Introducció a la Ciència Política: Poder, Política i Estat

Unitat 1. Què és política?

Bloc 1. Societat, política i poder.

1. El concepte de política.

• "Política" com a part del nostre llenguatge habitual.
• Sentits diferents segons l'àmbit i el moment.
• Caràcter despectiu.
• Concepte de manipulació incòmoda, contradictòria.

2. La política com a gestió del conflicte social.

• La política com a pràctica col·lectiva.
• Finalitat: regular el conflicte entre grups.
• Existència de conflictes socials: regular o sufocar.
• Comunitat com a focus d'antagonismes.

La política com a garantia d'integració social.

• Origen dels conflictes: diferències socials i desigualtats.
• Política com a resposta col·lectiva al desacord.
• Resoldre mitjançant una decisió que obligarà tots els membres de la comunitat.
• La decisió vinculant necessita de regles i pautes. I àrbitre.
• Capacitat d'obligar.
• Regulació i gestió del conflicte, no solució.
• COHESIÓ SOCIAL.

3. L'arrel del conflicte social.

• Diferència convertida en desigualtat.
• Política com a gestió de les diferències socials.
• Com s'originen? No tothom té les mateixes oportunitats per a accedir als recursos bàsics.
• La diferència de situació s'expressa:
  • Habilitats i talents.
  • Rol familiar.
  • Posició en la divisió del treball.
  • Intervenció en les decisions.
  • Accés als recursos o rendes econòmiques.
  • Identitat ètnica, religiosa, ...
  • Situació en el territori.
• Les diferències de situació provoquen fractures (cleavages) entre grups.
• Importància de la consideració social de la situació. El valor o el desprestigi.
• Alguns "cleavages":
  • Divisió de classes socials.
  • Diferència de gèneres.
  • Distinció elit – massa.

4. Els límits variables de la política.

• Punt de partida: política com a mode de regular conflictes que pot fer ús de la coacció.
• Les situacions sotmeses a la política han canviat amb el pas dels anys:
  • Condicions laborals.
  • Alteració del paisatge.
  • Explotació de recursos naturals.
  • Estatus de la dona.
  • Infidelitat matrimonial.
  • Homosexualitat.
  • Ús públic de les llengües.

5. Etapes de la politització.

• Identificació d'una distribució desigual de valors i recursos.
• Presa de consciència pels implicats.
• Mobilització de suports.
• Trasllat del conflicte a l'escenari públic.
• Hi ha processos de politització a nivell "macro" i "micro".

6. Societats sense política?

• Comunitats de mida reduïda, vinculades per lligams de parentiu, en les que els béns necessaris per a subsistir són compartits.
• Comunitats igualitàries.

7. Algunes definicions clàssiques de política.

• La política com a control sobre les persones i recursos. Seria polític tot fenomen vinculat a formes de poder o domini sobre els altres (Maquiavel, Lasswell, Dahl), imposant-los conductes que no serien espontàniament adoptades.
• La política com a activitat desenvolupada a través d'un sistema d'institucions públiques. Seria política tota activitat dins de les institucions estables (bàsicament, l'estat) autoritzades per a exercir una coacció sobre la comunitat (Webber).
• La política com a activitat dirigida per valors d'ordre i equilibri social. Seria política tota activitat encaminada al foment del bé comú o de l'interès general, mitjançant la redistribució de valors (Aristòtil, Tomàs de Aquino, Locke, Parsons, Easton).
• La política com a activitat vinculada a la defensa de la comunitat contra una amenaça exterior. La preparació per a la guerra i l'organització militar (amb les seves exigències de jerarquies, disciplina, recursos fiscals i coacció) estaria en l'origen de l'activitat política (Spencer, Gumplowicz). Aquest punt de vista ha influït també en una concepció de la política interna, que és entesa com a una lluita permanent "nosaltres - ells", basada en la distinció "amic - enemic" (Schmitt).

8. Les tres dimensions de la política.

Unitat 2. Què és poder polític?

Bloc 1. Societat, política i poder.

1. Política i poder.

• La ciència política com a ciència que estudia el poder: naturalesa, distribució i manifestació.
• Per tant, com relacionem la nostra idea de política amb la de poder?
• Segons la perspectiva del poder:
  • Poder com a recurs: element impositiu.
  • Poder com a efecte d'una relació: acceptació, fruit d'una relació social.

2. Força, influència i autoritat.

2. Força, influència i autoritat.

• Poder, fusells i baionetes.
• Relaciona les següents oracions amb els conceptes de força, influència i autoritat.
  • "Amb les baionetes, tot és possible. Menys asseure's damunt." Charles de Telleyrand (1754 – 1830), eclesiàstic, polític i diplomàtic francès.
  • "El poder polític neix en el canó dels fusells." Mao Tse Tung (1893 – 1976), líder comunista xinès i fundador de la República Popular de la Xina.
• Stalin i Wojtyila.
• Quan els aliats occidentals van fer un advertiment a Stalin sobre la importància política del Vaticà es diu que el dirigent soviètic va replicar despectivament: "Quantes divisions té el Papa?" El que volia era donar a entendre que pel poder polític del papat li semblava insignificant. Quaranta anys més tard, l'elecció d'un Papa polonès el 1985 – el cardenal Karol Wojtyila, conegut com a Joan Pau II – va ser un dels factors determinants en la crisi del règim comunista de Polònia i, més endavant, de la desintegració de la URSS el 1989.
• Quina lliçó pot extreure's d'aquests episodis per a una més ajustada concepció del poder?

