Intervenció de l'Estat: Keynesians vs Monetaristes

Si a la intervenció, els keynesians són els seguidors de les teories elaborades per Keynes. Rebutgen el supòsit que l'economia tendeix lliurement al ple ús dels recursos productius. Recomanen la intervenció de l'estat mitjançant les polítiques monetàries i fiscals, especialment la última, a fi d'estabilitzar l'economia. Les idees keynesianes es van formular oposant-se a les defensades pels economistes de l'escola clàssica, unes idees que actualment defensen els monetaristes. Keynes proposava una actitud activa per part dels governs davant de les crisis econòmiques.

No a la intervenció, els monetaristes o clàssics tenen el seu origen en la tradició de la Universitat de Chicago i en l'obra de Friedman. Confien en el lliure joc de les forces del mercat com a instrument per a situar l'economia pròxima a la plena ocupació. La intervenció de l'estat s'ha de reduir al mínim possible, a controlar estrictament la quantitat de diners. Segons els economistes clàssics, l'economia s'ajusta automàticament. Si té lloc una pertorbació que incideix negativament sobre l'activitat, la producció disminuirà i l'ocupació es reduirà a curt termini, però les forces internes del mercat restabliran la prosperitat.

La política fiscal es refereix a les decisions del govern sobre el nivell de la despesa pública i els ingressos públics.

Els ingressos públics són els que obté l'estat mitjançant els tributs. Aquests són de tres tipus: impostos, les taxes (contraprestacions rebudes a canvi d'un servei, com taxes universitàries), i les contribucions especials (establertes quan té lloc una revaloració d'un actiu com a conseqüència d'una obra pública). Quantitativament, els més importants són els impostos.

Despesa pública:

• Despeses corrents (com despeses personals)
• Despeses d'inversió que integren la despesa pública. Aquestes es divideixen en dos grups: compres de béns i serveis i transferències de l'estat (pagaments pels quals els qui els reben no donen contraprestació cap bé o servei, com subsidis de vellesa, de desocupació).

Impostos: són una imposició del sector públic als individus, les unitats familiars i les empreses perquè paguin una certa quantitat de diners en relació amb determinats actes econòmics (quan es consumeix un bé, quan s'obtenen ingressos pel treball). El seu objectiu principal és cobrir despeses públiques, però també per la disminució de la producció de alguns béns com el tabac, ja que, com el preu augmenta, la demanda es reduirà. Per a modificar la distribució de la renda perquè els col·lectius amb nivells de renda més elevats paguin més quantitat d'impostos.