Investigació i Desenvolupament: Clau per a la Globalització Econòmica

I+D: Investigació i Desenvolupament / R+D: Recerca i Desenvolupament

La inversió espanyola en R+D és baixa en comparació amb altres països que també pertanyen al món desenvolupat. És un problema estructural que s’arrossega des de fa molts anys i que continua encara avui dia.

I+D: Creació de valor afegit (valor que va adquirint un producte al llarg del seu procés de producció).

La caiguda del mur de Berlín (1989) va precipitar l’esfondrament de l’antiga URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) i del bloc comunista. A nivell mundial, només hi ha una sola potència: els EUA.

Les despeses militars van augmentar als EUA, superant la suma de la resta dels països. La despesa militar a nivell mundial va iniciar una lleugera davallada a partir del 2008; actualment, però, països com la Xina, Rússia i Japó augmenten els seus pressupostos per a defensa.

A nivell global, el negoci mundial de l’armament va créixer malgrat la crisi.

El sistema capitalista dominant ha creat molta riquesa i, alhora, enormes desigualtats (que posen en perill la conservació del medi ambient del planeta). Aquests problemes provoquen protestes i reaccions, així com el declivi relatiu de l’ordre mundial establert pels Estats Units (després de la caiguda del comunisme).

La solució als problemes de l’actual sistema mundial exigeix negociacions i acords. Cada vegada és més necessari la creació o reforma d’entitats supranacionals que regulin l’economia mundial, intentant corregir desequilibris i injustícies. L’ONU va ser creada després de la II Guerra Mundial per garantir l’ordre i la pau al món.

Globalització: L’economia del coneixement és la forma que adopta l’actual desenvolupament del sistema capitalista mundial. El capitalisme, al llarg de la història, ha anat evolucionant.

El desenvolupament econòmic o capitalista és el resultat del funcionament d’una llei: la maximització dels beneficis, que dóna lloc al creixement econòmic. El creixement té lloc en el mercat, l’espai on conflueixen l’oferta i la demanda, i adopta una forma cíclica.

Capitalisme: sistema econòmic resultant de la maximització de beneficis sota la llei de mercat. Amb la consolidació del capitalisme industrial, aquest sistema ha mostrat una clara tendència a l’expansió. No és fins a 1870, amb la consolidació comercial del lliurecanvisme, que podem començar a identificar-lo amb una tendència a la mundialització. Aquesta tendència ha coexistit amb la consolidació de l’estat-nació i amb la posterior aparició de la primera organització empresarial mundial: la empresa multinacional (que opera en dos o més països). Ha adoptat diverses formes, passant d’una economia local a una economia nacional. La superació del mercat nacional com a conseqüència del creixement econòmic obre les portes al procés de mundialització.

Mundialització i globalització NO són el mateix. La mundialització és un dels resultats de l’evolució del sistema capitalista, ja que la seva lògica maximitzadora de beneficis es vincula clarament a l’ampliació de mercats. La globalització s’inscriu en el marc general de la mundialització econòmica: un fenomen relativament recent que es basa en les capacitats de producció, distribució, canvi i consum a escala mundial i en temps real, la qual cosa implica una notable mobilització de mercaderies i factors productius (capitals, tecnologies, treball).

El procés de transformació cap a l’economia del coneixement es diu que l’activitat econòmica incorpora bàsicament quatre tipus de coneixement:

1. 1. El saber què (know-what) 2. El saber per què (know-why) 3. El saber com (know-how) 4. El saber qui (know-who)