J. V. Foix — Sonet sobre tradició i modernitat

Sonet de J. V. Foix: tradició i modernitat

Context biogràfic

Aquest poema a comentar fou escrit per J. V. Foix, un dels grans poetes de la història de la literatura catalana. Va néixer a Sarrià el 1893 i va morir un dia després del seu 94è aniversari, el 1987. Foix prové d'una família de pastissers, però cal destacar que va començar la carrera de Dret, tot i que no la va arribar a acabar. J. V. Foix es va definir a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia.

Avantguardes i evolució

Va ser testimoni de la tradició de l'avantguarda, contribuint a la represa cultural amb la col·laboració en les revistes més destacades de la immediata postguerra. Per això situem Foix en el moviment de l’avantguardisme literari a Catalunya (s. XX). Després d'haver publicat Gertrudis (1927) i KRTU (1932), llibres escrits sota la influència del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, evoluciona cap a una posició que s'allunya de l'avantguarda sense abandonar la modernitat.

El sonet i el seu tema

Aquest és un sonet que pertany al poemari Sol i de dol, amb una forma mètrica pròpia del Renaixement i també utilitzada en la poesia moderna, que presenta dues idees contràries que acaben en una síntesi. És un poema que contraposa dos elements aparentment oposats: el nou i el vell, és a dir, la tradició i la modernitat. El tema principal del poema és l'admiració que sent J. V. Foix pel passat medieval i la manera com la manifesta en el present.

Podem dir que, en la primera estrofa, ens descriu allò que li agradava: caminar pels espais de l'època medieval. Parla del món antic i associa aquest món al record, la calma, el vespre, etc. En la segona estrofa parla del món nou, que associa al matí i a la trobada de coses noves. En el primer i el segon tercet combina els dos aspectes que ell sent. A l'últim vers podem veure que recorda primer el passat, després el present, i fa la síntesi dels dos elements principals en el vers final: “M'exalta el nou i m'enamora el vell”.

Mètrica i figures retòriques

És un sonet estructurat en dos quartets i dos tercets. Respecte a la mètrica, els versos són decassíl·labs amb cesura i podem observar dos hemistiquis (4+6). La primera i la segona estrofa segueixen una rima ABBA, i la tercera i la quarta estrofa CDD. També hi apareixen figures retòriques com encavalcaments, un epítet, una apòstrofe i una antítesi.

• Encavalcament
• Epítet
• Apòstrofe
• Antítesi

Conclusió

Finalment, podem dir que el tema del poema explica un aspecte molt important de l'autor: el valor de la modernitat, però també la importància de la tradició. L'autor juga amb aquests dos elements.