Joan Fuster: Diccionari per a ociosos - Anàlisi i Estil

Joan Fuster: Diccionari per a ociosos

1. Anàlisi de l'obra

A) Temàtiques

• Cadira: L'escassa evolució de les cadires al llarg del temps. El disseny d'aquestes és una marca d'estatus social. Comparació de les cadires amb la vida, doncs diàriament busquem la comoditat, la qual cosa no fem amb les cadires.
• Covardia: La covardia és el resultat de tindre por i no poder superar-la. Tothom és covard en comparació a algun altre i cadascú s'administra la por com pot. No hem de criticar la gent per alguna cosa que algun dia podem ser. Hem d'acceptar la covardia pròpia i, sobretot, la dels altres.
• Escepticisme: La definició d'escepticisme des de sis punts de vista. En general, ho veu com una cosa positiva, amb beneficis, ja que ajuda a pensar i raonar. Si tens dubtes, no t'ho creuràs tot. Té una posició neutral cap a la vida, sense radicalismes.
• Gent: El terme gent no ens inclou a nosaltres mateixos; ens resistim a formar part d'aquest grup, ja que això significa responsabilitzar-se dels actes de la col·lectivitat i preferim ser individuals.
• Lectura: La lectura i la seua influència en els lectors. No és un instrument per a evadir-se de la realitat, sinó per a comprendre-la. A més, cada lector és un món a part, que busca en la seua lectura les pròpies preocupacions.
• Rellotge: El pas del temps i com ha canviat la percepció del temps. Ara som més conscients que la vida té final. Som esclaus del temps.
• Ser: La imaginació i l'esperança de ser algú que no som. Imaginem ser millors del que som per a idealitzar la nostra vida i tindre esperança.
• Xenofòbia: Tothom som estrangers per a algú, per això el concepte de xenofòbia és absurd. Aquest odi a l'estranger naix del patriotisme i de les guerres entre països. El turisme pot millorar-la, però no acabar amb ella. A més, fa una crítica a l'escola, que s'encarrega de glorificar la pàtria.

B) Estil

• Ironia, sarcasme, humor.
• Llengua natural: expressions populars, exclamacions, col·loquialismes.
• Dialèctic: interpel·lació al lector.
• Pensament en construcció: sinuós, obert, viu.
• Argumentació: contraargumentació i exemplificació.
• Precisió i concreció.
• Claredat expositiva: incisos, reformulacions (és a dir...), signes de puntuació (parèntesi, punt i coma, dos punts, punts suspensius, etc.).
• Metaforització, adjectivació sorprenent i hipèrbole.
• L'ús d'aforismes: una oració breu que pretén, de manera concisa, directa i coherent, fer una sentència directa.