Joan Fuster: Trajectòria, Context i Concepció de l'Assaig

Trajectòria de Joan Fuster: Poesia i Assaig

Joan Fuster va començar la seva trajectòria literària escrivint poesia. Els primers llibres que va publicar a finals dels anys 40 van ser poemaris. Aviat, als anys cinquanta, es va passar a l’assaig, gènere en el qual publicaria prop de seixanta llibres i milers d’articles en premsa. Fuster va reflexionar sobre una gran diversitat de temes, des de l’assaig cívic i polític, com ara Nosaltres, els valencians (1962), fins a la crítica i la història literària. Diccionari per a ociosos pertany al bloc d’obres d’assaig humanístic, en què Fuster pretén reflexionar sobre tots els temes que el preocupen.

El Context de l'Obra de Joan Fuster (Anys 60-70)

Fuster va publicar Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època, la dictadura franquista començava a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de l'Estat. Això va permetre la creació d'una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials), que s'aniria ampliant entre els anys 60 i 70. Un exemple destacat és l’aparició d'Edicions 62, on Fuster va publicar tant Nosaltres, els valencians com Diccionari per a ociosos. Aquesta darrera obra va aparèixer després de dues publicacions que havien despertat molta polèmica: Nosaltres, els valencians (1962) i El País Valenciano (1962). En aquell moment, Fuster ja era considerat un dels nostres principals assagistes, malgrat la seva joventut.

Altres Assagistes Contemporanis de Fuster

Durant els anys 40 i 50, es va publicar poc assaig a causa de la censura. Cap als anys seixanta, la censura es va començar a relaxar i van aparèixer més autors en el panorama literari català.

• Josep Pla: Va ser l'assagista més important en temps de Fuster. Pla combinava periodisme i literatura. Destaca la seva obra El quadern gris (1966), escrita com un dietari en què l'autor va reflexionant sobre el dia a dia.
• Maria Aurèlia Capmany: Narradora, dramaturga i assagista. Va deixar l'ensenyament per dedicar-se a l'assaig i va ser una pionera del feminisme a Catalunya.

La Concepció de l'Assaig segons Joan Fuster

Joan Fuster entenia l'assaig com una forma de reflexionar ell mateix i fer reflexionar els altres. Va conrear tots els subgèneres de l'assaig:

• L’aforisme
• L’article d’opinió
• L’assaig humanístic
• L’estudi divulgatiu
• La crítica literària

El seu mètode discursiu es basava en el diàleg i l’escepticisme metòdic, és a dir, en plantejar-se preguntes constantment. Fuster feia servir la ironia per a dialogar i rebatre sobre qualsevol tema. Pretenia despertar la curiositat del lector i que aquest també es qüestionés la realitat, sense defugir cap tema polèmic.