Ius Commune: Evolució i Recepció a Europa

Evolució del Ius Commune a Europa

El Ius Commune es componia de:

• Dret canònic.
• Dret feudal.
• Interpretació: la part més important, que podia ser:
  • Judicial: aplicada pels jutges.
  • Doctrinal: aplicada pels juristes.

A les universitats, on s'ensenyava aquest dret, hi assistien prínceps, burgesos i nobles de diversos països durant 7-8 anys. Els pergamins de les classes diàries es convertien en llibres jurídics. Aquest dret va ser adoptat a través del Liber Iudiciorum en molts països i regions on la cultura llatina era ben acceptada, com el sud de França, Catalunya, la Corona de Portugal, Mallorca i València. A partir d'aquest moment, el dret europeu va evolucionar.

França va quedar dividida en dues parts:

• Nord: s'utilitzava el dret consuetudinari.
• Sud: s'utilitzava el Ius Commune.

Durant els primers segles (XII, XIII i XIV), el Ius Commune encara generava desconfiança al poble. És el moment on neixen les primeres monarquies medievals, on els reis legislen i s'estableix la supremacia de la llei. Al segle XV, els juristes, ordenats pels reis, comencen a fer compilacions de dret escrit. Al segle XVI, es continua l'obra recopiladora, però l'única llengua acceptada era el francès.

Un d'aquests juristes va ser Jean Bodin, molt important per la seva distinció entre llei (voluntat potestativa) i dret (regles maternes de la llei). Amb aquesta evolució del dret europeu, a França neix l'absolutisme.

A diferència de França, a Anglaterra el dret no era legislat; no es basava en la jurisprudència ni en la pràctica. Era un dret casual i basat en les fonts.

Estats a la Península Ibèrica

La monarquia visigoda va durar fins a la conquesta musulmana de la Península. A partir del segle X, el poder musulmà es va concentrar al sud, fragmentant-se en taifes fins a la Reconquesta per part de la població autòctona refugiada als Pirineus.

Les Corones de Portugal, Castella i Aragó van dur a terme una estratègia matrimonial per aconseguir més poder (concentrant-lo i centralitzant-lo) per part del monarca. Aquestes tres Corones tenen un comportament diferent vers el Ius Commune, ja que les que estan més a prop geogràficament l'assoleixen millor.

• Catalunya: Va tenir un bon assoliment, ja que ja estava ben desenvolupada econòmicament.
• País Basc i Navarra: No van tenir un fàcil assoliment perquè hi regnava fortament el dret consuetudinari.
• Castella: No es parla d'una recepció, sinó d'una penetració del Ius Commune a través de les "Set Partides", que eren les set parts característiques del Ius Commune.

Tant a Catalunya com a Castella, encara que el Ius Commune va ser acceptat, va generar tensions.