Introducció a la Filosofia: Conceptes i Mètodes

Definició i Origen de la Filosofia

La filosofia és el primer intent racional d'explicar allò que envolta l'ésser humà. Els éssers humans sempre hem tingut la necessitat de conèixer i d'explicar les coses.

• Mites: Primeres històries màgiques inventades per donar resposta a preguntes que la necessiten.

La filosofia neix a Milet al segle VI a.C. i hi ha quatre motius pels quals l'intent d'explicar les coses sorgeix en aquest lloc i moment:

• El temps lliure: Era una societat tan avançada que es podien passar el dia sense treballar. Si no tens preocupacions, tens el cap més lliure per pensar.
• El contacte entre cultures: Grècia estava al centre del comerç i les diverses cultures tenien diferents arguments. En veure això, es posaven en dubte les pròpies històries. Això s'anomena relativització de les creences.
• Absència d'una casta sacerdotal forta: No tenien cap representant religiós que els digués que el seu argument era incorrecte o pecat.
• Absència d'un llibre sagrat que contingui la veritat: Aquesta absència va permetre la llibertat de pensament. Llavors, no es podien justificar preguntant-te si sabies més que Déu.

Branques i Camps de la Filosofia

Hi ha dues branques principals:

• Racionalitat teòrica: Tot allò allunyat de la realitat de l'ésser humà. Inclou la metafísica, l'epistemologia i la lògica.
• Racionalitat pràctica: Temes lligats a la vida de l'ésser humà, com l'ètica i l'estètica.

Diferents branques de la filosofia:

• Metafísica: Estudia tot allò al que l'ésser humà no pot donar resposta.
• Epistemologia: Branca de la filosofia que estudia el coneixement. Es pregunta: Puc conèixer alguna cosa? Què puc conèixer?
• Lògica: Branca de la filosofia que estudia la forma correcta de raonar. No dirà si un raonament és vertader o fals, sinó si és vàlid.
• Ètica: Descobreix quina és la bona vida i com hem de viure per viure bé. Alguns argumenten que l'ètica no és útil perquè no es pot posar en pràctica.
• Estètica: Branca de la filosofia que s'ocupa de l'art i de la bellesa.

Mètode Deductiu i Inductiu

Deductiu: Consisteix a passar d'unes idees generals a unes idees més concretes relacionades amb les generals, que anomenem conclusió.

Exemple:

Tots els homes són mortals
El professor és un home
Per tant, el professor és mortal

Inductiu: Consisteix a passar d'unes idees concretes a una general. Si sempre hem vist que passa una cosa concreta, pensarem que sempre serà així. Inconvenient: ens proporciona probabilitat mentre que la deducció ens proporciona certesa. Com més casos hi hagi, més probable serà, però només amb un sol cas en què no es compleixi, la teoria es veurà falsejada. A partir de premisses vertaderes pots arribar a una conclusió falsa.

Passos de la inducció:

• Observació i posterior classificació de fets concrets.
• Generalització de lleis mitjançant la inducció.
• Formulació de prediccions que confirmin que la teoria s'ajusta a la realitat.

Mètode Hipoteticodeductiu

Mètode propi de les ciències naturals que barreja la deducció i la inducció. Passos:

• Observació: D'un problema, per a detectar-lo.
• Formulació d'hipòtesi: Explicació provisional del problema que deduïm a partir de coneixements previs.
• Deducció de conseqüències: Estudiar què passa quan es modifica una variable.
• Experimentació: Posar en pràctica la deducció per veure si és correcte o no.
• Refutar la hipòtesi: Desmentir la hipòtesi i buscar-ne una altra.
• Confirmar la hipòtesi: Si és vertadera, es convertirà en llei.
• Obtenció de resultats.

Eines del Coneixement

Les facultats cognitives (com la percepció, la memòria, la imaginació i la intel·ligència) són els instruments dels quals disposem per a conèixer la realitat que ens envolta.

• La percepció: Procés que fa el cervell d'analitzar les dades de l'entorn i interpretar-les. La percepció ens permet construir representacions de la realitat a partir de les dades proporcionades pels sentits. Organitza i interpreta les dades sensorials, formant una imatge unitària i coherent que representa una suposada realitat.
• La memòria: Capacitat per retenir allò que es percep i recordar-ho en un futur. Aquesta capacitat permet l'aprenentatge. Amb el pas del temps, la nostra experiència es pot anar diluint i d'aquesta manera impossibilitar el record. Llavors és quan es produeix la incapacitat per a recuperar informació emmagatzemada a la memòria.
• La imaginació: Capacitat per reproduir fidelment allò que he percebut. És molt semblant a la memòria, però allò que la diferencia és la capacitat per modificar les imatges i crear-ne de noves amb major llibertat i espontaneïtat. La imaginació té dos tipus de funcions:
  • Reproductora: Procura representar la realitat.
  • Creadora o fantàstica: Crea, inventa o anticipa noves imatges, creant un món diferent al real.
• La intel·ligència: Capacitat de relacionar idees entre si. Capacitat de pensar, entendre, assimilar, elaborar informació i utilitzar-la per a resoldre problemes. La paraula “intel·ligència” vol dir saber triar i aquesta capacitat ha de servir-nos per, quan hem de fer front a un determinat problema, saber triar la millor opció quan tenim diverses possibilitats.

Tots els diferents elements estan relacionats entre si i treballen junts per a realitzar el procés de coneixement.

Discussió Filosòfica: Sentits o Raó?

Racionalisme: Creu que els sentits ens poden confondre. Diu que la raó és la base del coneixement i que els sentits són subjectius i depenen de la perspectiva. Defensa l'existència d'unes idees innates, un coneixement que no depèn de l'experiència ni ens les hem inventat. Sempre seran idees que permetran als racionalistes deduir la resta d'idees. Per a un racionalista, la realitat està ordenada de forma racional i és matemàtica, i si està ordenada és perquè Déu l'ha ordenat. Per a un racionalista el coneixement és il·limitat i creu que si la vida fos infinita ho podríem arribar a conèixer tot. Problema: Manca de base per al que coneixem. No ens diu d'on prové el material a partir del qual coneixem. Segueix el mètode deductiu.

Empirisme: Corrent epistemològica que creu que tot el coneixement prové de l'experiència. No naixem amb idees innates i la nostra vida és una pissarra en blanc que es va omplint a partir de l'experiència. Per als empiristes hi ha experiència externa (sentits) i experiència interna (coses més abstractes com la gana). L'empirisme posa límits al coneixement i diu que no ho podem conèixer tot. Per tant, coses com Déu o l'ànima no les podríem conèixer mai perquè no provenen de l'experiència. L'empirisme portat a l'extrem es convertirà en escepticisme. Segueix el mètode inductiu. Problema: Si no tens res al cap, com pots ordenar la realitat? Com passem de percepcions a idees? Com treballem amb el material?

Tant l'empirisme com el racionalisme creuen que coneixem la raó. La diferència és que els racionalistes creuen que ja tenim tot el necessari per conèixer-ho tot i l'empirisme diu que ens ha d'arribar de fora.