Introducció a la Societat de la Informació i la Comunicació

Societat de la Informació i la Comunicació

Informació

Informació: Capacitat d'emmagatzemar i transmetre senyals.

Societat de la Informació

Societat de la Informació: Emergeix amb la implantació de les tecnologies de la informació i comunicació: TIC.

Societat en la qual la informació passa a convertir-se en el factor decisiu de l'organització econòmica, com a conseqüència de la nova tecnologia digital i que genera canvis profunds en tots els àmbits de la vida (culturals, polítics i socials), sobretot determinats per la transformació de les condicions espacials i temporals en les interaccions entre els membres d'aquestes societats.

Comunicació

Comunicació: La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.

Elements de la Comunicació

• Font: El contingut que s'enviarà.
• Emissor/Receptor:
• Codi: És el conjunt de regles pròpies de cada sistema de signes i símbols d'un llenguatge que l'emissor utilitzarà per a transmetre el seu missatge.
• Missatge: És el contingut de la informació. El missatge és la informació degudament codificada.
• Canal: És per on es transmet la informació-comunicació.
• Referent: Realitat que és percebuda gràcies al missatge.
• Situació: És el temps i el lloc en què es realitza l'acte comunicatiu.
• Interferència/soroll: Qualsevol pertorbació que pateix el senyal en el procés comunicatiu.
• Retroalimentació: És la condició necessària per a la interactivitat del procés comunicatiu, sempre que es rebi una resposta (sigui desitjada o no).

Arrels de la Comunicació: Món de la Vida, "Lebenswelt"

* El "món de la vida" es refereix al saber de fons dels grups socials sobre el que es sustenta la normalitat d'una "situació de parla": és el món compartit del llenguatge, la cultura, les creences

que ens caracteritzen als éssers humans en tant que humans, és tot el que conforma la "humanitat".

* Sostrat i horitzó, context dels processos d'enteniment, en el qual l'acció comunicativa s'arrela, i dins del qual es desenvolupa.

* Rerefons d'experiències i vivències, "patrimoni de significat", "saber prerreflexiu orientador", a partir del qual es pot dotar de sentit a tot allò que s'enuncia.

* Comporta relacions de reciprocitat, que en forma de drets i deures s'han anat formalitzant al fil de la història entre ciutadans, grups socials, institucions socials, religioses i educatives, cultures particulars i comunitats lingüístiques.

* Sense un «món de la vida» compartit no pot haver-hi acció comunicativa satisfactòria.