Introducció a la Filosofia: De l'Actitud al Logos

• Mite: Consisteix a atribuir l'origen de tot als déus.
• Logos (raó): Tot passa per la naturalesa; tot té una raó.

Factors que afavoreixen aquest canvi

• Aparició de les ciutats i augment del comerç.
• Coneixement d'altres cultures i aparició dels comerciants com a nova classe social.
• Crítica als mites i a l'aristocràcia.
• Aparició de la democràcia.
• La religió no és dogmàtica (no s'accepta res que no hagi estat comprovat).
• La idea de necessitat (els fets no depenen dels déus) i el naturalisme com a nova idea.
• El món és vist com un cosmos.

Característiques del mite i del logos

• Mites: Els fenòmens s'expliquen mitjançant la mitologia i la voluntat divina és la causa de tot.
• Logos: Tot passa per necessitat i per naturalesa; l'univers està sotmès a lleis naturals.

• Opinió: És subjectiva i no n'estem segurs (no es pot demostrar).
• Creença: També és subjectiva. Pot ser dubitativa (no n'estem segurs) o assertiva (ens interessa i n'estem segurs malgrat no tenir proves).
• Coneixement: És una opinió o creença que es pot demostrar.
• Saber ordinari: Prové del teu entorn i no es qüestiona.

Tales: Ciutadà de Milet considerat científic, afirmava que els déus no actuaven sobre la naturalesa.

Sòcrates: Filòsof grec d'Atenes (469-399 a.C.). El més important per a ell era l'ésser humà i fer-lo reflexionar a través del diàleg. La seva arma més forta era la paraula, ja que considerava la comunicació essencial. Per a ell, tot tenia una explicació racional.

Idees principals de Sòcrates

• Intel·lectualisme moral: Cal conèixer la idea del bé per poder actuar bé.
• Intel·lectualisme ètic: Coneixent la justícia podem ser justos.
• La raó produeix la felicitat.

Va ser condemnat a mort per corrompre els joves i per no creure en els mateixos déus que l'Estat.

Conversa socràtica: Tècnica que utilitza el diàleg per fer reflexionar. És la manera de fer filosofia i consta de dos moments:

1. Ironia: Burla fina i simulada cap a la gent que considerava certes coses no demostrades.
2. Maièutica: (Del grec "llevadora") Consisteix a ajudar la gent a fer néixer les seves pròpies idees utilitzant el diàleg.

Això es coneix com la cura de l'ànima: raonar, pensar i dialogar.

El mite de la caverna

Aquesta al·legoria va ser inventada per Plató i descriu:

• Presoners encadenats que veuen ombres (la seva única realitat).
• L'alliberació (que es viu amb por).
• El retorn a la cova.

Significa que la gent està tancada en la seva realitat i no vol veure-hi més enllà. Les cadenes representen la ignorància. En l'actualitat, podem trobar exemples en els polítics, la religió, les cultures i tradicions, o la televisió.