Jerarquia urbana a Espanya
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,13 KB
Model de jerarquia urbana a Espanya:
Les ciutats espanyoles es poden classificar segons les diverses funcions que el fenomen de la globalització els va adjudicant:
A. Metròpolis globals nacionals:
Madrid i Barcelona concentren uns quants milions d'habitants i estableixen la seva centralitat en una regió metropolitana. La seva influència s'estén al conjunt del país i incideix internacionalment. Acullen les seus de les empreses més destacades i de les principals institucions públiques. Disposen d'una densa xarxa de comunicacions i tenen una gran activitat cultural i política.
B. Metròpolis regionals:
Sevilla, València, Saragossa, són ciutats grans i ben comunicades. La seva centralitat comprèn una regió molt extensa. La Corunya, Alacant o Lleida són exemples de metròpolis subregionals que disposen de serveis especialitzats com ara universitats, hospitals. La població no arriba al mig milió d'habitants.
C. Ciutats mitjanes o centres subregionals:
El paper administratiu de la gran majoria de capitals provincials ha exercit de pol d'atracció de la població i de serveis. Santander, Segòvia, Logronyo. Entre 100.000 i 200.000 hab.
D. Capitals comarcals:
Nuclis de població entre 10.000 i 50.000 hab que disposen d'equipaments i infraestructures bàsiques.
Àrees metropolitanes i conurbacions.
Des de mitjan segle XX les grans ciutats s'han convertit en el centre de control i influència de la vida econòmica, política i cultural d'una regió, d'una nació i del món, com passa amb Londres, París o Nova York.
Àrees M:
zones d'influència considerable. Madrid s'organitza en forma d'àrea metropolitana de quasi 6.500.000 hab. El desenvolupament d'activitats industrials, i, sobretot, terciàries i el fet de ser el principal centre polític i administratiu del país han provocat que Madrid siga un espai que atrau població.
Conurbacions:
Processos de creixement i de descongestió de les ciutats han anat donant lloc a una expansió cada vegada més gran de la “taca” construïda fins a formar un teixit urbà continu.