Jacint Verdaguer i el Romanticisme Català

El Romanticisme: Context Històric i Literari

El Romanticisme fou un moviment literari que va aparèixer a Alemanya i a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Es va estendre per Europa durant els primers decennis del XIX, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials, ideològics i polítics produïts per la Revolució Industrial i la Revolució Francesa.

Dos Corrents del Romanticisme

Es poden distingir dos corrents dins del Romanticisme:

• Conservador: confessional i monàrquic, va protagonitzar el període anterior al 1830 i va projectar les seves inquietuds sobre el passat medieval.
• Liberal: irreligiós, republicà i, en certs casos, revolucionari. A partir del segon terç del segle XIX, aquest corrent entra en contradicció amb el primer i s'anirà imposant progressivament amb voluntat hegemònica en un futur immediat.

Jacint Verdaguer: Vida i Llegat

Mn. Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig del 1845 - Vallvidrera, 10 de juny del 1902), prevere, és un dels més grans poetes de les lletres catalanes i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer.

El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona, on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en museu, es pot visitar.^[1]

L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins llavors. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat.

L'Atlàntida: Obra Mestra de Verdaguer

L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió. Narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del mar Mediterrani i el descobriment d'Amèrica.

Gènesi de L'Atlàntida

Abans de donar per acabat el poema, Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868).

Estructura de L'Atlàntida

En la introducció, es narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi, arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. Aquesta narració ocupa els deu cants. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amèrica.

Reconeixement i Publicació

Amb el poema L'Atlàntida, Verdaguer fou proclamat guanyador dels Jocs Florals en els tres àmbits: fe, pàtria i amor. Això li va valer el títol de Mestre en Gai Saber. Un any després, l'obra fou publicada.

Context d'Escriptura

Verdaguer va escriure L'Atlàntida durant la seva estada (1874-1876) al vaixell Guipúzcoa, de la Companyia Transatlàntica, en un viatge d'Espanya a Cuba.