Jardins Històrics: Disseny i Filosofia des de l'Islam a l'Antiga Roma

Interpretació dels Jardins Islàmics

Característiques dels Jardins Islàmics

• Jardí tancat i rebaixat per a no limitar-se.
• L'aigua refresca l'edifici i produeix sons.
• L'ostentació externa no és notòria, excepte a les mesquites; en canvi, l'ostentació interna pot ser exagerada.
• No hi ha estatuària.
• Els pous i l'aigua són funcionals: decoren, refresquen i milloren el clima.
• La vegetació produeix fruits i aromes.
• Els arbres exòtics s'importen d'Orient.
• Els colors de fulles i flors són part de l'ornament del jardí.
• També hi ha emparrats.
• Hi ha aljubs i safareigs coberts (jardins pels quals passen dos rierols subterranis).

Diferències entre Jardins Islàmics Orientals i Occidentals

• A la Península Ibèrica, s'utilitza molt l'enrajolat i la vegetació en cossiols.
• Es recicla el pati romà o mediterrani, aconseguint una millor qualitat microclimàtica.

Ibn Luyun: Principis de Disseny

Edifici orientat a migjorn i amb dues portes. A la part alta, pou i safareig; sèquies sota l'ombra. El verger serà més llarg que ample perquè la vista es pugui esplaiar.

Ibn Al-Awwam: Ús de la Vegetació

Els arbres grans i de fulla perenne són emparrats i fan ombra a l'aigua del safareig.

L'Alhambra de Granada: Un Model Islàmic

El taronger amarg a al-Andalus va ser introduït pels àrabs a finals del segle X.

L'aigua recorre els patis, distribuïda per canals.

Pati dels Arrayanes o de la Alberca, amb el safareig refrescant que reflecteix la construcció.

Els Jardins a l'Antiga Grècia

• La jardineria és extensiva, amb camps per a l'esport i llacunes.
• L'Acadèmia i el Liceu (Plató i Aristòtil) són espais de bosc sagrat adaptats a esports i per a l'ús públic. Plató va fundar l'escola filosòfica dins un jardí d'oliveres; es considerava l'Acadèmia.
• Els jardins santuari són públics i els vergers privats; en general, els jardins eren un verger domèstic o jardí santuari.
• Es valora més el paisatge natural enjardinat que el jardí, ja que, segons els grecs, els déus habiten a la natura i s'ha de respectar el seu hàbitat.
• Els jardins no són molt grans, ja que la democràcia dels homes lliures no ho permet.
• El paisatgisme és de bosc sagrat.
• Es comença a estudiar la botànica.
• Es domina la geometria, però no se centren exageradament en els dissenys. També tenen cert domini de la perspectiva.
• El poder es troba a l'àgora i el jardí ha de ser públic, no com a Egipte, on el poder es troba en un palau lluny de la ciutat.

Els Jardins a l'Antiga Roma

• Els boscos són sagrats i hi trobem animals semidomèstics.
• Hi trobem estatuària i arquitectura als jardins.
• Ús de topiària i bardisses.
• Els patis tenen aljubs o ús d'aigua com fonts, canals o safareigs, i els patis interiors són peristilats.
• Trobem ús de pèrgoles i també d'escales.
• Hi trobem camps per a l'esport i també d'ús acadèmic.
• Dins l'urbanisme, trobem que inicialment és militar, amb places i alineacions.
• L'organització rural és: ager, hortus, saltus i silva (conreus, hort, pastures arbrades sense conrear i bosc). Els animals pasturen al saltus durant el dia i, per la nit, es guarden a l'ager en guaret.
• Els governadors oferien espais com parcs públics, circs i pa als ciutadans.
• Les cases de Roma, així com anaven evolucionant, cercaven cada vegada més obrir la casa cap al jardí.
• Els romans que tenien una parcel·la petita (hortuli), que eren horts enjardinats, i els que no tenien casa tenien una caseta (tabernae) on es reunien per a passar temps amb família i amics.