Introducció a la Geografia: Branques, Eines i Mapes
Clasificado en Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,81 KB
La Geografia: Ciència, Objecte i Branques
La geografia és la ciència que estudia com les relacions socials transformen el territori i, per tant, el món on vivim. Explica les interrelacions entre l’ésser humà i el medi físic.
Branques Principals de la Geografia
- Geografia Física: Estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges terrestres.
- Geografia Humana: Analitza les relacions entre els éssers humans i la natura, incloent-hi aspectes socials i culturals.
- Geografia Regional: Aplica els principis de la geografia física i humana a l'estudi d'un territori concret.
Objecte d'Estudi de la Geografia
L'objecte d'estudi principal és el paisatge, entès com la construcció social de l'espai geogràfic i la relació dinàmica entre l'ésser humà i el medi ambient.
Coordenades i Projeccions Geogràfiques
Coordenades Geogràfiques
- Latitud: Línies paral·leles que mesuren l'angle que forma un punt amb l'equador.
- Longitud: Angle que forma el meridià sobre el qual es troba un lloc amb el meridià de Greenwich.
Projeccions Cartogràfiques
Mètodes que permeten traslladar la superfície esfèrica terrestre a un pla o a una altra superfície desenvolupable. Les més comunes són:
- Projecció Cilíndrica: Sobre un cilindre.
- Projecció Cònica: Sobre un con.
- Projecció Polar: En discos, utilitzada per a les regions polars.
Algunes projeccions destacades inclouen:
- Mercator: Preserva la forma, però distorsiona la superfície.
- Peters: Preserva la superfície, però distorsiona la forma.
- Equidistant: Preserva la distància real en certes direccions.
Eines de la Cartografia Moderna
Teledetecció
Percepció remota mitjançant l’ús de satèl·lits artificials per obtenir informació de la superfície terrestre.
Sistemes de Posicionament Global (GPS)
Sistemes de satèl·lits en òrbites estacionàries sobre la Terra que emeten senyals de manera coordinada. El GPS n’és el més utilitzat per a la localització precisa.
Cartografia Informatitzada
L'aplicació de la informàtica a la cartografia ha permès incorporar i gestionar dades en mapes digitals de manera eficient.
Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)
Aplicació informàtica consistent en una base de dades que es pot relacionar amb un mapa digital, facilitant l'anàlisi espacial.
Topografia i Representació del Relleu
Topografia
Ciència que estudia el conjunt de principis i procediments que tenen per objectiu la representació gràfica de la superfície terrestre, incloent-hi les seves formes, detalls i relleu.
Representació del Relleu
- Isopletes (Corbes de Nivell): Línies que uneixen punts de la mateixa altura sobre el nivell del mar.
- Cromàtics: Cada interval d'altura es representa amb un color diferent (per exemple, verd per a zones baixes, marró per a muntanyes).
A partir de les corbes de nivell d’un mapa es poden realitzar els perfils topogràfics o talls topogràfics, que mostren la variació d'altura al llarg d'una línia.
Escales i Tipus de Mapes
Escales dels Mapes
- Escala gran: Quan el denominador és petit, permetent un gran nivell de detall (ex: 1:25, 1:100, 1:5.000, 1:10.000).
- Escala petita: Quan el denominador és gran, representant àrees extenses amb menys detall (ex: 1:100.000, 1:200.000, 1:1.000.000).
Tipus de Mapes
- Mapes Bàsics: Basats en fotografies aèries o imatges de satèl·lit, serveixen de base per a altres mapes.
- Mapes Temàtics: Sobre un mapa bàsic es representa un fenomen geogràfic concret. Inclouen:
- Mapes de coropletes: Assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície utilitzant colors.
- Mapes d'isopletes o isolínies: Utilitzen línies corbes que uneixen punts d’igual valor (ex: isobares, isotermes).
- Mapes de fluxos: S’utilitzen per manifestar la direcció i intensitat d’un moviment o flux.
- Mapes de figures: Utilitzen símbols (esferes, quadrats) la grandària dels quals és proporcional al valor representat.
- Mapes de diagrames: Superposen diagrames estadístics en una unitat de superfície.
- Mapes anamòrfics: Canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fenomen representat.