Introducció a la dinàmica de grups: conceptes, finalitats i classificació

INTRODUCCIÓ A LA DINÀMICA DE GRUPS: Kurt Lewis

Introdueix concepte per analitzar les característiques dls grups i la dinàmica pròpia que en ells desenvolupa. L’ objecte d’ estudi de la dinàmica de grups és l’ actitud i el comportament dels membres del grup. Lewis l’ inicia per a impulsar una igualtat racial.

DEFINICIÓ

És una ciència experimental que busca conèixer el funcionament i possibilitats dels diferents grups, per millorar les relacions personals dels seus membres i millorar la seva capacitat per aconseguir els objectius que el grup proposa.

Finalitat de la dinàmica de grups

• Millorar les relacions entre els seus membres.
• Millorar el coneixement i desenvolupament d’ un mateix.
• Millorar la capacitat per aconseguir els objectius que es proposa un grup.
• És una eina que s’ utilitza en àmbits molt diversos, avarca un ventall gran de possibilitats.

EL GRUP

Definició de grup

Conjunt de persones, unides per a una finalitat comú, relacionades entre si, com un rol més o menys específic. Perquè es pertany a un grup?

• Per satisfer o complir unes necessitats personals ( curses, reunions...).
• Per semblança d’ actitud (col·leccionistes, cultura).
• Per gustos (viatges, música...).
• Per raça / ètnia.

Sistemes o línies d’ estudi dels grups

1. Psicoanalític (FREUD):

• El comportament del grup es basa en el comportament de l’ individu sol, com a únic.
• El comportament de l’ individu com a únic s’ utilitzarà per a estudiar el comportament del grup.
• Si la persona és violenta, el grup ho serà.

Teoria dinàmica dels grups (K.LEWIN):

• El comportament del grup es basa en la interacció dels seus components.
• El comportament individual és el resultat de la seva relació amb el grup.
• Si els components es relaciones amb violència, el grup serà violent.

Característiques del grup

• Interacció recíproca: els membres han de tenir relacions regulars, que desenvolupen els seus comportaments amb una duració suficient com per què es formi una estructura interna amb els seus papers, posicions, relacions, intenses; sobretot les afectives, com parlar.
• Existència d’ objectius: objectius a assolir.
• Existència de valors: el que es important, ajudar-se...
• Existència d’ activitats compartides: activitats comunes.
• Estabilitat: equilibri de normes i gent.
• Estructura i organització.
• Duració relativa.
• Consciència de grup: és subjectiu de cada individu. S’ han d’ identificar com a membres.
• Reconeixement com a grup: és extern al grup. Ser reconeguts com a grup per la societat.
• Solidaritat i unió: característica que inclina a la persona a sentir-se unit a la resta i cooperar amb ells. Ajudar.

Classificació dels grups

1. Segons la seva estructura.
2. Tipus d’ estructures: formal i informal.

Formal: Sorgeix a través de la planificació racional. S’ autoregula a través de les normes formals. Busca objectius establerts de manera formal. Exemple: un grup de classe de l’ escola.

Informal: Sorgeix a través d’ un procés espontani d’ interacció de companys. S’ autoregula a través d’ acords personals, no formals o pràctiques habituals. Busca satisfacció de les necessitats personals. Exemple: dins la classe s’ ajunten per alumnes per preferències d’ afinitat (cine, música, futbol...).