Joan Maragall: Biografia, Obra i Anàlisi de 'La Fageda d'en Jordà'

Biografia de Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va desafiar les expectatives familiars en rebutjar la indústria tèxtil per dedicar-se a la literatura. Es va llicenciar en Dret el 1884, però va decidir centrar-se en la seva passió per les lletres.

Va esdevenir una figura clau del Modernisme català, guanyant reconeixement amb obres com La vaca cega i Poesies. La seva feina com a periodista i traductor va contribuir al desenvolupament d'aquest moviment.

Malgrat les pressions socials, Maragall va defensar les seves conviccions i va expressar el seu nacionalisme a través de la seva escriptura, tot i els desacords polítics amb alguns mitjans. La seva obra, influïda per Nietzsche i el Romanticisme, va abordar temes com la identitat catalana i la importància de la "paraula viva" en la poesia.

Anàlisi del Poema "La Fageda d'en Jordà"

Primera Part: Introducció a la Bellesa Natural

En la primera part, l'autor introdueix la Fageda d'en Jordà com un lloc d'una bellesa excepcional i singular. Utilitza una descripció detallada per capturar la seva impressionant verdor i profunditat. Per exemple: «un indret verd i pregon».

Segona Part: L'Experiència del Caminant

En la segona part, l'autor descriu l'experiència del caminant quan entra a la Fageda d'en Jordà. Es destaca com el silenci i la serenitat del bosc tenen un impacte profund en el caminant, fent-lo sentir com si estigués perdut en un món de pau i calma. Exemple: «Li agafa un dolç oblit de tot el món, en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va». Aquí podem veure que s’oblida d’on està i deixa de pensar en qualsevol cosa, submergint-se en el silenci de la Fageda.

La "Paraula Viva" en Maragall

Maragall demostra la seva habilitat per capturar la vitalitat de la natura a través de la "paraula viva", utilitzant descripcions detallades, sensibilitat emocional i un ús eloqüent del silenci per transmetre una experiència poètica rica i evocadora.

Recursos Literaris: Personificació

En el vers «Li agafa un dolç oblit de tot lo món», Maragall personifica l'oblit, donant-li la capacitat d'agafar el caminant i fer-lo oblidar de tot el món.