Isabel II (1833-1868): Transformacions Econòmiques i Socials a Espanya

Isabel II (1833-1868) - Transformacions Econòmiques i Socials

1.1 Canvis Demogràfics

El creixement de la població va ser gràcies a la desaparició d'epidèmies, la millora de la dieta i l'expansió del conreu de blat de moro i patata. També va influir l'alta natalitat i la disminució de la mortalitat, amb l'augment de l'esperança de vida. El procés d'urbanització va implicar el desenvolupament de la població urbana i el creixement de les ciutats (limitat). Pel que fa a les migracions, hi va haver migracions interiors (del camp a la ciutat o de l'interior a la costa) i migracions exteriors (ultramarines). Finalment, es va produir un augment del sector terciari i secundari, amb una evolució diferent entre Espanya i Catalunya, mentre que el sector primari a Espanya representava un 70%.

1.2 La Pervivència d'una Economia Agrària

L'estructura de la propietat es caracteritzava per la poca tecnificació. Existien minifundis (poc productius, per a autoconsum) i latifundis, on els grans propietaris prioritzaven les rendes per sobre de la innovació.

La Reforma Agrària Liberal Espanyola

Objectius: Acabar amb la gran quantitat de terra amortitzada, consolidar la propietat privada i incrementar la producció agrícola.

Realitzacions: Desamortització eclesiàstica i civil, desvinculació de les primogenitures, abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals, i abolició de la Mesta.

Conseqüències:

• Sobre la propietat: Els conreadors directes no van obtenir la propietat de la terra, que va quedar en mans d'antics propietaris i de la nova burgesia. Va persistir el latifundisme (producció escassa), generant misèria i emigració.
• Sobre l'agricultura: Augment de la producció agrícola (més superfície conreada sense millora tècnica), amb els cereals com a principal producte, però amb preus alts (necessitat de proteccionisme). Dinamisme de la vinya, les oliveres i els cítrics (destinació: exportació).

A Catalunya

Els diferents tipus de contractes van fer possible l'accés de gran part de la pagesia a la terra. No eren propietaris, però la podien treballar. El conreu era diversificat i més dinàmic. L'augment de la demanda de cereals a les ciutats va implicar la necessitat de terres per cultivar i va potenciar les terres de Lleida i el Delta de l'Ebre (arròs).

La Contribució de l'Agricultura al Procés d'Industrialització

1. Augment de la producció per unitat de superfície (més rendiment).
2. Augment de la producció per persona i unitat de temps (més producció).
3. Més producció, baixada de preus, més consum d'aliments per la població.
4. Més ingrés net per als propietaris, més nivell de renda, baix pes dels aliments en el consum (més demanda de béns manufacturats).
5. Menys demanda de treball agrari i cost, menys salaris i beneficis (més emigració a la ciutat i oferta de capital).

1.3 La Indústria Tèxtil Catalana. Primera Fase d'Industrialització a Catalunya (1830-1860)

Fàbriques d'Indianes

Substitució de la llana pel cotó (fàcil mecanització). Mecanització. Introducció de la màquina de vapor (1830). Mecanització de la filatura i posteriorment del teixit.

La Revolució Industrial: La Indústria Tèxtil Catalana

Capacitat empresarial i comercial. Petites i mitjanes empreses. Capital provinent del comerç colonial i beneficis agrícoles (es va optar per invertir en indústria en comptes de tecnificar el camp). Dificultats: Necessitat de carbó i hulla (importació) i feblesa del mercat espanyol (proteccionisme).

Vapors

Predomini a l’inici de la industrialització. Ús d'energia del carbó. Ubicats a barris industrials de ciutats costaneres, al voltant d’estacions de ferrocarril. Un vapor incloïa: edifici fabril, carbonera, màquina de vapor, magatzems. La relació empresari-treballador era estrictament laboral, sovint amb conflictivitat social.

Colònies

A partir de 1860. Ús d'energia hidràulica. Ubicats lluny dels nuclis urbans. Els treballadors vivien a les colònies. Una colònia incloïa: edificis vinculats a la fàbrica, església, escola, habitatges, botigues, centres recreatius. La relació empresari-treballador era paternalista, amb poca conflictivitat social.