Jacint Verdaguer: Poesia, Prosa i Llegat Literari Català

Jacint Verdaguer: L'Autor Més Important de la Literatura Catalana del Segle XIX

Jacint Verdaguer (1845-1902) va ser una figura cabdal en la literatura catalana del segle XIX. La seva obra destaca per una poesia enormement ambiciosa i una prosa accessible, escrita en un català modern sense precedents des dels escriptors medievals. La seva importància és comparable a la de Ramon Llull, ja que tots dos van haver de crear una llengua literària pràcticament del no-res.

Vida i Trajectòria

Nascut a Folgueres de Voltrega el 1845 en una família pagesa, Verdaguer va ingressar al seminari de Vic als deu anys i va ser ordenat sacerdot el 1870. Després de ser destinat a Vinyoles d'Orís, el 1874, a causa d'una anèmia cerebral, va obtenir una capellania al vaixell *Guipuzcua*. El 1876, es va instal·lar al Palau del Marquès de Comillas, a la Rambla de Barcelona.

El 1877, va guanyar els Jocs Florals amb el seu extens poema L'Atlàntida. L'any 1886, va emprendre un viatge a Terra Santa que li va produir una profunda impressió.

A la seva tornada a Barcelona, Verdaguer va començar a caure en desgràcia per dues raons principals:

• La pràctica de l'exorcisme i la multiplicació de les donacions als pobres, que el van portar a endeutar-se greument com a almoiner del marquès de Comillas.
• Per aquests motius, va ser traslladat al Santuari de la Gleva, a Osona.

Dos anys després, va tornar a Barcelona, on va participar novament en exorcismes. Va ser suspès a divinis de les seves funcions com a capellà. En aquesta època, va escriure els poemes recollits a Flors de Calvari (1896) i articles publicats sota el títol En defensa pròpia (1895-1897).

Silenciat pel poder eclesiàstic, li foren restituïdes les facultats. El 1902, ja malalt, va ser traslladat a Vil·la Joana (Vallvidrera), on va morir. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris mai celebrats a Barcelona, demostrant la seva enorme popularitat.

Obres Destacades

Poesia Lírica

Verdaguer és popularment conegut per la seva poesia lírica, que aborda temàtiques mística, l'amor per la natura, així com registres amorosos i patriòtics.

1. L'Atlàntida (acabat el 1877): Aquesta epopeia barreja el descobriment del continent americà amb elements mitològics. Destaca per la precisió del seu llenguatge geològic.
2. Canigó (1885): És una exaltació, de tall llegendari i amb clara influència romàntica, dels orígens cristians de Catalunya a l'Edat Mitjana. Suposa un cant a l'amor per la geografia catalana.

Obra en Prosa

La seva obra en prosa inclou títols com En defensa pròpia.