Introducció a la Sociolingüística: Ús, Contacte i Conflicte

Grup social i fet comunicatiu

La vida en grup és la base de la supervivència de la majoria de les espècies en el medi. Sense la presència d’altres individus no hi ha socialització, condició necessària per aprendre la manera de subsistir i per desenvolupar-se amb èxit en el conjunt de l’ecosistema. Els éssers vius s’agrupen de forma natural creant comunitats, associacions d’individus que cooperen per garantir la subsistència del grup.

La comunitat lingüística

La relació del grup amb el medi genera unes formes d’organització social (repartiment de les tasques).

No és estrany que es trobin diferències entre comunitats: maneres de vestir, de menjar, de saludar, de comportar-se en públic, d’expressar sentiments..., de viure i concebre el món, en definitiva. Cada grup, com a resultat d’un procés dinàmic d’evolució, ha bastit un entrellat propi de relacions que s’expressa en una llengua determinada. Es tracta de la diversitat cultural i lingüística.

L’ús lingüístic

És el conjunt de manifestacions (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat. El grup fa que existeixi l’ús –sense grup no hi ha ús– i les característiques del grup expliquen els diferents usos lingüístics.

Les societats humanes

• a) S'ubiquen en un espai geogràfic: la major o menor extensió del territori. D'aquí s'originen les varietats geogràfiques.

• b) Evolucionen al llarg del temps: les societats canvien, evolucionen al llarg del temps. D’aquí s’originen les varietats històriques.

• c) Es distribueixen en grups socials: les societats es distribueixen en grups atenent al rol social (professions) i en classes socials atenent a l'estatus socioeconòmic. D’aquí en resulten les varietats socials.

• d) S’organitzen en xarxes socials: un àmbit d’ús és una situació d’interacció humana. D'aquí en resulten les varietats funcionals o registres lingüístics.

• e) Segueixen unes normes socials: totes les societats es regeixen per normes socials que regulen el comportament dels individus. D'aquí en resulten les normes d’ús lingüístic, segons el context (situació formal: estàndard; situació informal: registre col·loquial).

• f) Es transformen per causes polítiques, econòmiques, culturals...: les comunitats tendeixen a l’estabilitat, però fenòmens i esdeveniments de naturalesa política, econòmica i social les transformen.

La sociolingüística

Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi. La sociolingüística se separa de la lingüística quant a finalitat, matèria d’estudi i perspectives de treball.

• Nom: Lingüística / Sociolingüística

• Finalitat: Explicació del funcionament del sistema lingüístic / Explicació del funcionament de les relacions entre la llengua i la societat

• Objecte d'estudi: Estructura de la llengua / L'ús i les varietats de la llengua

• Anàlisi: Nivells lingüístics (fonètica, morfosintaxi, lèxic...) / Fenòmens de contacte

• Unitats de treball: Unitats lingüístiques (fonemes, morfemes, sintagmes, oracions...) / Usuaris i grups

El contacte lingüístic

El contacte entre pobles ha estat un fet al llarg de la història perquè comunitats diferents s’han vist obligades a establir contacte com a resultat de situacions de veïnatge, intercanvis comercials, desplaçament de població, d’invasions de caràcter religiós i/o polític.

Aproximació als fenòmens de contacte

L’objecte de la sociolingüística, els fenòmens de contacte, ha donat lloc a la formulació d’un conjunt de conceptes que permeten explicar les relacions que es produeixen entre varietats en un mateix territori.

El bilingüisme

• a) Individual:

  • Actiu: s’entenen i es parlen dues llengües.
  • Passiu: s’entenen les dues llengües. Només se'n parla una.
  • Simètric: es coneixen igualment les dues llengües.
  • Asimètric: es coneixen de forma desigual totes dues.
  • Instrumental: s’utilitzen ambdues amb intenció utilitària.
  • Integrador: s’utilitzen ambdues amb intenció d’integrar-se en una comunitat.

• b) Territorial: el territori de l’estat es divideix en zones lingüístiques, cada una de les quals opera en una sola llengua (Bèlgica).

• c) Social:

  • Limitat: afecta minories.
  • Massiu: afecta la massa de la població.
  • Oficial: les dues llengües tenen reconeixement jurídic.
  • No oficial: la situació de bilingüisme no és reconeguda jurídicament, tan sols una llengua té reconeixement jurídic.
  • Neutre: s’usen ambdues llengües (poc habitual).
  • Diglòssic: cada llengua exerceix funcions diferents.

La Diglòssia

Dona compte de l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.

• Definició de Ferguson: terme que fa referència a situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents.

• Definició de Fishman: va estendre el terme i va plantejar la distribució jeràrquica de funcions entre dues llengües diferents: Llengua A, d’ús formal, i Llengua B, d’ús informal.

Actualment, el terme diglòssia s’utilitza amb el significat de Fishman.

El conflicte lingüístic

Tensió que es produeix entre dues llengües a l'interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants. El conflicte es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística, una de les quals s’ha imposat i ha deixat les llengües de les altres comunitats en situació relegada.

• Substitució lingüística: procés que consisteix en l’abandó de la llengua pròpia i l’assimilació de la llengua de la comunitat lingüística dominant. Aquest procés passa per tres fases:

  1. Monolingüisme en L1: la comunitat utilitza la llengua pròpia.
  2. Bilingüisme en L1 i L2: per motius extralingüístics, la comunitat es fa bilingüe.
  3. Monolingüisme en L2: la comunitat abandona la llengua pròpia L1 quan transmet la L2 als fills. El procés de substitució lingüística s'ha acomplert.

• Normalització lingüística: Procés que consisteix en la recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge. La base per iniciar qualsevol procés de normalització és la creació d’un estat de consciència social amb relació a la situació precària de la llengua i la voluntat política d’intervenció.

Dinàmiques de contacte

Els intercanvis comercials

• Substitució lingüística
• Assimilació de la població dominant
• Creació de llengües mixtes

Les conquestes militars

• Substitució lingüística
• Assimilació de la població dominant
• Creació de llengües mixtes

Desplaçament de població

• Substitució de la llengua dels migrants
• Substitució de la llengua dels autòctons