Veiem un text per venjança que és la introducció (la qual ja ens diu el final que no deixarà de fumar, ja ens dóna molta informació), d’una obra d’un doctor que està tractant a un pacient perquè deixi de fumar. Ell no acaba el tractament i de manera directa l’obliga a seguir-lo i en fer-ho ell li donarà una part dels beneficis al pacient. És absurd, intenta treure importància a problemes que tampoc són importants. ('per venjança...').
Humor; per treure importància, fa pensar que afecten més.
“que haurien” ens mostra que no ha funcionat perquè ha deixat el tractament.
- Fernando Pessoa (el banquer anarquista)
Neix 1888, mor 1935.
Ell mateix fa la poesia + tradicional amb el seu nom, i la + original amb heterònims.
Fa servir heterònims (no és el mateix que un pseudònim ja que també canvia d’estil).
Alberto Caeiro- individu de cultura molt bàsica, pastor sense gaire estudis, escriu poesia sobria sense efecte retòric però a la vegada molt clàssica. Individu amb poca cultura però amb molta sensibilitat.
Álvaro de Campos- enginyer, culte i modern fascinat per la tecnologia i avenços científics. Vida frívola i aventurera, versos molt irregulars amb molts elements antitradicionals.
Ricardo Reis- neoclàssic en l’extrem, gairebé modern, imita la forma dels poemes clàssics, és professor de llatí i mitifica la cultura romana.
La gràcia és que siguin tan diferents tots i que es creï correspondència entre ells amb les seves pròpies vides.
Obra El banquer anarquista: Trama fàcil, xerrada en un sopar d’una persona que no es diu qui és i el banquer anarquista. Aquest banquer defensa una forma paradoxal, que no només és anarquista sinó un bon anarquista, és contradictori. És tot com una conversa (semblant a la muntanya màgica).
Va justificant el discurs mentre s’autoconvence de que és anarquista, una realitat que només paraules perquè ser banquer i anarquista és difícil, el llenguatge fa que allò que és impossible sigui possible.
Llibre el Barón Rampante
- Anàlisi
Veiem normal ja que a tots els nens els agrada escalar arbres, el que diferencia dels altres nens és que va pujar però no va tornar a baixar.
Encara que en un primer moment la seva aventura semblava un caprici infantil, el fet de que Cosimo es vagi adaptant cada vegada més a la vida dels arbres ho veiem diferent.
El baró desenfrenat és narrat per Biaggio, el petit germà de Cosme. En el moment de l'acció, Biaggio té vuit anys, però recorda els fets com a adult per el llenguatge i com s’expressa, això li permet descriure la situació i els membres de la seva família d'una manera precisa, enginyosa i assotla.
catalán con un tamaño de 2,82 KB