Inversió i Finançament Empresarial: Guia Completa per a Negocis

Concepte d'Inversió

El concepte d'inversió fa referència a l'acte mitjançant el qual una empresa, per dur a terme les seves activitats, necessita un conjunt d'elements o factors de producció. Per a la creació de nous productes, cal adquirir béns d'actiu no corrent (màquines, edificis, elements de transport...) i d'actiu corrent (matèria primera, energia...). L'empresa aconsegueix els recursos necessaris per a aquestes adquisicions del mercat de capitals. Les famílies, les empreses i l'Estat actuen com a oferents de capital. Gràcies a l'estalvi dels diferents agents econòmics, les empreses poden obtenir els recursos que necessiten per realitzar les seves inversions. La inversió és l'acte mitjançant el qual es produeix el canvi d'una satisfacció immediata i certa, a la qual es renuncia per l'esperança d'adquirir un benefici, del qual el bé adquirit n'és el suport.

Característiques d'una Inversió

Qualsevol projecte d'inversió implica la immobilització d'uns recursos durant un període més llarg o més curt de temps i l'esperança d'obtenir uns ingressos superiors a la immobilització dels diners. Les característiques principals són les següents:

• Desemborsament inicial: La quantitat de diners que es destina al projecte.
• Durada temporal de la inversió: El període durant el qual els recursos estan immobilitzats.
• Fluxos nets de caixa: Els ingressos i pagaments que genera la inversió al llarg del temps.
• Valor residual: El valor que pot tenir la inversió al final de la seva vida útil.

Classificació de les Inversions

Es pot fer una classificació de les inversions atenent diferents criteris:

• Segons el suport d'inversió:
  • Inversions físiques: Adquisició de béns materials.
  • Inversions immaterials: Adquisició de drets, patents, marques, etc.
  • Inversions financeres: Adquisició de títols, accions, obligacions, etc.
• Segons el període de temps que dura la inversió en l'empresa:
  • Inversions a llarg termini: Durada superior a un exercici econòmic.
  • Inversions a curt termini: Durada inferior a un exercici econòmic.
• Segons la finalitat de la inversió dins l'empresa:
  • Inversions estratègiques: Orientades a canviar l'estructura o la direcció de l'empresa.
  • Inversions expansives: Destinades a augmentar la capacitat productiva o de mercat.
  • Inversions de reposició o renovació: Per substituir actius obsolets o desgastats.
• Segons la relació de la inversió amb altres inversions:
  • Inversió substitutiva: Una inversió que reemplaça una altra.
  • Inversió independent: Una inversió que no afecta ni és afectada per altres.
  • Inversió complementària: Una inversió que millora o fa possible una altra.

Mètodes de Valoració d'Inversions

La direcció financera és l'encarregada de valorar i seleccionar la inversió que més convingui. Tots els criteris de valoració i selecció d'inversions es basen en l'objectiu d'aconseguir la màxima rendibilitat dels diners invertits. Es distingeixen dos raonaments principals:

• El raonament estàtic: Es basa en el fet que el valor dels diners és constant al llarg del temps. Es treballa com si els diners que es cobren en diferents moments tinguessin el mateix valor.
• El raonament dinàmic: En canvi, té en compte el diferent valor dels diners segons el moment en què es produeix el flux de caixa.

Mètodes de Selecció Estàtics

Aquests mètodes no tenen en compte el factor temps; per tant, els fluxos de caixa tenen el mateix valor encara que es produeixin en diferents moments. Això suposa una aproximació, ja que el diner té un valor diferent en el temps com a conseqüència de:

• El tipus d'interès: Que fa que una quantitat de diners es pugui capitalitzar a una determinada taxa d'interès i aconseguir una quantitat més alta de diners.
• La inflació: És a dir, la pujada generalitzada dels preus, que fa que el poder adquisitiu d'una quantitat de diners actual sigui més gran que la mateixa quantitat en un moment futur.

Mètodes de Selecció Dinàmics

Aquests mètodes tenen en compte el moment concret en què es produeix l'entrada o la sortida de les quantitats monetàries. Representen un plantejament molt més realista que els mètodes anteriors, ja que dues quantitats monetàries que s'obtenen en un temps diferent tenen un valor diferent. Això es deu al fet que els diners es poden capitalitzar a un tipus d'interès real determinat i, a més, el poder adquisitiu dels diners varia en diferents períodes a causa de la inflació. Els mètodes més comuns són:

• Criteri del Valor Actual Net (VAN) o Valor Capital (VC): Mesura la rendibilitat d'una inversió actualitzant els fluxos de caixa futurs.
• Criteri del Tipus de Rendibilitat Interna (TIR) o Taxa Interna de Retorn: Calcula la taxa de descompte que iguala el VAN a zero.
• Criteri del Termini de Recuperació amb Descompte (TRD): Determina el temps necessari per recuperar la inversió inicial, tenint en compte el valor temporal dels diners.

El Finançament Empresarial

Quan una persona vol comprar alguna cosa, necessita diners. Aquests diners els pot aconseguir de l'estalvi, pot demanar un préstec, pot posar-se d'acord amb el venedor del bé que li pagarà al cap d'uns quants dies, etc. Aquesta persona, per tant, té diferents maneres d'aconseguir els diners que necessita o, el que és el mateix, té diferents maneres de finançar la seva compra. Per dur a terme l'activitat productiva, l'empresa també necessita recursos líquids o mitjans de pagament que li permetin fer les inversions; això és el que s'anomena font de finançament.

