L'Islam: Orígens, Expansió i Llegat a Al-Andalus

Enviado por albert y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,53 KB

Introducció a l'Islam i Mahoma

L'islam és una cultura que perdura fins als nostres dies i que es basa en una religió monoteista. El profeta de l'islam va ser Mahoma, que al segle VII va rebre el missatge diví del propi Al·là. Mahoma havia nascut a Aràbia i, quan va morir, la seva religió es va estendre cap a altres continents. En concret, a la península Ibèrica, els àrabs van arribar el 711 d.C. i van vèncer els visigots a la batalla de Guadalete. Van ser expulsats l'any 1492 pels Reis Catòlics. El territori de la península Ibèrica va ser ocupat per l'islam, de religió musulmana. Durant vuit segles, a la península, van existir majoritàriament els costums i l'art de l'islam. La Kaaba és una pedra negra que es troba a la Meca i és sagrada perquè va ser on Mahoma va poder escoltar Al·là. Durant els segles següents, els musulmans es van comportar positivament i gaudien de molts avantatges socials i econòmics; per aquest motiu, altres ciutadans es van convertir a l'islam.

La Vida de Mahoma i l'Hègira

Mahoma era fill de comerciants i va ser criat pel seu oncle perquè es va quedar orfe de ben petit. Quan vivia amb el seu oncle, l'acompanyava en les seves activitats comercials i, d'aquesta manera, Mahoma va entrar en contacte amb les religions jueva i cristiana. També es va formar amb l'ajut d'un rabí jueu i un sacerdot cristià. Cap a l'any 610 d.C., es va produir el miracle: va veure l'arcàngel Gabriel i es va posar a predicar la fe a prop de la ciutat de la Meca. Quan Mahoma va començar a predicar, va ser rebutjat pels comerciants i altres caps de tribus d'Aràbia. Va ser perseguit i va fugir de la Meca l'any 622, i va marxar cap a Medina. La fugida de la Meca a Medina va rebre el nom d'Hègira, i quan va marxar de la Meca, va néixer per als musulmans el calendari musulmà.

Mahoma va explicar als habitants de la Meca el que Al·là li havia transmès i també que calia que abandonessin la seva antiga creença. El seu missatge no va ser ben acceptat i va marxar a refugiar-se a una altra ciutat que es deia Medina, on es va amagar. Aquesta fugida es va anomenar Hègira i va passar l'any 622 d.C., sent el primer any del calendari musulmà. Mahoma es va convertir en un gran profeta i els habitants de Medina el van creure i el van ajudar a atacar la Meca l'any 630 d.C., on van destruir tots els ídols que tenien. Quan va morir Mahoma el 632 d.C., ja havia convertit tot el territori d'Aràbia i els havia convertit en musulmans.

La Religió Islàmica

L'Alcorà i les Figures Religioses

L'Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i conté tot allò que Al·là li va dir a Mahoma. L'islamisme és una religió monoteista i Déu (Al·là) és tan gran que no pot ser representat en cap imatge. Dins de la religió islàmica hi ha dos personatges importants: els directors de les oracions, que són els imams que a la mesquita dirigeixen les pregàries dels creients; i després hi ha els ulemes, que són els doctors o savis de l'Església.

Corrents de l'Islam: Xiïtes i Sunnites

La religió islàmica té dos corrents: la xiïta. Els xiïtes defensen la violència i la lluita de l'islam, i els sunnites, que són el grup majoritari, defensen que la religió evolucioni amb el temps. Per als islàmics, no hi ha una frontera entre la vida religiosa i la vida de cada dia, i per la qual cosa han de seguir obligatòriament el que diu l'Alcorà.

Principis i Normes de la Religió Islàmica

  • El poder pertany a Déu; els dirigents són caps polítics i religiosos.
  • La propietat privada també té un caràcter religiós i, en principi, Déu és el primer propietari. Els musulmans estan obligats a la almoina i també estan obligats a deixar prestat sense interès.
  • La justícia l'aplica el cadí.
  • L'organització familiar es fa segons els textos sagrats, segons l'Alcorà.

