El Jardí de les Delícies i el Retaule de l'Esperit Sant de Lluís Borrassà

El Jardí de les Delícies

S'ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels adamites o Germans de l'Esperit Lliure, que defensava la tornada a una puresa primitiva, basada en el nudisme i en una total llibertat sexual. No obstant això, el fet que Felip II, el monarca catòlic per excel·lència, en fos un gran admirador sembla indicar que en cap cas se li donava un significat herètic. Així, la interpretació ortodoxa és la d'una representació lliure dels passatges de la Bíblia i un sermó gràfic, un advertiment contra els plaers terrenals. Per tant, la interpretació queda oberta. Es pot considerar com un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d'efímers els plaers terrenals i com és de terrible la condemna que se'n deriva.

Retaule de l'Esperit Sant

S'estructura a partir d'un cos central de cinc carrers separats per muntants decorats amb diferents figures, i una predel·la de la qual només les dues cases dels extrems són de l'original. El carrer central està dividit en tres registres superposats. Els altres carrers es divideixen en tres compartiments sobreposats de dimensions més reduïdes, coronats per unes estructures decorades amb àngels portant filacteris (pergamins escrits). La part superior del retaule està coronada amb motius arquitectònics gòtics, i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts. Clara influència del gòtic italià, arribat a Catalunya durant la segona meitat del segle XIV. Es pot apreciar en la combinació de fons daurats amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques, que, encara que són poc creïbles, donen un caràcter més realista a les escenes. Destaca el predomini de la línia sinuosa, sobretot en l'execució de les figures. Aquestes presenten una execució a partir de línies estilitzades, ulls lleugerament ametllats i boques desproporcionadament petites respecte a la resta d'elements que conformen el rostre. És interessant el joc de mirades i gestos que utilitza l'artista per comunicar els diferents personatges entre si i dotar l'escena d'un major dinamisme. Pel que fa al color, s'aprecia el gust del pintor per l'ús de tonalitats clares, però vives –vermell, blau i verd– que ressalten sobre el daurat que domina el fons del conjunt.

Temàtica

En el carrer central trobem la Pentecosta, l'inici de l'activitat de l'Església de Crist, amb l'Esperit Sant representat com un colom blanc que vessa els dons de la saviesa entre els apòstols. Damunt podem observar l'escena de la Coronació de la Verge per part de Jesús, tots dos flanquejats per les imatges de sis àngels vermells, color simbòlic de la reialesa. En els carrers laterals de l'esquerra de l'espectador es pot veure, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: Déu com a creador del món, la creació de l'home en la figura d'Adam, l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a la Verge Maria, el naixement de Crist a Betlem, l'adoració dels Reis Mags al nen Jesús i la presentació del fill de Déu al Temple de Jerusalem. En els carrers laterals situats a la dreta de l'espectador es pot veure, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: el baptisme de Crist, la Transfiguració de Jesús en revelar-se la seva naturalesa divina, la Resurrecció de Crist, el dubte de Sant Tomàs, l'Ascensió de Crist i el discurs de Pere als apòstols confosos per rebre el do de les llengües. A les taules petites dels entrecarrers hi ha representades figures de sants. I en l'àtic trobem la imatge del Calvari, la crucifixió de Jesús, imatge flanquejada per quatre àngels.

L'escena de la lamentació sobre el cos de Crist mort que ocupa el banc o predel·la del retaule és una obra posterior de Lluís Borrassà, de principis del segle XV.