Fonts de Finançament de l'Empresa

S'entén per font de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició de l'empresa per fer front a les seves necessitats econòmiques. Les diferents fonts de finançament que té l'empresa són el patrimoni net i el passiu del balanç de situació. Els recursos financers de l'empresa es poden classificar segons tres criteris diferents:

• Classificació segons el termini de devolució de la font financera:
  • Fonts de finançament a curt termini: Devolució en menys d'un any.
  • Fonts de finançament a llarg termini: Devolució en més d'un any.
• Classificació segons tinguin una procedència interna o externa a l'empresa:
  • Finançament intern: Generat per la pròpia empresa (autofinançament).
  • Finançament extern: Procedent de tercers (bancs, inversors, etc.).
• Classificació segons si els mitjans de finançament pertanyen als propietaris de l'empresa o bé pertanyen a persones alienes a l'empresa:
  • Mitjans de finançament propis: Capital, reserves, etc.
  • Mitjans de finançament aliens: Préstecs, crèdits, etc.

Recursos Propis o Finançament Intern

Els recursos propis de l'empresa estan formats pel capital, les reserves, els fons d'amortització i les provisions:

• El capital: Està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat, i a més per les ampliacions successives de capital que es puguin produir.
• Les reserves: Provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa i formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s'obtenen a partir del resultat al qual s'arriba com a conseqüència de l'acompliment de la seva activitat.
• Les amortitzacions: Estan formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.
• Les provisions: Són també una part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o bé futures despeses.

Recursos Aliens a Llarg Termini

Les empreses necessiten normalment més recursos que els que proporciona el finançament propi, per això han de recórrer al finançament aliè. Els recursos aliens a llarg termini són aquells dels quals l'empresa disposa durant un període de temps superior a la durada d'un exercici econòmic. Hi trobem:

• Préstecs a llarg termini: Obtinguts d'entitats financeres amb un termini de devolució superior a un any.
• Emprèstits: Emissions de títols de deute (obligacions, bons) que l'empresa ven a inversors.
• Lísing o arrendament financer: Contracte d'arrendament amb opció de compra al final del període.
• Rènting: Contracte d'arrendament a llarg termini sense opció de compra, que inclou serveis addicionals.

Recursos Aliens a Curt Termini

L'empresa també disposa de crèdits a curt termini que li permeten finançar bona part del seu cicle d'explotació. Les fonts financeres a curt termini més utilitzades per les empreses són:

• Préstecs a curt termini: Obtinguts d'entitats financeres amb un termini de devolució inferior a un any.
• Crèdits bancaris a curt termini: Línies de crèdit o pòlisses de crèdit que permeten disposar de fons fins a un límit.
• El crèdit comercial: Ajornament del pagament a proveïdors per la compra de béns o serveis.
• El descompte d'efectes: Anticipació del cobrament de lletres de canvi o pagarés.
• El facturatge (factoring): Cessió dels drets de cobrament de factures a una entitat financera.
• Fonts espontànies de finançament: Deutes amb la Seguretat Social, Hisenda, salaris pendents de pagament, etc.

Els Cicles de l'Empresa

L'activitat empresarial comença amb l'aportació per part d'un o més socis d'una quantitat de diners amb la qual es fan inversions. L'empresa adquireix, d'una banda, elements d'actiu no corrent i, de l'altra, elements d'actiu corrent. Amb això i la contractació de mà d'obra, l'empresa comença la seva activitat. Gràcies a les funcions de producció i de màrqueting que duu a terme, aconsegueix fabricar i vendre un producte. Quan l'empresa cobra l'import de les vendes, recupera els diners invertits. Aquest procés es repeteix de manera continuada durant tota la vida de l'empresa.

El Cicle Llarg

El cicle llarg comença amb la captació de recursos monetaris i la seva immobilització en béns d'actiu no corrent. Tots aquests béns es van desgastant, a mesura que passa el temps, per l'ús, l'obsolescència, etc. L'amortització anual s'incorpora al cost del producte, cosa que permet recuperar la inversió cada any. Quan estan totalment amortitzats, el fons d'amortització s'utilitza per renovar-los i, d'aquesta manera, es dona lloc a un altre cicle.

El Cicle Curt o d'Explotació

El cicle curt, també anomenat cicle d'explotació, comença amb la immobilització de recursos en l'adquisició de matèries primeres i altres aprovisionaments, continua amb la producció, la comercialització i la venda del producte, i s'acaba amb el cobrament de les factures a clients i la recuperació dels diners invertits en la compra de béns d'actiu corrent. La durada mitjana del cicle d'explotació rep el nom de període mitjà de maduració.

Període Mitjà de Maduració

És el temps que generalment triga l'empresa a recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu; per tant, el nombre de dies en què normalment l'actiu corrent fa una volta completa.

Subperíodes del Període Mitjà de Maduració

Si es considera una empresa de tipus industrial, se'n pot descompondre el període mitjà de maduració en cinc subperíodes:

• Període mitjà d'aprovisionament: Temps que les matèries primeres romanen al magatzem.
• Període mitjà de fabricació: Temps que triga el procés de producció.
• Període mitjà de venda: Temps que els productes acabats romanen al magatzem abans de ser venuts.
• Període mitjà de cobrament: Temps que triga l'empresa a cobrar les vendes a crèdit.
• Període mitjà de pagament: Temps que triga l'empresa a pagar als seus proveïdors.

El Fons de Maniobra

El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l'empresa necessita per finançar-se durant el període de maduració financer. Per això, com més curt sigui el període de maduració, menor serà el fons de maniobra necessari.