Japó Tokugawa i l'Índia Colonial: Transformacions Històriques

Cap a l'Era Tokugawa (1600-1868): Unificació i Ordre

Elements a considerar que modifiquen l'hegemonia dels samurais cap a una fase d'unificació del territori o emergència d'un poder central que hi posés ordre. Un territori amb més de 250 unitats controlades per senyors de la guerra. Hi va haver un moviment d'unificació tant en el terreny militar com en el polític, iniciada per Oda Nobunaga (shogun el 1568). Quan Nobunaga mor, va pujar al poder Toyotomi Hideyoshi, regent el 1585. En el seu cas, no va ser nomenat shogun perquè no procedia de la noblesa. Tot i això, va seguir amb els elements importants, encara que va cometre un error que li va costar la vida: l'intent d'invasió de Corea el 1592-98. Va ser un moviment que el va enfonsar militarment. Quan van morir, es van produir les tensions anteriors entre els diferents clans entre dues coalicions: una al voltant del fill d'Hideyoshi i la coalició liderada per Tokugawa, que desconfiava de les capacitats del fill d'Hideyoshi. La coalició de Tokugawa es va acabar imposant el 1600 i va pujar al poder com a shogun. És quan comença l'etapa de la unificació japonesa.

Estructura Politicosocial i Econòmica a l'Era Tokugawa

A la punta de la piràmide social hi havia els samurais (1 de cada 17 habitants), cosa que evidencia una societat totalment militaritzada. Una altra cosa que crida l'atenció és el lloc que ocupen els comerciants, a sota de tot de la piràmide; menyspreats pel gruix de la societat, pel temor de la gent que no es guanyava la vida amb les mans.

Característiques de l'Era Tokugawa

• Es va obrir un llarg període de pau interna, que és el que es va aconseguir amb el règim dels Tokugawa mitjançant una política de premis i càstigs als clans. Premis a clans afins que van rebre privilegis (terres) i càstigs sobretot per la dependència que tenien les famílies dels clans rivals al mateix shogun, obligant-los a viure llargues temporades a Edo sota l'amenaça d'executar aquests familiars si el cap de clan rival es comportava malament (aixecament o contradir decisions del shogun). Així s'assegurava la pau interna. No es va reduir el nombre d'exèrcits privats (cada clan tenia el seu). No hi havia forces armades de l'Estat, sí al servei de l'emperador que es van anar incrementant.
• Limitación del comercio exterior para debilitar la capacidad de acumulación de capital de los daimyo. Se cierra también a las misiones jesuitas del siglo XVI. Las pocas relaciones comerciales quedaron reducidas a la mínima expresión, solo algunos barcos que llegaban al puerto artificial, solo holandeses, chinos o coreanos para introducir mercaderías de lujo.
• Tancament del país a partir del 1639: prohibició del cristianisme, expulsió dels estrangers (amb excepcions: Dejima a Nagasaki), prohibició de viatjar a l'exterior. Això era per preservar el règim i l'autosupervivència del règim.
• Consolidació de l'hereu (majoratge) patriarcal amb el poder sobre tota la família (dones excloses de la successió). Per intentar blindar que la propietat no es dispersés.

Floriment Cultural Tokugawa

Poesia haiku i teatre kabuki, pintura, etc.

Evolució i Precondicions del Japó Tokugawa

Tot i que el sistema era poc permeable i tancat, l'evolució del període va anar fent possibles les precondicions per al desenvolupament dels anys 60 del segle XIX:

• Unitat política i estabilitat.
• Desenvolupament eficient de l'agricultura (només el 14% de la terra era conreable).
• Xarxa de comunicacions, transports i mercats unificats.
• Augment de l'educació.
• Artesanat i manufactures. A mesura que la pau es consolidava, la gent acabalada es va poder gastar diners en objectes artesanals, fent proliferar les activitats artesanals.
• Evolució demogràfica: de 20 milions al segle XVII a 30 milions a mitjans del segle XIX.

