Joan Fuster i l'Assaig Català: De 'Diccionari per a ociosos' a la Transició

Joan Fuster: "Diccionari per a ociosos" i l'assaig humanístic

Diccionari per a ociosos (1964) s’inscriu en el primer bloc de l’obra de Joan Fuster, dedicat a la reflexió humanística. En aquesta etapa, l’autor tracta temes com l’art, la religió, l’amor o la condició humana des d’una perspectiva d’un humanista escèptic, com es veu també en El descrèdit de la realitat (1955) i L’home, mesura de totes les coses (1967). Aquest bloc contrasta amb els enfocaments cívics de Nosaltres, els valencians (1962) i els literaris d’obres com Ausiàs March: el ben enamorat (1959).

El gènere de l'assaig: Definició i ressorgiment

L’assaig, gènere subjectiu i dialogal, combina reflexió filosòfica, històrica i literària amb un estil elaborat i una prosa artística. Es caracteritza per la seva:

• Actualitat
• Diversitat temàtica
• Caràcter fragmentari

Després de la Segona Guerra Mundial, va ressorgir amb un enfocament humanista i moralitzant en figures com Jean-Paul Sartre, Albert Camus o Simone de Beauvoir. En la nostra llengua, als anys 50, es va centrar en la reflexió sobre la nació i l’opressió franquista, destacant Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner.

Assagistes contemporanis a "Diccionari per a ociosos"

Altres autors destacats de l’assaig contemporani a Diccionari per a ociosos són:

• Josep Pla, amb El quadern gris (1966), on reflexiona sobre la realitat des d’un estil personal que combina observació i ironia, pròxim a l’escepticisme de Fuster.
• Gaziel, amb Meditacions en el desert (1946-1953) i reflexions sobre Catalunya i Espanya.
• Maria Aurèlia Capmany, que sobresurt amb La dona a Catalunya (1966) i Pedra de toc (1970), assajos moderns i innovadors.

L'assaig durant la Transició Democràtica

Amb la Transició Democràtica, l’assaig va guanyar força gràcies a la recuperació de la llibertat d’expressió i a l’interès per la realitat política, social i cultural. Figures com Joan Fuster van influir profundament en el gènere, especialment amb obres clau com Nosaltres, els valencians i Diccionari per a ociosos. Al País Valencià, la creació del Premi Joan Fuster d’Assaig va consolidar aquest camp. L’interès per la història i la llengua pròpies, reflectit també en obres com La llengua dels valencians, superà la ficció en aquell context.

L'assaig valencià post-Fuster: Mira i Marqués

Després de Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster, destaquen Joan Francesc Mira i Josep Vicent Marqués en l'assaig valencià. Mira, escriptor i antropòleg, aborda temes d'identitat i nacionalisme des d'una perspectiva antropològica, com en Crítica de la nació pura (1984). Marqués, sociòleg, analitza críticament la societat valenciana, com en País perplex (1973). A diferència de Fuster, més centrat en l'assaig literari i la reflexió identitària, Mira i Marqués aporten enfocaments antropològics i sociològics a la realitat valenciana.