Interseccions Filosòfiques: Cinema, Marx, Identitat i Memòria

El Bosque (The Village) i la Justificació dels Mitjans

La pel·lícula El Bosque (The Village) planteja constantment la pregunta de si el fi justifica els mitjans. La trama se centra en una petita aldea on un noi, Lucius, s’enamora d’una noia, Ivy, i ha de travessar el bosc. Al bosc, però, hi ha perills i apareix un concepte que els habitants no reconeixen, que no havien vist mai: la por.

Descobreixen la por i l’amor, i finalment vencen la por per l’amor. Lucius s’enamora d’Ivy i ha de travessar el bosc. Travessa el bosc per amor, malgrat la por, i és aquí on es planteja la pregunta central: El fi justifica els mitjans?

La Relació amb Marx i Maquiavel

Aquest dilema es pot relacionar amb Karl Marx, qui utilitza l’exemple de Maquiavel. Maquiavel defensava que el fi justifica els mitjans. Marx, en la seva anàlisi, suggereix que si es vol arribar al poder i a la utopia del Manifest Comunista, s'ha de recórrer a actuar sense tenir en compte res per tal d'aconseguir allò que es desitja.

LTI, Utopies Polítiques i Charles Taylor

Aquesta anàlisi es pot relacionar amb les utopies polítiques, ja que aquestes busquen evitar l'alienació de la gent. L'objectiu és que tothom adopti el rol de bon ciutadà i utilitzi el mateix llenguatge, tal com es descriu a LTI (Lingua Tertii Imperii). Es pot comparar amb la idea que tothom parli igual, tot i que l'èxit que comporta la utopia sovint condueix al fracàs.

El Llenguatge com a Eina de Control i Reflex Social

També es pot relacionar amb la postura de Karl Kraus sobre el llenguatge, que defensa la seva puresa. El llenguatge és un reflex de com és la societat, i per això l'LTI volia canviar la societat a través del llenguatge. Hi ha un vincle estret entre l’estètica i l’ètica. Kraus defensa que hi ha d’haver un criteri propi i que no s’ha de seguir la corrent majoritària.

Taylor: El Reconeixement i la Identitat

Segons Charles Taylor, en la seva obra El multiculturalismo y la política del reconocimiento, el concepte de reconeixement és crucial: reconèixer qui és un mateix. La importància de reconèixer i ser reconegut en la vida d’una persona és fonamental. Quan un sector social o un grup no és reconegut per la resta, això genera dificultats a l’hora de construir una identitat pròpia. Si els altres no reconeixen adequadament la teva identitat, creen un estereotip que no s’ajusta a la teva concepció real.

Identitat com a Autenticitat

La identitat es defineix com una mena de fer aflorar allò que un és realment, la identitat que sorgeix del propi interior i que respon a aquesta autenticitat, el «jo» més profund i propi.

Perquè una persona arribi a conèixer-se a si mateixa, necessita dels altres. El coneixement del propi interior sorgeix quan s'entra en contacte amb un altre. Necessitem els altres per descobrir dimensions de nosaltres mateixos, no per copiar, sinó perquè fan aflorar quelcom del nostre interior. Els altres —amb els seus problemes, els seus amors, etc.— ens fan reflexionar sobre allò que hi ha al nostre interior.

Freud i Todorov: La Memòria com a Remei contra el Mal

Todorov: Veritat, Bé i la Funció Històrica de la Memòria

Tzvetan Todorov, en la seva obra La memòria, un remei contra el mal, estableix una relació entre el bé i la veritat. El bé és de caràcter moral, mentre que la veritat és més científica. Per acostar-nos a la veritat, i per tant al bé, hem de combinar el nostre sentit amb la raó. A mesura que ens acostem a la veritat, ens apropem més al bé.

La memòria serveix per anar en contra del mal, ja que permet analitzar els errors comesos al llarg de la història i ajuda a construir un present i un futur millors. La memòria actua com una forma de protecció per evitar tornar a cometre el mateix error. Un cop ha passat una cosa dolenta, per molt terrible que hagi estat, cal recordar-la, perquè si s'oblida hi ha el risc que torni a succeir.

La Perspectiva Psicoanalítica de Freud sobre el Record

La postura de Sigmund Freud sosté que si es pateix és perquè el record segueix «viu». Si no es pateix, és perquè l'afecte lligat a l'engrama va desaparèixer per descàrrega. És a dir, Freud assigna al record passat un atribut —l'afecte— que en realitat és més aviat una consciència present, una manera de reaccionar al que es recupera ara del pretèrit.

Segons Freud, a la memòria hi va a parar un bloc soldat d'afecte + record, de manera que quan es presenta a la consciència, apareixen alhora. Per exemple: no només em recordo d'alguna cosa dolorosa, sinó que a més em trobo plorant. Freud estableix una llei: l'afecte i el record estan compromesos fins que la mort els separa.