Jacques-Louis David: El Jurament dels Horacis (1784)
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,48 KB
El Jurament dels Horacis - J.L. David
Tècnica: Oli sobre tela.
Estil: Neoclàssic.
Any: 1784.
Tema: Literari.
Localització: Museu del Louvre (París).
Jacques-Louis David, marcat per l'antiguitat clàssica. La temàtica de les seves obres sempre els atorga un significat contemporani amb un missatge moral adreçat a la societat del moment, glorificant les virtuts del patriotisme, el valor i el sacrifici.
Anàlisi Formal
Composició: Molt equilibri, perfecta integració de les figures dins l'espai arquitectònic (arcades del fons), claredat expositiva. Les espases alçades són el centre formal i temàtic de l'obra.
Utilitza un estil depurat i subordina el color al dibuix, perfilant amb delicadesa totes les figures.
Cromatisme: Predominen tonalitats grises, ocres i vermelles. Colors foscos per al fons i clars per a les figures.
Llum: Escena banyada per una llum tènue que entra des de l'esquerra.
Temàtica i Significat
S'inspira en la tragèdia literària Horaci, basada en la Història de Roma. Es refereix a un episodi situat al segle VII aC on David evoca el moment en què els tres germans Horacis (fills de Roma) juren davant el seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna, els germans Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central.
En un segon pla a la dreta apareixen tres dones ploroses. L'autor volia reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis.
Tot i així, erròniament, va ser interpretada com un atac contra l'autoritat de l'Estat monàrquic. Té una funció propagandística.
Influències i Llegat
L'art clàssic va ser el punt de referència principal de l'obra, tant des del punt de vista formal com temàtic. També es veu la influència de l'obra de Rafael, Poussin (perfecció de la línia i ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques) i Caravaggio (tractament de la llum).
Va ser una influència per a molts pintors, i molt copiada la diferent actitud emocional dels personatges: energia i resolució en els homes i profundament dolorosa en les dones.