Joan Fuster: Reflexions sobre la Condició Humana

LCT: Reflexions sobre la condició humana

Encara que..., reflexió sobre la humanitat en general i la visió de la vida, sobre la relació que hi ha entre l'hàbit lector i la condició humana, ja que la manera com llegim és el reflex de la nostra manera de ser. Relació entre l'hàbit lector i la condició humana.

Estil: Modalitzat, díctics com en 1a persona del singular, però també en 1a persona del plural. Ens indica que Fuster no perd de vista mai el seu públic, i mentre l'informa, procura enunciar-li amb la major veracitat possible el seu punt de vista, alhora que s'esforça a fer-lo pensar sobre el tema per ell mateix. Modalització: ús de substantius valoratius, d'adjectius, d'adverbis de manera i quantificadors. Metàfores, comparacions, interrogacions retòriques. Oracions dubitatives: caràcter subjectiu del text.

RLLG: La percepció del temps

Encara que... Fuster reflexiona sobre com l'evolució d'aquest invent ha afectat la nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una idea molt concreta, amb minuts i segons, i sempre present en la nostra vida. Consciència temporal de l'ésser humà.

Estil: Modalitzat, díctics: 1a persona del plural/singular. Fuster no perd de vista mai el seu públic, i mentre l'informa, procura enunciar-li amb la major veracitat possible el seu punt de vista, alhora que s'esforça a fer-lo pensar sobre el tema per ell mateix. Substantius valoratius, adjectius, adverbis i quantificadors. Antítesi, metàfores.

SR: Reflexió sobre la nostra essència

Tesi: Reconèixer la pròpia essència, el nostre ser, no és senzill, perquè sempre ens pensem diferents. Verb ser per a reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre la concepció que podem tindre de nosaltres mateixos o dels altres. Fuster intenta fer-nos comprendre que acceptar-nos en un món tan canviant és difícil, i que hem de saber veure les diferències i saber adaptar-nos a nosaltres mateixos i a la realitat que ens envolta.

Estil: Estàndard amb confessió dels pensaments i idees. No presència explícita de l'emissor amb marques díctiques de 1a persona. Tot l'aforisme està enunciat en 3a persona del singular, falsa idea d'objectivitat. Modalització lèxica. Fuster usa tres vegades el verb ser, substantius o adjectius valoratius. Fuster empra la forma de l'aforisme per a mostrar la percepció d'un món possible que la rutina del discurs ordinari no ens deixa comprendre.

X: Patriotisme i xenofòbia

Per tant, encara que inicialment el tema principal del text siga la xenofòbia, Fuster parla de la idea de patriotisme i del paper de l'educació en la propagació de l'odi a l'estranger. Fuster analitza la relació entre els pobles i critica certes formes de patriotisme que es basen en l'odi a l'estranger.

Estil: Modalitzat, díctics, presència de l'autor: 1a persona del singular/plural. Fuster no perd de vista el seu públic, i mentre l'informa, procura enunciar-li amb la major veracitat possible el seu punt de vista, alhora que s'esforça a fer-lo pensar sobre el tema per ell mateix. Substantius valoratius i adjectius. En les primeres línies, per exemple: epítets. Metàfora: xenofòbia-arma de tall.