3. Com es manifesta el poder polític.

3. Com es manifesta el poder polític.

• Podem dir que s'exerceix poder polític quan s'aconsegueix presentar com a situacions socialment acceptables determinades relacions de desigualtat.
• Els actors amb capacitat per a fer-ho, argumenten que aquestes situacions són efecte inevitable de la naturalesa, la providència divina, la tradició o el progrés.
• Gràcies al poder que confereix el control de les idees dominants (una hegemonia ideològica) no només s'aconsegueix la no - decisió sobre un problema: s'aconsegueix també que la situació aparegui com a un no - problema.

4. La legitimitat del poder.

• Qui exerceix poder aspira a no haver de recórrer a la coacció.
• Per tant, justificar la seva intervenció
• La legitimitat és la acceptació dels límits que el poder imposa.
• Recurs al món dels símbols o valors.
• 2 cares del poder polític:
  • Coacció - amenaça.
  • Legitimitat.
• "El Príncep ha de dotar-se de la força del lleó i de l'astúcia de la guineu", Maquiavel.
• Les decisions seran legítimes si s'ajusten als valors i creences que dominen una societat.
• Tipologia de la legitimitat del poder (Weber):
  • Tradició.
  • Racionalitat.
  • Carisma.
  • Rendiment.

5. Legitimitat, legalitat i constitució.

• Institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.
• En un sistema liberal, legitimitat = constitució.
• Més, els valors i creences socials.
• El poder polític serà acceptable i estable quan la legitimitat = legalitat.

1. Els elements del sistema electoral.

Contingut

• Elements del sistema electoral: les circumscripcions, les fórmules electorals, la forma de vot, el prorrateig i el llindar.
• Quines conseqüències produeix el sistema electoral sobre la proporcionalitat i la fragmentació del sistema de partits.
• Configuracions específiques. Quins sistemes electorals existeixen.

1.1. La circumscripció electoral.

• O districte electoral.
• És el col·lectiu d'electors sobre el qual es fa l'operació d'assignar els escons en joc a les eleccions entre les diverses candidatures que s'hi presenten.
• Normalment té una base territorial.

Cal tenir en compte la magnitud: nombre d'escons que s'hi escullen.

• Uninominals.
• Plurinominals.
• Úniques.

• Cal tenir en compte la seva delimitació: exemple de Elbridge Gerry ("gerrymandering")

1.2. Fórmula electoral.

• És el procediment de càlcul que s'utilitza per a transformar el nombre de vots que han obtingut les candidatures en el nombre d'escons parlamentaris que els pertoca.
• Fórmula de la majoria simple.
  • Els escons s'adjudiquen a la candidatura que obté més vots a la circumscripció.
• Fórmula de majoria absoluta.
  • Els escons s'adjudiquen a la candidatura que hagi obtingut més de la meitat dels vots.
  • Si cap candidatura aconsegueix la majoria absoluta, es pot fer una segona volta o un vot preferencial.

1.3. La forma de vot.

• Vot personalitzat: el votant marca el nom d'un candidat entre tots els que se li ofereixen en una papereta.
• Vot de llista: el votant ha d'escollir-ne una d'entre diferents candidatures que han confeccionat prèviament els partits polítics.
  • Llistes tancades.
  • Llistes obertes o amb "expressió de preferències".
• Vot preferencial: papereta amb tots els candidats al càrrec i l'elector ha d'escalonar-los segons el seu ordre de preferències.

1.4. El prorrateig.

• És l'operació d'assignar un nombre d'escons a cada circumscripció.
• El Demogràfic: nombre d'escons en funció del nombre d'habitants. Avantatge: el valor dels vots serà el mateix per a tots els electors. Però, cal tenir en compte els desequilibris territorials del país.
• El Territorial: assigna un nombre d'escons a cada circumscripció pel fet de constituir circumscripció.
• El combinat: fusió dels dos anteriors.

1.5. Llindar legal.

• És el percentatge mínim de vots que s'exigeix a les candidatures per poder prendre part en l'adjudicació d'escons.
• El propòsit és impedir l'accés al parlament a una multitud de petits grups amb un suport electoral limitat.

1.2. Conseqüències polítiques del sistema electoral.

• La proporcionalitat. Conclusions:
• Les fórmules majoritàries penalitzen els partits més petits, de manera que el nombre de partits presents al parlament serà menor.
• Les fórmules majoritàries estan associades a sistemes de partits poc fragmentats (bipartidistes).
• Les fórmules distributives o proporcionals solen anar associades a sistemes de partits més fragmentats (multipartidistes).

1.3. Els sistemes electorals del món.

LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT

FORMES de GOVERN

La distribució territorial del poder:

Raons per les que distribuir el poder entre diversos nivells territorials:

1. La distribució territorial del poder pot ser una manera de limitar el poder.
2. La distribució territorial del poder genera unitats polítiques més petites i pròximes al ciutadà.
3. La distribució territorial del poder és un mecanisme de legitimació dels estats plurinacionals.