Crisi Interna del Japó (a partir del 1830)

S'havia acabat el període de prosperitat d'un segle i mig a causa d'un conjunt de raons que tenen a veure amb la mateixa evolució:

• Desastres naturals van ocasionar 35 grans períodes de fam en un segle.
• Pujada de preus, inflació i descontentament, generant revoltes de pagesos.
• Dificultats financeres dels han (endeutament) i del shogunat.
• Corrupció. Els primers Tokugawa eren carismàtics i amb capacitat de govern fort, mentre que els darrers van començar a jugar al desgast de poder, és a dir, amb les dificultats que tenien d'exercir lideratge.
• Intents fallits de reforma dels han a la dècada dels 1840. Va proliferar la fragmentació; la lluita de poder entre diferents clans que es van posicionar a favor o en contra del shogunat. Aparició de l'estranya aliança entre allò vell i allò nou; entre joves que volien modificar substancialment un sistema responsable de les desgràcies econòmiques i polítiques del país, que es van ajuntar amb sectors que havien estat propers al shogun, amb l'objectiu de treure el poder dels Tokugawa. Van ser ajudats per forces exteriors.
• Tendència a la fragmentació de l'autoritat (financera i militar).
• Aliança samurais-pagesos rics: contestació del poder dels Tokugawa.

Crisi Externa i Obertura del Japó

El país que més va pressionar va ser els Estats Units, juntament amb el Regne Unit, l'Imperi Rus, Holanda… Demanant l'obertura comercial. Es necessitaven mercats més grans: interessats en productes japonesos i introduir-se als mercats japonesos, per exemple, amb la força militar dels Estats Units.

Van pressionar per a l'obertura de ports comercials del país a partir del 1844, que no van ser contestades de forma positiva. El 1852 va tenir lloc la Missió de Matthew Perry amb vaixells militars, aplicant una política de canonera fins al plec del shogun el 1854 davant les condicions exigides per les forces estrangeres. Això va produir un xoc a la societat japonesa en veure els estrangers, dels quals no tenien ni idea de com eren. Els representaven com un diable.

Tractats Desiguals i els seus Efectes al Japó

Això va produir un paquet de tractats imposats, com el de Kanagawa i Harris amb els Estats Units (1854-58) que apel·laven a l'obertura de ports i l'extraterritorialitat. Van incrementar el comerç per l'augment de la demanda i la pujada de preus. L'arròs va sextuplicar el preu. Això va provocar un malestar general perquè el Japó tenia poca terra conreable, la qual tenia un límit. Per tant, hi va haver revoltes camperoles que van augmentar la sensació de la societat crítica amb el sistema, que intel·ligentment, les aliances formades entre samurais, comerciants i algun clan que no tenien relació amb els Tokugawa podien capitalitzar un moviment: el rebuig als estrangers. Hostilitat contra els estrangers i el cercle del Shogun.

Es va articular el moviment “legalista”, conservador reformista, que integra joves samurais dels clans de Satsuma i Choshu i algunes empreses comercials. L'emperador fou captat per l'aliança. La continuïtat del shogunat era inviable, per això es va demanar la restauració del poder de l'emperador. Es van articular els aixecaments de sentiments nacionalistes: Sonno-joi.

Eren clans que tenien nocions del que passava a l'exterior, i no volien continuar estant en un estat gairebé feudal.

L'Imperi Mogol a l'Índia

Els mogols van donar cohesió administrativa centralitzada a l'imperi, amb poques competències: defensa, relacions exteriors i hisenda. Altres funcions que pogués assumir el govern quedarien a mans d'altres administracions. Es delegava poder als nawabs i nizams, prínceps i caps d'un territori. Combinant els dos nivells: poders centrals i poder descentralitzat a mans dels prínceps d'entitats polítiques menors. Això va funcionar durant un temps perquè l'economia estava en auge. L'Índia era un territori ric.

