Isaiah Berlin: Llibertat Positiva i Negativa en la Filosofia Política

Isaiah Berlin i la Distinció de les Dues Llibertats

Aquest concepte fonamental el va plantejar Isaiah Berlin. El seu interès central fou la història de les idees i el seu impacte sobre la política i la societat contemporànies. Berlin defensava el liberalisme i va renunciar a tota mena de dogmatismes.

Llibertat Negativa: L'Àmbit Sense Obstacles

La llibertat negativa és l’àmbit en el qual un ésser humà pot actuar sense ser obstaculitzat per altres.

Característiques Clau de la Llibertat Negativa

• Respon a la pregunta: “Pots fer allò que vols?” o “En quin àmbit mano jo?”
• Té límits en la vida en societat, ja que la llibertat d’uns depèn de la contenció dels altres.
• Es considera que una persona és lliure si se li respecten els drets que s’oposen a l’acció de l’Estat: integritat física, llibertat de circulació, de pensament, de propietat, etc.
• Calen les mínimes intervencions de tercers en la vida i els drets dels individus. L’Estat ha d’intervenir el mínim possible, només en aquells casos en què les accions de X afectin la llibertat negativa de Y.

Llibertat Positiva: Autorealització i Autonomia

La llibertat positiva es vincula amb l'autorealització personal.

Aspectes Fonamentals de la Llibertat Positiva

• Respon a la pregunta: “Pots escollir allò que vols?” o “Qui és el que mana?”
• Berlin la defineix:

  "El sentido positivo de la palabra libertad se deriva del deseo por parte del individuo de ser su propio dueño. Quiero que mi vida y mis decisiones dependan de mí mismo, y no de fuerzas exteriores."

• Parteix de la creença que les accions d’un individu sempre afectaran les accions o llibertats dels altres individus en societat. Es basa en crear les condicions per a l'autorealització.
• L’Estat llavors ha d’actuar per garantir que aquestes afectacions a la llibertat degudes a les llibertats d’altres ciutadans no afectin en gran mesura la llibertat individual.

Relació entre Llibertat Positiva i Negativa

Aquestes dues formes de llibertat no existeixen necessàriament en contradicció, sinó que es complementen.

• És possible que un individu no trobi interferències per realitzar el que vulgui (pel que fa a la llibertat negativa), però sigui incapaç de triar l'objecte del seu voler (quant a la llibertat positiva). Igualment, un individu mancat de llibertat negativa pot conservar el seu lliure albir.
• En els dos casos existeix una manca de coacció. S'exigeix la llibertat de no ser obstaculitzat (llibertat negativa) per tal de realitzar el que s'ha triat (llibertat positiva).
• L'existència de llibertat negativa és compatible amb tragèdies. Per exemple, la llibertat dels llops comporta la mort de les ovelles.