Joan Fuster: Diccionari per a Ociosos - Context Històric i Assaig Català

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

L'escriptura de l'obra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster se situa en un context històric i cultural de gran transformació. Publicada l'any 1964, aquesta època va marcar l'inici d'una progressiva obertura internacional del règim franquista. Aquesta obertura va culminar amb l'extinció de la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, mesures que havien estat vigents des del final de la Guerra Civil.

Aquest període de canvi va generar una crisi moral i creativa que va impulsar els escriptors a explicitar el seu compromís amb una visió progressista i crítica de la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic, el corrent existencialista va influir intensament, una tendència que afloraria en algunes obres fusterianes.

A més a més, es va produir un creixement significatiu de la premsa periòdica, consolidant-se diverses revistes culturals. L'assaig va ser percebut com un gènere capaç d'influir en la societat, fent que la reflexió política esdevingués cabdal per a les generacions joves. Aquestes generacions, necessitades d'informació, van ser les protagonistes dels moviments de contestació, com el cèlebre Maig del 68.

"Diccionari per a Ociosos" en la Trajectòria de Joan Fuster

L'obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d'assaigs humanístics de Joan Fuster, una tasca contínua i vitalícia dedicada a la reflexió sobre la condició humana. Dins d'aquesta trajectòria, Fuster va explorar diverses formes assagístiques:

• Assaigs estructurats sobre un únic tema: Com ara "El descrèdit de la realitat".
• El diccionari sistemàtic volterià: Representat per Diccionari per a ociosos (1964).
• Recopilació d'articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant: Un exemple és L’home mesura de totes les coses (1967).
• L'aforisme: Present en obres com Judicis finals (1960) i Consells, proverbis i insolències.
• El dietari: Amb títols com Causar-se d’esperar.
• Reculls d'articles de premsa: Com Examen de consciència.

Aquests assaigs són qualificats d'humanístics per la seva temàtica directament centrada en l'ésser humà.

Característiques Generals de l'Assaig en el Context de l'Obra

Després de la Segona Guerra Mundial, es va produir un ressorgiment de l'assaig, especialment des d'una concepció més humanista. L'existencialisme, amb la figura de Jean-Paul Sartre com a emblema, va ser una conseqüència directa de la crisi moral de l'època.

Paral·lelament, des de l'àmbit científic, es van escriure nombroses obres amb la finalitat de reflexionar profundament sobre aspectes de la ciència o per facilitar-ne una divulgació més àmplia al públic.

A la dècada dels anys 60, coincidint amb la publicació de Diccionari per a ociosos (1964) per part de Fuster, l'assaig polític va adquirir una rellevància crucial. Aquest gènere es va convertir en una "reflexió sobre el país", en paraules del mateix Joan Fuster. El debat intel·lectual sobre la nació es va plantejar com una necessitat imperiosa i una via d'escapament a les severes restriccions polítiques imposades pel franquisme.