Inversió Productiva i Esperit Empresarial durant la Revolució Industrial

La Inversió Productiva i l'Esperit d'Empresa

El desenvolupament industrial va produir enormes beneficis, i al Regne Unit va tenir lloc un notable procés d'acumulació de capital. La burgesia britànica tenia un fort esperit d'empresa.

El Banc d'Anglaterra va complir un paper important: prestava diners i ajudava les companyies comercials autoritzades per la corona britànica. També es van crear bancs privats. En els primers moments de la revolució industrial predominaven les empreses familiars. Alguns sectors necessitaven grans inversions, per la qual cosa diverses persones van unir els seus capitals i van sorgir les societats anònimes.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

La revolució industrial va permetre el pas d'una economia limitada i mercantilista a una economia liberal basada en tres principis:

• La propietat privada, lliure i sense limitacions.
• La lliure empresa, la lliure contractació de la mà d'obra i la lliure regulació del sistema productiu sense interferències de l'estat.
• Un mercat lliure regulat només pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda (lliurecanvisme).

Bases Teòriques del Liberalisme Econòmic

El teòric principal del liberalisme clàssic va ser l'escocès Adam Smith. La seva obra central va ser L'Assaig sobre la naturalesa i causa de la riquesa de les nacions (1776), on va formular idees innovadores.

Per a Adam Smith, el que movia les persones a actuar en economia era l'interès individual. Aquesta doctrina recolzava la iniciativa privada enfront de l'estat, que havia de reduir el seu paper i deixar que la «mà invisible» del mercat dirigís lliurement l'economia. Va defensar que la riquesa procedia del treball humà, no de l'acumulació de metalls preciosos o terres.

Va ser el primer a estudiar l'augment de la productivitat com a resultat de la divisió tècnica del treball. Enfront de la visió optimista, va sorgir un liberalisme més pessimista, que veia punts dèbils en el nou sistema capitalista.