L'Índia tenia molts recursos que li van permetre créixer en % PIB respecte a Europa, sobretot les zones de Bengala i Bihar. Sobre una base industrial sòlida aprofitant les matèries primeres, com el cereal, un bon cotó, indi, seda, salnitre, te. També una indústria tèxtil i naviliera. Era un territori molt poblat amb 150 milions de persones al segle XVI (1/5 població mundial). Tenia una gran xarxa de carreteres. Aurangzeb (1618-1707) era un home capaç i estrateg, però amb un caràcter intransigent contra la diversitat cultural i professional del territori. Amb ell va començar el declivi. Mostrar-se intolerant des del punt de vista professional a l'Índia, prioritzant la societat musulmana i convertint els hindús en població de segona, va provocar malestar profund, sobretot en territoris governats per prínceps hindús. Era un emperador ambiciós que volia complementar la conquesta de tot el subcontinent indi. Per això va incrementar l'exèrcit, cosa que necessitava més diners i per tant més impostos.

Declivi de l'Imperi Mogol al segle XVIII

Les causes del declivi de l'imperi mogol:

• Excessiva autonomia de senyors locals i governadors de províncies. Moment dels nawabs, que governaven en nom de l'emperador.
• Conflictivitat de l'Imperi amb grups militars emergents (marathes, sikhs, rajputs, paixtus-afganesos).
• Guerres Mogol-Marathes (Guerra del Deccan) entre 1680 i 1707.
• Secessió de Bengala el 1717. Es va constituir una entitat separada de l'imperi mogol, perdent una peça important per a la seva economia.
• Invasió persa de Nader Shah.

Confederación Maratha (s. XVIII-XIX)

• Hindús.
• Fuerte componente militar, estados tributarios.
• Declive por las guerras anglo-marathas (1775, 1805, 1818); rajputs alianza con británicos.

East India Company a l'Índia

Els anglesos van entrar per la via comercial, en una època on començaven les primeres idees de comerç internacional com a eina de riqueses. Un grup d'empresaris de comerciants anglesos van formar una associació per defensar els seus interessos comercials i que la reina els signés una carta assegurant que tenien el monopoli comercial a l'Índia. Sabien que era un territori ric pels seus productes. El primer objectiu dels anglesos era l'illa de les espècies, però es van haver de conformar amb l'Índia. Isabel I els va donar un dret important, constituint un dret de gran significació a la flota anglesa: el dret d'armes, això és que els comerciants anglesos podien tenir la protecció de soldats privats contra la pirateria. Ells anomenaven factories als seus magatzems. El dret d'armes va facilitar que la Companyia de les Índies comencés a tenir una força armada privada, el primer pas per construir el primer exèrcit privat a les ordres de les companyies. Van fer servir la força militar en benefici propi.

Colonització Britànica a l'Índia

A mitjan segle XVIII va canviar la percepció de la Companyia, es va fer el pas endavant del control directe del territori mitjançant aliances. Les Guerres Carnàtiques van ser el desencadenant en què els britànics van reduir la presència francesa a l'Índia i van incorporar parts del territori a la gestió directa britànica.

Robert Clive va decidir fer guerra contra el príncep de Bengala, els quals tenien forces reduïdes, aconseguint una victòria senzilla per quedar-se amb Bengala. Decrets imperials. Les lleis van limitar la Companyia, però l'empresa es va convertir en una empresa paramilitar. El primer governador per a tota l'Índia i el nomenament del qual seria supervisat pel govern britànic, va ser Warren Hastings (1732-1818).

El Sistema de Govern de Warren Hastings

• Creença en la preexistència d'un cos legal i d'una societat jerarquitzada. Va diferenciar entre hindús i musulmans.
• Nova relació amb indis i estructura d'acer: accés dels indis a l'administració en posicions subalternes i també a l'exèrcit (sipais), però no tenien accés al cos oficial. Això s'explica per la poca població britànica, per la qual cosa s'havia de reclutar indis per cobrir llocs de treball. Tot i això, eren sempre de la societat alta.
• Estructures d'Estat. Autòctons: ciutadans menors.

