Joan Fuster i la Renovació del Teatre Català de Postguerra

Joan Fuster: Assagista Clau de la Literatura Catalana

Joan Fuster és la figura més important de l'assaig en la història de la nostra literatura. La seva obra és molt rica i variada, tant en forma com en contingut.

Obra i Temàtiques Principals

Va escriure obres de temàtica humanística i general, com ara L'home, mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos o Diari 1952-1960, on apareixen temes de la vida cultural.

També va escriure obres per reflexionar i investigar sobre la identitat dels valencians, com Nosaltres, els valencians i Viatge pel País Valencià.

Un altre bloc són les obres de crítica i història literària, amb estudis dedicats a clàssics medievals valencians (Ausiàs March, Roís de Corella) i autors contemporanis (Josep Pla, Salvador Espriu).

La forma en què apareixen els seus escrits és variada: assaig llarg, assaig breu, aforisme, diari, articles de premsa, etc.

L'Actitud Crítica i la Defensa de la Llibertat

Fuster adopta l'actitud de Montaigne i Descartes, utilitzant el dubte per analitzar qualsevol fet. Això només pot fer-se si hi ha llibertat per qüestionar, i per això la defensa de la llibertat ocuparà un lloc central en la seva obra.

Impacte i Repercussió de la seva Obra

L'obra que més repercussió ha tingut és Nosaltres, els valencians. La seva influència va ser profunda en els joves universitaris i va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna.

Va despertar la consciència dels joves que venien dels pobles i no havien perdut la llengua pròpia. També va despertar l'hostilitat d'una part de la societat valenciana.

Els escrits de Fuster segueixen despertant curiositat i mantenen la seva actualitat en molts casos.

La Renovació del Teatre Català de Postguerra

Fins als anys 50, el teatre català va patir una rigorosa prohibició.

L'Agrupació Dramàtica de Barcelona i la Renovació

El 1955 es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, que va començar a programar autors clàssics (Shakespeare, Txékhov), a traduir grans autors europeus contemporanis (Ionesco, Brecht) i a posar en escena autors propis com Manuel de Pedrolo i Salvador Espriu.

Gràcies a això, el teatre català va dur a terme una renovació dels temes i dels llenguatges escènics, i es va apropar als nous corrents europeus.

Principals Tendències del Teatre Català Modern

S'identifiquen tres tendències principals:

• Les comèdies de crítica de la burgesia (Joan Oliver).
• El teatre avantguardista, que adopta formes surrealistes i trenca tant els ritmes narratius com els espais escènics, experimentant noves formes d'expressió (per exemple, la música en l'obra de Joan Brossa).
• El teatre de l'absurd, que planteja conflictes d'aspecte existencial i aposta també per posades en escena rupturistes (Manuel de Pedrolo).

En resum, el teatre català va aconseguir crear estructures que l'acostaven a les tendències europees del moment.