Isabel de Villena i Vita Christi: Pionera de la Literatura Catalana

Isabel de Villena: Biografia i llegat literari

Isabel de Villena va néixer, segurament a València, el 1430. Era filla bastarda d'Enric de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Des de petita, va viure a la cort de Maria de Castella, educant-se en els ambients oberts i avantguardistes que envoltaven Alfons el Magnànim.

Orígens i vida al convent

El 1445 va professar al convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. Isabel de Villena és considerada la primera escriptora amb nom conegut de la nostra llengua. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

Vita Christi: L'obra mestra d'Isabel de Villena

L'única obra que s'ha conservat d'ella és Vita Christi, publicada a València el 1497 per l'abadessa que la va substituir. Vita Christi és una vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent.

Originalitat i perspectiva femenina

La seva originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seva prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seves mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seva assumpció al cel.

L'estil literari: Simplicitat i fastuositat

El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzillíssim. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seva obra.

Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora gaudeix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de:

• Les teles i les joies.
• Els menjars.
• L'escenografia.

La feminitat com a eix central

La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada pàgina. Els punts clau són:

• Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones.
• Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení:
  • La predilecció per l'ús dels diminutius.
  • La magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants.
  • La vehemència amb què s'expressa el dolor.
  • El gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones.
• La coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.

Resposta a la misogínia medieval: Contra L'Espill

El seu llibre constitueix una resposta directa a la misogínia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Roig, l'autor del llibre més misògin de la nostra literatura (*L'Espill*), mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (n'era el metge).

Sor Isabel devia conèixer l'obra i la tradició que pretenia continuar, i va voler fer del seu Vita Christi una rèplica a L'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:

• Si els misògins afirmen que la dona és voluble, Sor Isabel fa volubles els homes i fermes les dones.
• Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora la considera santa, i confegirà una tirallonga de dones honestes.
• L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.
• Fins i tot el mateix Jesucrist condemna explícitament la misogínia i els misògins.