Amb Hastings es van introduir grans plantacions de te i opi. Van ser plantacions que no eren extractives, amb finalitats d'exportació.

Hinduisme i Brahmanisme

És el nom que els britànics van donar al complex sistema religiós de l'antiga civilització índia.

Control Britànic del Territori (s. XVIII-XIX)

El control de Bengala va provocar l'ingrés dels britànics.

• Declivi econòmic, en part causat per les guerres i en part pel desordre i la presència de bandes de lladres (thugs).
• Endeutament dels principats i estats amb les successives guerres. Això va augmentar els costos per als britànics.
• Producció i comerç d'opi.
• Pas a una economia colonial “clàssica”: exportació de teixits anglesos a canvi de matèries primeres (cotó cru, te, indi, salnitre), especialment amb la destrucció de la indústria índia.

Això va permetre que el Regne Unit es convertís en potència econòmica, juntament amb l'ús de la seva tecnologia militar, situant-la com a primera potència. Era un temps incert del qual van treure benefici de la producció comercial de l'opi. El consum de l'opi no va finalitzar fins a l'època de Mao.

L'Índia a la Primera Meitat del segle XIX

• Dualitat: estructura política mogol i govern indirecte de la Companyia, que vigilava les actuacions del nawab. Van reduir el poder dels principats, substituint l'aristocràcia per residents (Jatara, Jaipur, Baghat…). Uns prínceps que no volien canvis, per la qual cosa van resistir el canvi.
• Autoritat cerimonial i ritual dels prínceps i relació amb els súbdits. Intents frustrats de reformes a les elits locals.

Final del monopoli comercial de la Companyia de les Índies el 1813 i després, per altres àmbits d'intervenció, la corona va intervenir la colònia.

• Penetración y/o dominio británico en diferentes campos: educación “occidental”, misiones cristianas, medicina occidental.

El propòsit era crear professionals per servir l'administració anglesa. Aquesta gent aniria formant una classe mitjana professional en el sentit de l'exercici professional. El 1885 es va instaurar l'educació anglesa i la codificació del Dret Públic Indi.

Revuelta de los Sipais (1857-59)

Revolta iniciada pels soldats amb un motiu important des del punt de vista cultural: el greix per lubricar fusells estava fet de porc i vaca. Ho van prendre com una humiliació, per la qual cosa es van aixecar. Part dels terratinents van veure amb mals ulls la desprovisió de terres o l'elecció dels britànics de collir el manat, així com diferents impostos. No tenien autonomia. També s'hi va sumar la incipient classe mitjana, formada per les classes altes de la societat índia.

Va ser una revolta armada, amb enfrontaments militars entre una part de la societat i una altra, amb conflictes també entre sikhs, musulmans i hindús.

La Companyia va aplicar una dura repressió, per la qual cosa va ser un bany de sang. Aquesta revolta va generar greus conseqüències perquè va generar grans crítiques cap a Gran Bretanya. No obstant això, es van escudar que va ser la Companyia de les Índies la que va actuar de forma desproporcionada, i es van veure forçats a decidir certes coses: la creació de la colònia de l'Índia, el Raj de l'Índia el 1858.

• Implicava la transferència de tot el territori, administració i recursos humans a la corona.
• Nacionalització de la Companyia, integrant les forces militars a les forces britàniques.
• L'Índia va ser governada per un Virrei, amb un consell executiu integrat per britànics i governadors de província. Però tot l'equip assessor i de govern per sota del virrei seria controlat per britànics.
• Creació de consells consultius amb participació de l'aristocràcia índia: dret d'audiència, en què van participar els marathes. Sistema dual complicat de gestionar, causa de la demora enorme en les decisions sobre el govern de l'Índia. Sempre apareixia el fantasma dels partits polítics.
• Es va respectar la sobirania formal dels estats indis que havien quedat (500 prínceps).