Joan Fuster i la seva influència en la societat valenciana
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,21 KB
Joan Francesc Mira
El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Context 70
El 1939 va marcar el començament de canvis polítics que van provocar l’abolició de la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, així com la prohibició de l’ús públic i oficial del català. La literatura catalana va quedar condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat. Després del 39, la novel·la en català va reaparèixer lentament, primerament a l’exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa publicada fins als anys seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faci per mitjà de mites (com Mites de Jordi Sarsanedas). Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica. El 1959 va marcar el relleu generacional en el panorama literari català, passant del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista. Al País Valencià, caldria esperar fins a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comencés a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.