Joan Maragall i Altres Autors: Vida i Obra del Modernisme Català

Joan Maragall: Vida i Obra

És el gran poeta del Modernisme Català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Va treballar com a periodista. Col·laborador del Diario de Barcelona i de L'avenç, va ser un autor d'un bon nombre d'articles i assaigs. El 1903, fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès. El 1904, fou proclamat Mestre en Gai Saber i al 1909, publica una sèrie d'articles força polèmics a la Veu de Catalunya.

La importància de Joan Maragall es centra en la seva obra poètica, els articles i l'actitud crítica. Cal destacar la tasca que tenia com a traductor de Goethe i introductor de Friedrich Nietzsche a la península.

Autor de alguns poemes clàssics, com la "Vaca cega" i "Cant espiritual". La seva obra poètica és breu i està constituïda en 5 llibres: Poesies, Visions i cant, Disperses, Enllà i Seqüències.

Les etapes de la vida de l'autor inclouen: el vitalisme modernista, el catolicisme conservador i les diferències amb les noves generacions noucentistes.

L'obra poètica de Maragall és inseparable del seu concepte de "paraula viva", expressat als articles Elogi de la paraula i Elogi de la poesia. El poeta, segons Maragall, havia de retornar la intensitat perduda al llenguatge desgastat per l'ús quotidià.

Joaquim Ruyra: Vida i Obra

Va ser un dels grans prosistes catalans del segle XX. Refinat i perfeccionat, dotat d'un gran sentit del llenguatge. Se'l pot emmarcar en el Modernisme per alguna de les seves obres, però amb el temps el reivindicarien Josep Carner i altres noucentistes per l'estil elaborat i precís.

Col·laborador de diaris i revistes com La Renaixença, La Veu de Catalunya o Juventud, participa en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i va ser membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

La seva obra es compon de tres llibres de narracions: Marines i boscatges, La parada i Entre flames. Més descriptiu que no narratiu.

Miquel Costa i Llobera

Va iniciar estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representants de la Renaixença. Al cap de dos anys va ser propietari rural. Al 1885, volia seguir els estudis eclesiàstics. Relacionat amb els noucentistes, morí a Palma mentre predicava en una església.

La seva obra poètica es divideix en un període romàntic: Poesies, un període clàssic: Horacianes (el seu llibre més emblemàtic), i un període d'obres d'inspiració religiosa: Visions de Palestina.

Una part de la seva obra és en castellà: Líriques.

Joan Alcover

Amic del polític Antoni Maura, va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i després diputat a Corts. És autor d'una poesia de caire greu, en què el paisatge s'identificava amb el seu estat d'ànim. Proper en una primera època a la Renaixença, encara que escrigués en castellà, al 1903, canvia la seva actitud i es torna un decidit defensor de l'ús del català. Amic de Santiago Rusiñol i Josep Carner, el seu discurs Humanització de l'art sintetitza teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació de la cura del llenguatge de caràcter molt noucentista. El llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard. Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.