i importància del contracte en l'àmbit internacional

Interpretació de la normativa

Importància del contracte: Fixa els drets i les obligacions de cada una de les parts. Fomenta la cooperació entre les parts. Ajuda a preveure i és una cobertura pels riscos.

Què és un contracte? Acord de voluntats en el qual les parts s’obliguen a lliurar una cosa, o a fer alguna cosa, a canvi de diners o un altre signe que el representi.

Venedor: s’obliga a lliurar i transmetre la propietat de certes mercaderies. Comprador: es compromet a pagar i rebre les mercaderies.

Importància del contracte en l’àmbit internacional

Defineix el contingut i l'abast de les obligacions i els drets de les parts. Defineix les obligacions que hauran de realitzar les parts i els drets que han de prevaldre. Els punts que no estiguin regulats quedaran a l’espera de ser resolts per altres lleis.

L’UNIDROIT és una organització intergovernamental independent que té per objectiu estudiar les necessitats i els mètodes per a modernitzar, harmonitzar i coordinar el dret comercial entre Estats i grups d’Estats. Té rang de conveni o acord entre Estats i compta amb 63 Estats membres. S’articula a partir d’uns principis o codis de conducta. No tenen rang jurídic però els especialistes en la matèria els reconeixen a la pràctica diària.

Principals riscs jurídics derivats d’una operació internacional

1. La indeterminació de la llei que regirà el contracte: pot generar problemes o punts de fricció entre les parts.
2. La indeterminació de la manera de solucionar el problema en cas que s’arribi a la via judicial. En el cas que es porti per la justícia estatal s’haurà de determinar el tribunal escollit.
3. Riscs tecnològics, comercials, tècnics,...

Que les parts no estiguin familiaritzades amb la utilització de contractes formals, i que no treballin amb contractes. Que una de les parts utilitzi contractes models que no tinguin en compte la part pràctica de l’operació. Que per falta d’experiència contractual el detall del contracte no sigui el suficient. Que no consti la part de modificació i cancel·lació del contracte. Que no s’hagin tingut en compte aspectes financers o de solvència. Problemes de responsabilitat civil per productes defectuosos que provoquin inconvenients a terceres persones. Desconeixement de costums comercials i socials del país de l’altra part. És necessari utilitzar una empresa comercialitzadora o trading.

Dret continental: es regeix pel pactat entre les parts i per codis preestablerts, això vol dir que qualsevol buit o conflicte d’interpretació serà resolt segons la normativa.

Dret anglosaxó: (EEUU, Regne Unit, antics països de la Commonwetlh) ha de quedar TOT pactat entre les parts ja que no existeixen normes prefixades. S’hi han d’incloure molts aspectes que en el dret continental ja estan contemplats a la normativa legal.

Què és l’arbitratge? És el mètode pel qual dues parts en conflicte (en el nostre cas dues empreses) designen de comú acord un àrbitre imparcial el qual en base a la normativa decidirà quina de les parts té raó i emetrà una sentència que s’haurà de complir en un determinat termini de temps. El laude arbitral és la decisió a la qual arriben els àrbitres i posa fi al procediment.

Neutralitat: Es designa per acord entre les parts. Pot ser d’un tercer país.

Confidencialitat Economia i rapidesa: és més ràpid i, per tant, més econòmic que un litigi als tribunals.

Idioma: es busca la més pràctica.

Execució: el laude arbitral és definitiu.

Tipus d’arbitratge: Entre particulars. Entre particulars i Estats. Institucional Ad hoc.

Què és la mediació?

És un procediment molt semblant a l’arbitratge, amb la diferència o desavantatge que les decisions del mediador, al no ser una autoritat, no són d’obligat compliment.

Litigis als tribunals: En cas que l’opció de l’arbitratge o mediació no prosperi, sempre tenim l’opció de recórrer als tribunals. Aquest procediment sol ser lent, costós i amb dificultats tècniques. En cas de conflicte, quines vies de solució tenim?

1. Via negociada
2. Via judicial
3. Via Arbitral
4. Via previsional (Assegurança de crèdit a l’exportació)