L'Expansió de l'Islam

Les Dinasties Califals i l'Expansió Territorial

A partir del 750 d.C., els abbàssides (de la ciutat de Bagdad, a l'Iraq) van ser derrotats pels omeies i van fundar una nova dinastia califal. Es van estendre per l'Extrem Orient i també al nord d'Àfrica i la part de la península. Malgrat tot, van perdre a poc a poc la seva força i alguns territoris es van independitzar, com per exemple Al-Andalus. Al segle XIII, els mongols es van convertir a l'islam i la gran majoria d'ells es van endinsar cap a l'Imperi Bizantí i van arribar a conquerir-lo, formant l'Imperi Turc.

La Integració dels Pobles Conquerits

La conquesta d'altres territoris es feia en nom de la religió i es va anomenar Guerra Santa o també Gihad. Els cristians i els jueus, que creien en un sol Déu i també tenien un llibre sagrat, els consideraven minoria privilegiada, però havien de pagar un tribut al governador o a l'emir.

Al-Andalus: Vuit Segles d'Història

Al-Andalus és la part del territori conquerit de la península Ibèrica i que va durar des del 711 d.C. fins al 1492 d.C., per la qual cosa van estar gairebé 800 anys dins del territori hispànic.

La Conquesta d'Al-Andalus

Els musulmans van entrar per l'estret de Gibraltar i van començar la conquesta dels reis visigots. Els que van conquerir eren, en concret, musulmans procedents de les tribus berbers del nord d'Àfrica. Van guanyar la batalla de Guadalete al rei visigot Roderic i van avançar, dirigits per dos caps militars que es deien Tàriq i Mussa, aconseguint arribar a la capital, Toledo. Els únics que van oferir resistència van ser els asturians i cal destacar que la noblesa va pactar de seguida amb els musulmans.

L'Emirat Dependent de Damasc

Un cop controlat el territori, els musulmans van decidir anomenar-lo Al-Andalus, i es va convertir en un emirat que depenia del califat de Damasc i la capital va ser Còrdova.

L'Emirat Independent

Quan els califes de Damasc van ser substituïts pels abbàssides, aleshores l'últim omeia es va traslladar a Al-Andalus i va fundar un emirat independent. El primer emir va ser Abd-ar-Rahman I. En aquest moment, hi va haver un important creixement econòmic i cultural.

Economia i Societat a Al-Andalus

L'Economia Urbana i Agrícola

En el món àrab, el lloc més important era la ciutat, i allà es realitzaven els intercanvis de productes, el comerç i els mercats. La població es dedicava a l'agricultura i van introduir el regadiu. També van portar nous conreus com l'arròs, els cítrics i el cànem. Eren artesans i els seus mercats es deien socs. El comerç era molt actiu i comerciaven amb or, plata i esclaus.

L'Organització Social

  • Musulmans: entre els musulmans hi havia tres grups segons la religió islàmica.
  • No musulmans: eren la minoria.

Glossari de Termes Clau

Islam
És una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel.
Mahoma
Fou el fundador de l'islam. D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes, va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina.
Al·là
Nom de Déu en àrab, utilitzat pels musulmans.
Mesquita
Lloc de culte dels musulmans.
Al-Andalus
Nom del territori de la península Ibèrica sota domini musulmà.
Sunnita
Membre del corrent majoritari de l'islam, que segueix la Sunna (tradició del profeta Mahoma).
Xiïta
Membre del corrent minoritari de l'islam, que considera Alí, gendre de Mahoma, com el seu successor legítim.
Gihad
Terme àrab que significa 'esforç' o 'lluita', sovint interpretat com a 'guerra santa' en el context de la defensa de l'islam.
Califa
Successor del profeta Mahoma i líder suprem de la comunitat musulmana.
Emir
Títol d'un governant o príncep en el món islàmic, sovint amb autoritat militar i política.

Entradas relacionadas: