La irrupció de l’islam a l’escenari internacional i l’era del neoliberalisme: Tatcher i Reagan

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,63 KB

La irrupció de l’islam a l’escenari internacional

S’inicia la 2a Guerra Freda amb l’invasió d’Afganistan el 1979. Esdevé el Vietnam soviètic, i trenca la distensió. Durà fins a la dissolució del bloc comunista el 1991. L’islamisme fa irrupció a l’ escena internacional tant per la guerra d’Afaganistàn com per la revolució d’Iran.

Però el gran tema és a Iran. Iran és l’antiga Pèrsia, i hi havia un règim, una monarquia absoluta que tenia un emperador, un Xà: Muhammad Reza Pahlevi (que va arribar al poder a través d’un cop d’estat fet pel seu pare). Va ser un aliat estratègic d’EEUU, perquè era una zona defensiva estratègica i era productor de petroli.

El Xà no era popular, ja que acumulava tots els diners i els invertia en recursos d’armament d’última tecnologia. Existeix una policia anomenada Savac. A finals dels anys 70, el règim comença a trontollar per:

  • La dictadura i la repressió.
  • La pobresa de la població.

La població pobra marxa del camp i es dirigeix a la capital: Teheran. La capital es converteix en una aglomeració immensa amb uns suburbis molt pobres. Allà s’incuba la gran protesta contra el règim.

Per primer cop, la protesta no s’orienta cap al socialisme, sinó cap a l’islam. La religió és el gran catalitzador de la revolta. Els que volen derrotar al Xá, ja no els guia el comunisme, ara els guia la religió. Els que volen acabar amb el règim volen crear una República Islàmica. El 1979 és un producte nou, ningú té cap idea de què és.

Qui lidera la revolució és Ruholá Jomeini, però estava vivint a París. Va mobilitzar a les masses amb cintes de cassette. Fins que finalment, el Xá marxa el gener del 1979 cap a EEUU. Quan marxa el Xá, a Iran es proclama una República Islàmica.

Comença un conflicte molt important amb els EEUU, perquè el que vol la nova República és que torni el Xá per poder jutjar-lo. El conflicte serà molt llarg i impactant. Com EEUU no retorna el Xá, el novembre el 1979 es produeix un fet inèdit: el govern d’Iran permet assaltar l’ambaixada dels EEUU de Teheran i tot el personal de l’ambaixada és detingut com a hostatge. Iran desafia als EEUU. Fins el gener del 1881 estaran retinguts els hostatges. EEUU va fer una operació de rescat, però dos helicòpters van xocar entre ells, fracàs absolut.

Irak i Iran faran una llarga guerra (1980-1988), els quals són petrolers. Això porta a una nova Crisi del Petroli.

L’era del neoliberalisme: Tatcher i Reagan

Després de la Ciris d’Iran, Jimmy Carter (ex-president dels EEUU), del partit demòcrata, perd les eleccions davant de Ronald Reagan (1981-1989) amb un programa molt combatiu contra la URSS (la qual ha envaït Afganistan).

Com a política exterior, i per lluitar contra la URSS, inicia la Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), conegut també com a “Guerra de les Galàxies”. Afirma que si EEUU desenvolupa uns escuts espacials (al espai) serà invulnerable a qualsevol atac de la URSS. El destinatari d’aquesta teoria és la URSS, s’ha de veure si es creu la idea. Si se la creu, la URSS tindrà un problema: ha de mantenir una inversió en la cursa d’armament espacial, la qual és molt cara. La URSS es va creure la “Guerra de les Galàxies”.

La política interior va introduir unes idees econòmiques noves: el neoliberalisme econòmic. Al arribar als anys 70 s’havien produït diferents factors:

  • El creixement econòmic estava disminuint.

L’Estat del Benestar havia creat classes mitjes. Les classes mitjes-altes i les altes deien que havien de pagar massa impostos. Ho deien perquè la gent que estava acomodada anava a mútues privades. Per tant no volien pagar per l’Estat del Benestar, ja que no l’utilitzaven.

Es popularitzen les Tesis Neoliberals. Milton Friedman és el creador. S’apliquen a la dictadura xilena. Pinochet (dictador de Xile) les aplica i li funcionen. Per tant EEUU i Gran Bretanya les implanta. Les Tesis consisteixen en que:

  • L’estat s’ha de reduir, perquè l’estat és car. Per reduir l’estat…
  • …caldran menys impostos…
  • …augmentaran els ingressos de la gent…
  • …augmentarà la inversió i el consum, s’activarà l’economia.

No ha d’haver prestacions d’atur o subsidis, perquè la manera més pràctica de que et motivi buscar traball és retallar el subsidi. D’aquesta manera la gent buscarà feina amb més ganes.

L’economia es regula per si mateixa.

Entradas relacionadas: