Ivan Illich i la Desescolarització: Anàlisi i Context

Ivan Illich i la Desescolarització

Ivan Illich (1926-2002) és l’autor d’aquest text. Va ser un filòsof i pedagog del segle XX. D'aquest segle ens centrarem principalment en els grans avenços i canvis econòmics i tecnològics. Quant a l'educació, destacar el moviment de la desescolarització en què Illich defensava l’educació fora de l’escola, és a dir, la desescolarització. També deia que les noves tecnologies eren necessàries i aprofitables per a l’educació. Les seves obres més importants són: La societat desescolaritzada i La convivencialidad.

Idees Clau d'Ivan Illich

Idees:

• El centre de l'aprenentatge és l'educand i no l'educador.
• El bàsic per aprendre per a un educand és: la informació i la capacitat crítica.
• Dos recursos: iguals i majors.
• Crítica al sistema educatiu.
• Nova proposta que Illich fa.

En definitiva, el que Illich ens vol fer entendre és que tota persona té dret a aprendre i a ser ensenyat, és a dir, igualtat social. En aquest text, Illich fa una crítica al sistema educatiu que tenien, a més de proposar una solució. Considera bàsic per a l'aprenentatge disposar tant de la informació com de la capacitat crítica. El sistema educatiu no facilita l'accés a la informació, i aquella que proporciona no està adaptada a l'educand. Els diferents recursos que trobem per accedir a aquesta informació són: els iguals, que són companys d'aprenentatge amb uns mateixos interessos; o els majors, que ens concediran una part de la seva experiència superior. Illich critica el sistema educatiu, ja que no reconeix aquests recursos educatius, ni facilita l'accés amb una finalitat educativa. Per això Illich fa una proposta, crear els quatre nous recursos educacionals que ajudaran a definir i aconseguir les pròpies metes: Serveis de Referència respecte d'Objectes Educatius (faciliten l'accés a l'educació formal); Lloses d'Habilitats (fan una llista d'habilitats), Servei de Recerca del Company (comunicacions per descriure l'activitat a la qual es volen dedicar-se), i Serveis de Referència respecte d'Educadors Independents (catàleg de direccions i descripcions).

Context Històric

Pel que fa al context històric, trobem que es caracteritza per una successió de conflictes bèl·lics i crisis (Guerra de Vietnam, Guerra Freda, de Corea, la Crisi dels Míssils...). A més, trobarem gran quantitat d'avenços tecnològics, en la medicina i en la ciència. En l'àmbit social, dir que acabà l'esclavitud als països desenvolupats, trobarem pobresa, desocupació i desigualtats. Destacaran artistes com Andy Warhol i Hannah Arendt.

Corrent Pedagògic: El Moviment Desescolaritzador

Quant al corrent pedagògic, trobem que el moviment desescolaritzador, que es definia per l'optimisme desenvolupat i el primer impacte innovador, gràcies a les noves tecnologies que substituiran la institució escolar. És necessari destacar a Reimer dins del corrent desescolaritzador; ell pensa que l'escola destrueix l'essència de les persones. El pensament desescolaritzador considera que és una necessitat la humanització convivencial de l'educació, fent així a l'estudiant, protagonista de la seva formació, a més es potenciaran valors com: la llibertat, l'autonomia, el respecte i la confiança. Més tard sorgiran solucions globals que plantegen diferents fonts, ja siguin per informar o per aprendre. Trobarem dos models: per part de Freire, la Ciutat Educativa, i per part de Husen l'Escola d'aprenentatge. Per altra part trobarem a Holt que va posar en pràctica el moviment desescolaritzador, iniciant la “Educació a casa”, tot i que és alegal.