Introducció a la Filosofia Grega: Presocràtics i Plató

1. Què és el pas del mite al logos?

L'home es feia preguntes a les quals buscava respostes, primer amb els mites, però després amb l'ús de la raó, el logos.

2. On i quan neix la filosofia?

A la polis jònica de Milet (Grècia), al segle VI aC.

3. Què és l'arjé?

És el principi de la natura, de la realitat, allò que els primers filòsofs buscaven. L'arjé.

4. Què és el caos?

El contrari del cosmos. És el desordre inicial que hi havia abans, on tot existia però barrejat i indiferenciat. El caos.

5. Qui eren els presocràtics?

Els filòsofs anteriors a Sòcrates. Els més destacats de Milet foren:

• Tales de Milet
• Anaximandre
• Anaxímenes

6. Quines són les teories orficopitagòriques?

Les doctrines orficopitagòriques es basen en l'afirmació del dualisme cos-ànima. L'ànima és immortal i resideix en el cos mortal. El cos (soma) és una presó (sema) per a l'ànima.

7. Monistes i pluralistes: Què vol dir?

Monistes

Creuen que només hi ha un únic principi (arjé) que constitueix tot l'Univers.

Pluralistes

Creuen que no hi ha un únic arjé; aquest està constituït per múltiples realitats que comparteixen una mateixa naturalesa.

8. Explica: “Panta rei”

És el principi fonamental de la filosofia d'Heràclit: Panta rei. Tot flueix, el continu esdevenir de les coses. Tot ha existit des de sempre, però va canviant constantment.

9. Qui eren els sofistes?

Els sofistes eren un conjunt d'intel·lectuals, gairebé tots estrangers, que posseïen una cultura de caràcter enciclopèdic i que arribaren a Atenes atrets per la seva esplendor cultural.

10. Protàgores: “L'home és la mesura de totes les coses”

Segons Protàgores, “L'home és la mesura de totes les coses”. El valor de les coses depèn dels homes que les valoren; no hi ha valors universalment vàlids. Mai podem arribar a una veritat universal (relativisme).

11. La inducció maièutica

És el mètode que utilitza Sòcrates, la inducció maièutica, basat en el diàleg entre el mestre i el deixeble amb la intenció d'arribar a la veritat.

12. Per a què servia la ironia socràtica?

La ironia socràtica servia com a part del mètode maièutic per fer que l'interlocutor reconegués la seva ignorància i estigués disposat a buscar la veritat universal.

Plató

13. Els dos mons de Plató

Plató distingeix dos àmbits de la realitat:

• Món sensible (o món de les coses)
• Món intel·ligible (o món de les Idees)

14. Característiques del Món de les Idees

Les Idees són:

• Úniques
• Universals
• Eternes
• Immutables

Hi tenim accés a través de la raó.

15. Característiques del Món Sensible

El món sensible és:

• Una còpia imperfecta del Món de les Idees
• Material
• Múltiple (coses individuals)
• Canviant i perible

Hi tenim accés a través dels sentits.

16. El Demiürg

El Demiürg és el principi ordenador de la matèria preexistent, inspirant-se en les Idees. No és un creador des del no-res.

17. Què és la realitat per a Plató?

Per a Plató, la realitat està composta per dos mons: el món sensible (accessible pels sentits) i el món intel·ligible (accessible per la raó, el món de les Idees).

18. Què ens vol explicar el mite de la caverna?

El mite de la caverna il·lustra la concepció platònica de la realitat (els dos mons) i del coneixement (el pas de la ignorància al saber).

19. Què és el bé per a Plató?

El Bé és la Idea suprema en la jerarquia del Món de les Idees, la causa de l'existència i la intel·ligibilitat de totes les altres Idees.

20. Relació entre teoria de les idees i coneixement platònic

La teoria de les Idees i la teoria del coneixement de Plató estan íntimament lligades: el coneixement veritable consisteix a copsar les Idees mitjançant la raó, mentre que l'opinió es basa en l'experiència sensible de les coses del món material.

21. Què és l'ànima per a Plató?

L'ànima, per a Plató, és de naturalesa afí a la de les Idees: és immaterial, immortal i preexistent al cos.

22. Aspectes de l'ànima segons Plató

Plató distingeix tres parts o aspectes de l'ànima:

• Racional: La seu de la raó, immortal.
• Irascible: Font dels sentiments nobles (valor, coratge), mortal.
• Concupiscible: Font de les passions i desitjos corporals, mortal.

23. Què és la reminiscència?

La reminiscència (anamnesi) és la teoria platònica segons la qual conèixer és recordar: Conèixer = Recordar.

L'ànima prové del Món de les Idees, però quan cau al món sensible i s'uneix a un cos, oblida les Idees que va contemplar. En observar les coses sensibles (còpies de les Idees), es pot despertar el record latent d'aquestes Idees.